Marco Enrico Bossi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Music.png
Noteicon4.svg
Marco Enrico Bossi
Fotografia de Marco Enrico Bossi a Moscou (1906)
Fotografia de Marco Enrico Bossi a Moscou (1906)
Estil: Romanticisme
Naixença: 25 d'abril de 1861
Saló, Brescia
Defunció: 20 de febrer de 1925 (als 63 anys)
Accident en el mar.
Nacionalitat: Itàlia Itàlia
Activitat principal: Compositor
Altres activitats: Professor

Marco Enrico Bossi (Saló, Brescia, 25 d'abril de 1861, què morí ofegat en el mar el 20 de febrer de 1925) fou un organista i compositor italià.

Cursà estudis amb molt de profit, de la carrera musical en el Liceo Musicale de Bolonya, i en el Conservatori de Milà, on fou deixeble de Ponchielli, en composició, i de Fumagali en orgue, i també de Bazzini. Fou organista de la catedral de Como, professor d'orgue i teoria en el conservatori de Nàpols, director del conservatori de Venècia (1902-05), i després del Liceu musical de Bolonya, considerat com un dels primers compositor d'Itàlia del seu temps. Les seves primeres obres despertaren gran interès a Alemanya per l'acabat del seu tecnicisme.

Entre elles destaquen un concert simfònic per a orgue amb acompanyament d'orquestra, diverses sonates, un Mètode per a orgue (1893), amb col·laboració amb Tebaldini: un Rèquiem, un Aleluya (solo, cor i orquestra), la cantata bíblica Cantica Canticorum, l'escena Il cieco, el poema simfònic amb cors Il Paradiso Perduto, algunes obres de música de cambra i 4 òperes.

El 1916 fou nomenat professor de l'Acadèmia de Santa Cecília de Roma. A part de les nombroses composicions abans nomenades, escriví per l'escena les òperes Paquita, estrenada a Milà el 1881; El veggente (Milà, 1890), i L'Angelo della notte, estrenada a Como. Continuant amb la música instrumental de Bossi, produí una Overtura simfònica i un Impromtus per a orquestra: un Concerto per a orgue; una bella Sonata per a violí i dos Trios per a instruments d'arc.

Mereix especial menció l'obra per a veus i orquestra Giovanna d'Arco, estrenada a Colònia el 1914. Com resta dit al principi, Bossi morí a bord del transatlàntic que el conduïa a Europa després de la triomfal tournée de concerts d'orgue en les principals ciutats dels Estats Units. El seu fill Renzzo Bossi i el seu germà Costante Adolfo Bossi, també foren uns músics i molt bons compositors.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]