Marcelo Azcárraga y Palmero

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896)

Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero. Era membre del Cos d'Estat Major i fou destinat a Cuba, i també participà en les expedicions espanyoles a Mèxic en suport de Maximilià I (1861-1862) i a Santo Domingo (1864-1865). Durant el sexenni democràtic va ocupar càrrecs importants com sotsecretari de guerra sota el gabinet de Manuel Ruiz Zorrilla (1872-1873). Dimití quan fou dissolt el cos d'artilleria.

Durant la Primera República Espanyola fou nomenat cap d'estat major de l'exèrcit encarregat de reprimir la insurrecció cantonalista de Cartagena. Participà activament en el cop d'estat de Martínez Campos de 1874 i assolí el grau de mariscal de camp. A les eleccions generals espanyoles de 1876 fou escollit diputat per Morella del Partit Conservador i fou nomenat subsecretari de guerra (1875-1878).

El 1879 fou escollit senador per la província de Castelló, el 1884-1885 per Navarra i des de 1891 senador vitalici. De 1884 a 1892 fou Capità General de València i Ministre de Guerra el 1890-1892, el 1895-1897 i el 1899. Després de l'assassinat de Cánovas del Castillo (1897) fou nomenat president del Consell de Ministres, càrrec que tornà a ocupar el 1900 i el 1904. El 1906 fou nomenat membre del Consell d'Estat d'Espanya i el 1911 senador per dret propi. El 1914 fou nomenat president del Senat d'Espanya.

La seva filla, Margarita de Azcárraga Fesser, es casà amb Tomás Trénor Palavicino, pares de Tomás Trénor Azcárraga.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcelo Azcárraga y Palmero Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio Cánovas del Castillo
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1897
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Francisco Silvela Le Vielleuze
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1900 - 1901
Succeït per:
Práxedes Mateo Sagasta
Precedit per:
Florencio Montojo Trillo
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1892 - 1892
Succeït per:
José María Beránger Ruiz de Apodaca
Precedit per:
Francisco Silvela
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1900 - 1900
Succeït per:
José Ramos-Izquierdo Castañeda
Precedit per:
José Ferrándiz y Niño
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Ministre de Marina

1904-1905
Succeït per:
Eduardo Cobián y Roffignac
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
President del Consell de Ministres d'Espanya

1904 - 1905
Succeït per:
Raimundo Fernández Villaverde