Marcià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre l'emperador bizantí. Vegeu-ne altres significats a «Marcià (desambiguació)».
Solidus de Marcià celebrant la victòria.

Marcià va ser un emperador de l'imperi Bizantí des del 450 fins al 457. En morir l'emperador Teodosi II, aconseguí el govern de l'Imperi, i ho va fer amb una relativa tranquil·litat només torbada per l'amenaça dels huns d'Àtila.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Els seus orígens són poc coneguts. Va néixer a Tràcia o a Il·líria probablement l'any 396, o potser el 392. El seu pare era militar i, de molt jove, Marcià continua la tradició familiar. Comença la seva carrera de soldat a Filippopolis a Tràcia. Participa en la guerra contra els perses el 421-422 i ben aviat ascendí a ser el segon del general Aspar. Va ser fet pres pels vàndals el 431 en un combat prop d'Hippone. La història segons la qual el rei vàndal Genseric li hauria predit la seva accessió al tron és una llegenda. La seva carrera és poc coneguda fins al 450 a partir de la mort accidental de l'emperador Teodosi II.

La successió és incerta, ja que l'emperador difunt no deixa més que una filla que estava casada amb Valentinià III, l'emperador d'Occident. Sembla que Aspar, que no podia ser emperador a conseqüència dels seus orígens bàrbars i del seu arrianisme, i Pulquèria, germana de Teodosi, van organitzar la pujada al tron de Marcià amb el casament entre ella i Marcià. L'acord del Senat imperial va ser llavors una formalitat i el 25 d'agost del 450 la mateixa Pulquèria posà la corona imperial a Marcià. El fet que aquest es comprometés a respectar la virginitat de l'emperadriu, que tenia prop de cinquanta anys, és una mostra del caràcter polític del matrimoni. Les dues úniques filles de Marcià, nascudes d'un matrimoni anterior, són ràpidament casades una amb el futur emperador d'Occident Anthémius, i l'altra amb Grontus, fill d'Àtila.

El regnat de Marcià comença per un canvi immediat de política envers els huns i el seu cap Àtila. Al final del regnat de Teodosi II el ministre Chrysaphius havia estat l'arquitecte d'una política consistint a ingressar un important tribut a la confederació dels huns per evitar la invasió de l'imperi. Tot just acabada la coronació de Marcià Chrysaphius és assassinat o executat. Marcià rebutja continuar pagant el tribut, rebent el suport de l'aristocràcia. Àtila vacil·la sobre el pas a seguir, ja que sap que les seves tropes no poden prendre Constantinoble. Sembla que la decisió de Marcien va jugar un paper considerable en el desencadenament de les ofensives dels huns sobre l'imperi d'Occident, a Vara el 451 i Itàlia el 452, que representava una presa rica i menys resistent que l'Imperi d'Orient. Marcià aporta d'altra banda la seva ajuda a Valentinià III a Itàlia el 452 atacant en els Balkans les defenses dels huns. Aquesta intervenció explica sens dubte, més que la intervenció del papa Lleó I, la brusca retirada d'Itàlia dels huns. Sembla que Attila considera una expedició sobre l'imperi d'Orient quan mor brutalment en la seva nit de noces, el 453.



Emperador de l'imperi Bizantí o Basileus
Precedit per
Teodosi II
(408-450)
Mosaic de Justinià I el gran a Sant Vidal de Ravenna
Marcià (450-457)
Succeït per
Lleó I
(457-474)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcià Modifica l'enllaç a Wikidata