Marcos Alonso Peña

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarcos Alonso Peña
Biografia
Naixement1r octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata
Santander (Cantàbria) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Dades personals
Alçada1,76 m
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista
Clubs juvenils
Anys Equip
1970-1973 San Agustín[1]
1973-1976 Reial Madrid CF[1]
1976-1977 Racing de Santander[1]
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
1977–1979 Racing de Santander 51 (5)
1979–1982 Atlètic de Madrid 90 (10)
1982–1987 FC Barcelona 124 (28)
1987–1989 Atlètic de Madrid 29 (2)
1989–1990 CD Logroñés 8 (1)
1990–1991 Racing de Santander
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
1981–1985 Espanya 22 (1)
Equips entrenats
1995–1996 Rayo Vallecano
1996–1998 Racing de Santander
1998–2000 Sevilla FC
2000–2001 Atlètic de Madrid
2002 Reial Saragossa
2005–2006 Reial Valladolid
2006 Màlaga CF
2008 Granada 74
Participà en
juny 1984Eurocopa 1984
1980Jocs Olímpics d'Estiu de 1980 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsMarcos Alonso Mendoza Modifica el valor a Wikidata
PareMarcos Alonso Imaz Modifica el valor a Wikidata

FIFA: 45456 UEFA: 1936 Modifica el valor a Wikidata

Marcos Alonso Peña (Santander, 1 d'octubre de 1959 - 9 de febrer de 2023)[2] va ser un futbolista i entrenador de futbol càntabre. Com a jugador ocupava la posició de migcampista.

Era fill del també futbolista Marcos Alonso Imaz (Marquitos), que va jugar al Reial Madrid als anys 1960. Era, a la vegada, pare de Marcos Alonso Mendoza, jugador del FC Barcelona i internacional amb la selecció espanyola.[3]

Trajectòria[modifica]

Sense gaire èxit en els equips inferiors del Reial Madrid, va debutar a primera divisió en el club de la seua ciutat natal, el Racing de Santander, a la campanya 78/79, en el seu segon any com a professional.

El 1979 fitxa per l'Atlètic de Madrid, on continua progressant com una ferma promesa del futbol espanyol. D'eixa manera, el FC Barcelona paga 150 milions de pessetes pel seu fitxatge el 1982, el més car fins al moment a la competició espanyola. A la 82/83 disputa 30 partits i marca sis gols amb l'equip blaugrana. Va ser un dels quatre futbolistes del Barça que van fallar el tir de penal a la final de la Copa d'Europa de 1986, davant l'Steaua de Bucarest.[4]

Es va retirar el 1991, després de tornar a l'Atlètic de Madrid i al Racing de Santander, amb qui pujà a primera divisió.

Posteriorment, va seguir la seua carrera com a tècnic, tot començant al Rayo Vallecano, amb qui va aconseguir guanyar al Reial Madrid al mateix Santiago Bernabéu. Més tard, continuà com a tècnic d'equips de Primera i Segona Divisió: Sevilla FC, Atlètic de Madrid, Reial Saragossa, Reial Valladolid, Màlaga CF i Granada 74 CF.

Internacional[modifica]

Marcos Alonso va disputar 22 partits amb la selecció espanyola de futbol, tot debutant el 25 de març de 1981 davant Anglaterra. Va marcar un gol, contra Islàndia, i va participar en l'Eurocopa de 1984.

Títols[modifica]

  • Lliga espanyola 84/85
  • Copa del Rei 1983
  • Supercopa d'Espanya 1983
  • Copa de la Lliga 82/83 i 85/86

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Toni Closa; Josep Pablo, José Alberto Salas i Jordi Mas. Gran diccionari de jugadors del Barça. Editorial Base, 2015. ISBN 978-84-16166-62-6. 
  2. «Muere Marcos Alonso, ilustre de FC Barcelona y Atlético de Madrid, a los 63 años» (en castellà), 09-02-2023. [Consulta: 9 febrer 2023].
  3. Spain unveil provisional party; UEFA.com, 30 juny 2009
  4. Duckadam inspires Steaua; UEFA.com, 18 abril 2006

Enllaços externs[modifica]