Papa Marcel·lí
  | |
| Nom original | (la) Marcellinus |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Marcellinus Segona meitat del segle iii Roma |
| Mort | 1r abril 304 ↔ 25 octubre 304 Roma |
| Sepultura | Catacumbes de Priscil·la (no se n'ha trobat la tomba) |
 29è Papa | |
| 30 juny 296 – 2 abril 304 (persecució de Dioclecià) ← Gai – Marcel I → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Roma |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Període | Imperi Romà |
| Sant Marcel·lí, Papa i màrtir | |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 d'abril |
Marcel·lí o Marcel·lià[1] fou escollit papa el 30 de juny de 296 i morí el 25 d'octubre de 304. El seu Papat fou marcat per les persecucions de Dioclecià que l'emperador romà perpetrà contra els cristians i la mateixa Església. Entre les víctimes de l'Emperador en aquesta època s'hi compten els noms de santa Llúcia, santa Bibiana, sant Sebastià i sant Llucià. Escrigué dues epístoles: Una sobre el misteri de la igualtat de les persones de la Santíssima Trinitat i l'altra dirigida als bisbes orientals exhortant-los a viure cristianament i exercitar-se en obres de misericòrdia.
Biografia[modifica]
Segons el Liber Pontificalis Marcel·lí era romà de naixement, fill de Projecte (Projectus).[2]La data del seu naixement és desconeguda.[3]
Segons un martirologi no contemporani[4] era natural de Roma i fill de Profecte, i successor de Gai, essent emperadors Dioclecià i Maximià, fou empresonat a Roma durant les persecucions de Dioclecià i dut a fer una ofrena als déus. Per por dels turments i les amenaces oferí encens als déus pagans. Fou d'aquesta manera alliberat. Penedit d'aquesta acció Marcel·lí que es reuní un concili de desenes de bisbes a Sinuessa per tractar aquest fet, Marcel·lí hi anà cobert de cendra i vestint un cilici, sanglotant i plorant demanà perdó per la seva culpa i digué que no era digne de ser comptat entre els sacerdots ni de ser bisbe de Roma i el concili respongué que era ell el suprem jutge i vicari de Crist a la terra, qui havia de jutjar als altres i que ningú el podia jutjar; que ell mateix es jutgés i es donés sentència. Marcel·lí es dirigí a l'emperador reprenent-lo per la seva crueltat que usava contra els cristians i s'oferí a rebre els turments i suplicis que li volgués aplicar i que els rebria de bon grat i esborrar amb la seva sang aquella taca de culpa. L'emperador, enfurismat per les paraules de Marcel·lí, ordenà que fos degollat. Quan era dut cap al martiri, veié a Marcel, el seu prevere, que després el succeiria en el pontificat, i Marcel·lí li digué que no obeís a l'emperador en allò relatiu a la religió i que no donés sepultura al seu cos, atès que, havent ofert encens als déus falsos, no mereixia ser sepultat. Fou executat per decapitació junt amb Claudi, Cirí i Antoní. Els quatre cossos restaren sense ser enterrats durant trenta-sis dies per ordre de l'emperador; al final d'aquest temps, Marcel els recollí i els enterraren a les catacumbes de Priscil·la a la Via Salària.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Marcel·lí |
- ↑ Wace i Piercy, 1911.
- ↑ Loomis, 1916, p. 36.
- ↑ Kirsch, 1913.
- ↑ Palau, José. La leyenda de oro para cada día del año (en castellà). Tomo II, 1844, pàg. 93 [Consulta: 18 abril 2013].
Bibliografia[modifica]
- Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Marcellinus». A: Wikisource. Catholic Encyclopedia (en anglès), 1913.
- Loomis, Louise Ropes. James T. Shotwell. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Volum I. Nova York: Columbia University Press, 1916.
- Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Marcellinus, bp. of Rome». A: Wikisource. Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century (en anglès), 1911.
