Marcianòpolis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un mosaic amb una imatge de la gorgona Medusa en Devnya el Museu dels Mosaics.

Marcianòpolis (Marcianopolis, Μαρκιανούπολις) fou una ciutat de Mèsia a menys de 30 km d'Odessus (Varna). El seu nom li fou donat en honor de Marciana, la germana de Trajà.

Claudi II va derrotar els gots en diverses batalles prop d'aquesta ciutat. Valent la va fer quarter d'hivern el 368 i anys successius. Un enfrontament entre el governador de Marcianòpolis, Lupicinus, i el rei got Fritigern, va marcar l'inici d'una sèrie d'enfrontaments entre gots i romans.

El 587 fou saquejada pels àvars però recuperada pels bizantins. Els romans la van fer servir de base pel seu atac contra els avars més enllà del Danubi el 596.

Al segle VII es va dir Peristhlava o Presthlava (Περισθλάβα) i fou capital del regne búlgar. Fou conquerida per Sviatoslav el rus, el 917 i reconquerida per Joan Zimisces que va matar 8500 russos i va alliberar als fills del rei búlgar als que va entregar la diadema reial.

A mesura que el eslaus es van establir en els Balcans al segle setè, van anomenar a les ruïnes de l'antiga ciutat Devina. En l'actualitat, les restes de la ciutat romana és l'amfiteatre i diversos mosaics. El Museu dels Mosaics en Devnya compta amb alguns mosaics in situ.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

Coord.: 43° 13′ 30″ N, 27° 35′ 6″ E / 43.22500°N,27.58500°E / 43.22500; 27.58500