Marcionisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marció

El Marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme. Pren el seu nom de seu principal creador, el teòleg i comerciant Marció (85-150 dC.).

El fundador Marció[modifica | modifica el codi]

Nascut a Sinope, Àsia Menor (avui Turquia), fill d'un bisbe, Marció prosperà com comerciant i navilier. Viatjà a Roma entre 135 i 140 dC. buscant ser nombrat dignatari de l'Església, sense èxit.

Fou excomunicat per heretge el 144 de la nostra era. En el moment de la seva mort (150) havia esdevingut el causant del primer cisma del Cristianisme, i els seus efectes es prolongaren fins al segle III.

Cànon de Marció[modifica | modifica el codi]

Fins l'arribada de Marció, el Nou Testament circulava per Roma fragmentat en cartes, algunes apòcrifes, i no existia un cànon oficial. La idea de publicar el seu propi Nou Testament separant-se de l'església oficial, obligà als cristians ortodoxos a organitzar-se, a revisar i a establir el seu propi cànon.

Marció redactà el cànon del Nou Testament, conforme al seu propi dogma. Se li atribueix el caràcter de “gnòstic” malgrat li manquen alguns elements característics. El seu cànon, rebutge l'Antic Testament, i ignora els evangelis de Mateu, Marc i Joan.

En la seva obra “Els Evangelis” i figura l'Evangeli de Marció, quasi idèntic a l'Evangeli segons Lluc.[1] Marció accepta només deu de les cartes de Pau per considerar-les exemptes del judaisme, aquestes són: Gàlates, 1-2 Corintis, Romans, 1-2 Tessalonicencs, Efesis, Colossencs, Filipencs i Filemó. Rebutjant les altres quatre: 1-2 Timoteu, Epístola als Hebreus i Epístola a Titus

Orígens[modifica | modifica el codi]

Roma era la ciutat més important del món, centre del poder, del comerç, de la cultura, i la religió, és aleshores habitada per persones que provenen de arreu d'Europa, del Nord d'Àfrica i d'Àsia Menor. Durant la primera mitat del segle II els cristians, encara no són la religió oficial de l'Imperi romà són una secta més, però és la més activa: té adeptes en tots els estrats de la societat, inclòs entre els patricis. L'Emperador Antoní Pius prohibeix la persecució de cristians i s'inicia el costum d'enterrar els morts a les catacumbes, és l'època dels més grans “gnòstics”, Valentí i Basilides d'Alexandria.

Filó d'Alexandria jueu mort a l'any 50 dC. considerat un Proto-Gnòstic, va predicar una religió meitat filosòfica meitat jueva, influir amb les seves creences en els cristians primitius. Marció nascut a Àsia Menor zona d'influència hel·lenística, molt probablement adquirir aquestes influencies de Filó o dels seus deixebles.

Creences[modifica | modifica el codi]

El primer aspecte rellevant és que Marció separa com a sers totalment diferents, el Déu Creador de l'Antic Testament Jahvé, del Déu verdader, Pare, capaç d'encarnar a un fill home, Crist conforme al Nou Testament.

Tertulià ens explica la gènesi de la doctrina marcionita:

«Tal com molts ho fan, també avui, en especial entre els heretges, [Marció] es turmentava vers del problema del mal: D'on ve el mal? (unde malum), i amb els seus sentits encegats per la grandesa de la seva curiositat, trobà al Creador que pronunciava: "Jo soc el que crea els mals",[2] suposant, també en base a altres arguments que convencen a qualsevol malvat, que Ell era l'autor del mal, interpretà en referencia al Creador el mal arbre que crea mals fruits, a saber, els mals, i suposà que un altre Déu tindria de estar en la part de l'arbre bo que dóna bons fruits.»

l'Antic Testament[modifica | modifica el codi]

El primer pas en la lògica de Marció, fou desterrar del cristianisme l'Antic Testament i de agregar que el Messies al que s'anomena a l'Antic Testament no és Crist, i que no s'ha complert aquesta profecia. La Paràbola dels Odres explica la lògica del marcionisme. Els odres vells representen l'Antic Testament, i el vi nou representa l'evangeli, les bones noves de Crist que trenca amb les antigues lleis jueves. El vi nou no es pot posar en odres vells. El vi nou s'ha de posar en odres nous (Nou Testament nou cànon).

Emmanuel[modifica | modifica el codi]

Segons Marció el Messies de l'Antic Testament es dirà Emmanuel i no Jesús tal com diuen les profecies:

« ...la noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel... »
— Isaies 7,14
« La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel »
— Mateu 1,23

Emmanuel, el Messies jueu estaria destinat de manera exclusiva al poble jueu i sòls tindria prosèlits jueus, els descendents de David, a més contra ell s'aixecaran els pobles i els imperis i ell respondrà militarment. Marció insisteix: aquest Messies no ha arribat ni s'ha complert aquesta profecia amb Crist, ni a l'Antic ni en el Nou Testament.

Pau[modifica | modifica el codi]

En aquest punt Marció diu que sòls Pau arribar a entendre a Crist, raó per la qual tingué profundes diferències amb Pere qui no va comprendre les ensenyances de Crist i junt amb els altres apòstols tractà de conservar el cristianisme dins el judaisme, per tant no sòls rebutjar l'Antic Testament, sinó que va filtrar tots els elements del Nou Testament que considerava creences jueves.

D'aquesta manera Marció és el primer cristià que estableix un cànon precís, una estricta delimitació del Nou Testament acceptat, i obliga a l'església ortodoxa a formular el Nou Testament.

Posteriorment va escriure la “Antítesi” que és una anàlisi de les contradiccions entre el cristianisme, el Déu Pare del Nou Testament i el judaisme amb el Déu Creador de l'Antic Testament.

Antítesi de Marció[modifica | modifica el codi]

Marció en el seu cànon, va incloure un escrit amb el nom Antítesi que presentava trenta-cinc articles o pensaments en els que compara les ensenyances de Crist amb les lleis i normes dictades pel Déu de l'Antic Testament.

Persecució[modifica | modifica el codi]

L'església oficial considerar el marcionisme un perill pel cristianisme primitiu, perquè estava ben organitzada i a més disposava de molts diners per predicar les seves teories. Marció fou condemnat com heretge i expulsat de Roma. Després de la seva mort les seves idees s'estengueren tant cap el est com cap l'oest. A Orient l'heretgia durà fins al segle X.

L'influencia de Marció fou enorme. Tertulià en diu que "ha omplert el món sencer". La prova més eloqüent són les nombroses obres que sorgiren contra Marció en diversos llocs de l'Imperi.

A partir del segle II van escriure contra Marció:

Vegeu[modifica | modifica el codi]


Referencies[modifica | modifica el codi]

  1. Lluc 4,16 fins 7,50
  2. Is 45,7: Ego sum qui condo mala, en el text llati de Tertulià

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Blackman, E.C. Marcion and His Influence 2004 ISBN 1-59244-731-7
  • Clabeaux, John James. The Lost Edition of the Letters of Paul: A Reassessment of the Text of Pauline Corpus Attested by Marcion (Catholic Biblical Quarterly Monograph Series No. 21) 1989 ISBN 0-915170-20-5
  • Dahl, Nils Alstrup. "The Origin of the Earliest Prologues to the Pauline Letters", Semeia 12 (1978), 233-277
  • Epifani de Salamina. The Panarion of Epiphanius of Salamis, Book 1 (Sects 1-46) Frank Williams translator, 1987 ISBN 90-04-07926-2
  • Evans, Ernest (comments and translation): Tertulià, Against Marcion (Oxford University Press, 1972). E-text of Adversus Marcionem and Evan's introduction "Marcion : His Doctrine and Influence"
  • Grant, Robert M. Marcion and the Critical Method Peter Richardson & John Collidge Hurd, eds., From Jesus to Paul. Studies in Honour of Francis Wright Beare. Waterloo, ON, 1984. pp.207-215.
  • Harnack, Adolf von 1961. History of Dogma (Neil Buchanan, translating Harnack's Dogmengeschichte 1900), vol I, pp 267 – 313, vol II, pp 1 – 19
  • Harnack, Adolf von. Marcion: The Gospel of the Alien God translation 1990 ISBN 0-939464-16-0
  • R. Joseph Hoffmann. Marcion, on the Restitution of Christianity: An Essay on the Development of Radical Paulist Theology in the Second Century 1984 ISBN 0-89130-638-2
  • Knox, John. Marcion and the New Testament 1942 ISBN 0-404-16183-9
  • Francis Legge, Forerunners and Rivals of Christianity, From 330 B.C. to 330 A.D. (1914), reprinted in two volumes bound as one, University Books New York, 1964. LC Catalog 64-24125.
  • Livingstone, E.A. The Oxford Dictionary of the Christian Church (3rd ed.), pp. 1033-34, 1997 ISBN 0-19-211655-X
  • Williams, David Salter. "Reconsidering Marcion's Gospel", Journal of Biblical Literature 108 (1989), p.477-96
  • Wilson, R. S. Marcion: A Study of a Second-Century Heretic (London:Clarke) 1933

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marcionisme Modifica l'enllaç a Wikidata