Marció

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marció

Marció (Marcion, Μαρκίων) fou un famós heretge del segle II, nascut al Pont, ben segur a Sinope. Era mariner i probablement constructor de vaixells. El seu pare fou bisbe d'una església cristiana probablement a Sinope, però probablement va créixer abans de la conversió del pare.

Marció es va convertir al cristianisme a l'edat adulta. Per circumstàncies desconegudes (suposadament per la seducció d'una noia però probablement per els seus escrits contra les lleis mosaiques) fou excomunicat pel seu pare, cosa que el va afectar molt i es va dedicar a aconseguir l'aixecament de la sanció, però el pare, per temor a que es considerés que ho feia per ser el seu fill, no li va voler retirar el càstig.

Marció va anar a Roma on el papa Higini I havia mort (vers 140) i va fer gestions per ser admès a la comunió de l'església; sembla que ho va aconseguir i fins i tot va aspirar a un bisbat, però fou excomunicat novament diverses vegades (semel atque iterum) i finalment a perpetuïtat (in perpetuum discidium relegatus). Els darrers intents per ser readmès van quedar frustrats per la seva mort, en data desconeguda.

Creences[modifica | modifica el codi]

Les doctrines de Marció consideraven l'existència d'un déu superior i invisible, d'un segons déu visible (el creador), i del dimoni (la font del mal). Condemnava el matrimoni i no admetia cap casat al baptisme, sense acceptar la norma de la procreació necessària per la supervivència de l'espècia demanada pel mateix Creador. No creia tampoc en la resurrecció dels cossos i si en la transmigració de l'ànima (això és dubtós i només ho esmenta Epifani el Monjo). Els seus deixebles estaven disposats al martiri i eren batejats tres vegades, potser aquesta pràctica es va introduir després de la seva mort. Celebraven com a dia festiu el dissabte i no el diumenge. Els seguidors de Marció eren els marcionites i la doctrina que predicava s'anomena marcionisme.

Segons Ireneu[modifica | modifica el codi]

Ireneu en els seus escrits afirma que Marció va blasfemar del Déu de la Llei i els Profetes, que era un déu malèfic i amic de guerres, i també inconstant en els seus judicis i en contradicció amb si mateix. Pel que fa a Jesús, testifica que va venir del Pare, que està per sobre del Déu que va fer el món, i es va manifestar en forma humana als habitants de Judea, per abolir la Llei i els Profetes i totes les obres d'aquest Déu que va fer el món, a qui anomena també el Cosmocrator (Sobirà del món). Acusa a Marció de mutilar l'Evangeli segons Lluc, eliminant gran part de la doctrina de Jesús, on reconeixia el Pare com Creador d'aquest món. Convenç als seus deixebles que ell és molt més digne de crèdit que els Apòstols que van escriure l'evangeli.

També segons Ireneu, Marció, mutilar les epístoles de Sant Pau, eliminant tots aquells passatges on l'apòstol parla clarament del Déu que va fer el món, i de com Ell és el Pare de Jesucrist. Elimina igualment tots els escrits profètics, que Pau cita en els seus ensenyaments com profecies de la vinguda de Crist. Sobre la salvació, afegeix, està reservada a les ànimes iniciades en la seva doctrina. Però el cos, per el mateix que ha estat pres de la terra, no pot participar de la salvació "(Adv. Haër. 1,27,2-3).

Obra[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marció