Marxa Reial
| Forma musical | himne nacional melodia de salm  |
|---|---|
| Àudio | |
| Tonalitat | do major |
| Partitura | Partitura |
| Compositor | Manuel de Espinosa |
| Llengua | castellà |
| Data de publicació | 1761 |
  | |
La Marxa Reial (oficialment en castellà: La Marcha Real) és la denominació tradicional, conjuntament amb la de Marxa Granadera (Marcha Granadera),[1] que rep l'himne nacional d'Espanya, adoptat de manera oficial per l'estat espanyol amb aquest caràcter, després de l'aprovació de la Constitució Espanyola de 1978.[2]
Lletres proposades[modifica]
La Marxa Reial igual com per exemple l'himne britànic no té lletra oficial, però antigament es van escriure diverses lletres per a fer-les servir al costat de la melodia oficiosament i sovint amb gran acceptació. Els més vells versos es van usar a partir de l'any 1843 compostos per en Ventura de la Vega:
Venid españoles
Al grito acudid.
Dios salve a la Reina,
Dios salve al país.
Versió d'Eduardo Marquina (Alfons XIII)[modifica]
Gloria, gloria, corona de la Patria,
soberana luz
que es oro en tu Pendón.
Vida, vida, futuro de la Patria,
que en tus ojos es
abierto corazón.
Púrpura y oro: bandera inmortal;
en tus colores, juntas, carne y alma están.
Púpura y oro: querer y lograr;
Tú eres, bandera, el sigo del humano afán.
Gloria, gloria, corona de la Patria,
soberana luz
que es oro en tu Pendón.
Púrpura y oro: bandera inmortal;
en tus colores, juntas, carne y alma están.
Versió en el Carlisme[modifica]
Viva España,
gloria de tradiciones,
con la sola ley
que puede prosperar.
Viva España,
que es madre de Naciones,
con Dios, Patria, Rey
con que supo imperar.
Guerra al perjuro
traidor y masón,
que con su aliento impuro
hunde la nación.
Es su bandera
la historia de su gloria;
por ella dará
su vida el español
Fe verdadera
que en rojo de amor
aprisiona briosa
un rayo de sol.
Versió franquista, modificació sobre la lletra original de José María Pemán compost el 1928 durant el regnat d'Alfons XIII i el govern de Miguel Primo de Rivera.[modifica]
Viva España, alzad los brazos
hijos del pueblo español,
que vuelve a resurgir.
Gloria a la Patria que supo seguir,
sobre el azul del mar, el caminar del sol.
¡Triunfa España! Los yunques y las ruedas
marchan al compás
del himno de la fe.
Juntos con ellos cantemos de pie
la vida nueva y fuerte de trabajo y paz.
Viva España, alzad la frente
hijos del pueblo español,
que vuelve a resurgir.
Gloria a la Patria que supo seguir,
sobre el azul del mar, el caminar del sol.
Canvis realitzats després de 1939: "alzad la frente" per "alzad los brazos" i "los yunques y las ruedas" per "los yugos y la flechas"
Intent de Nova versió del Comitè Olímpic Espanyol 2007[modifica]
¡Viva España!
Cantemos todos juntos
con distinta voz
y un solo corazón
¡Viva España!
desde los verdes valles
al inmenso mar,
un himno de hermandad
Ama a la patria
pues sabe abrazar,
bajo su cielo azul,
pueblos en libertad
Gloria a los hijos
que a la Historia dan
justicia y grandeza
democracia y paz.
Utilització[modifica]
El Reial Decret 1560/1997, de 10 d'octubre, regula l'ús de l'himne i estableix les distintes versions oficials i modalitats d'interpretar-la.[1]
La versió completa s'utilitza per als actes d'homenatge a la Bandera d'Espanya, els actes oficials on assisteix el Rei o la Reina d'Espanya, els actes oficials on assisteix la Reina consort o el consort de la Reina i els altres actes previstos en el Reglament d'Honors Militars.[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Pérez de Lama, 1998, p. 181.
- ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 12. ISBN 84-930048-0-4.
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 181-182.
