MareNostrum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el supercomputador. Vegeu-ne altres significats a «Mar Mediterrània».
El director del BSC, Mateo Valero, al costat del superordinador MareNostrum

MareNostrum és el superordinador més potent d'Espanya, un dels més potents d'Europa i l'emblema del Centre de Supercomputació de Barcelona (BSC). És el 34è del món segons la llista TOP500 de novembre de 2013.[1] La posició més alta en aquest rànquing mundial de supercomputadors (que s'actualitza cada sis mesos) la va assolir el novembre de 2004, quan es va col·locar en quart lloc.[2] Mare Nostrum ("El nostre mar") és un nom que feien servir en llatí els romans per referir-se a la mar Mediterrània, el nom fa referència a la capacitat de còmput de l'ordinador i al lloc geogràfic on està situat.

Es va posar en marxa el 12 d'abril de 2005. Des de llavors s’ha anat ampliant la seva capacitat de càlcul fins a arribar, amb la tercera actualització de novembre de 2012, a l’1,1 Petaflop/s actuals, 25 vegades més potent que la primera versió.

S'utilitza per a la investigació del genoma humà, l'estructura de les proteïnes, el disseny de nous medicaments i projectes d’enginyeria en col·laboració amb la indústria. El seu ús està disponible per a la comunitat científica nacional i internacional a través de la Red Española de Supercomputación (RES), que gestiona el BSC-CNS, i a través del Partnership for Advanced Computing in Europe (PRACE), controlats cada un d'ells per un comitè d'assignació que designa el temps de còmput en funció dels projectes a realitzar. Des de la fundació, uns 3.000 projectes de recerca externs han passat pel centre. La participació en projectes de recerca competitius li ha permès créixer del mig centenar inicial de col·laboradors als més de 300 actuals. Una bona part d'ells (un 40%) són estrangers procedents de més de 30 països diferents.

Història[modifica | modifica el codi]

El MareNostrum va ser construït en dos mesos al Centro Técnico de IBM a San Fernando de Henares (Madrid). Després de fer les proves i executar el test LINPACK per a la seva inclusió al TOP500 es va traslladar posteriorment al BSC-CNS, on actualment resideix. L'ordinador està físicament instal·lat a l'interior d'una antiga capella, ja dessacralitzada, construïda a prinicipis del segle XX al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya. Es troba a l'interior d'un cub de vidre de 9x18x5 metres construït amb més de 19 tones de vidre i 26 de ferro. El supercomputador ocupa una instal·lació de 120 metres quadrats i pesa 40.000 kg.

En la primera versió, el MareNostrum comptava amb 2282 nodes de computació JS20 i disposava de 4564 processadors. A cada node JS20 hi havia dos processadors mononucli PowerPC 970FX compartint 4 GiB de memòria, donant un total de 9128 GiB de memòria principal. Cada node individual disposava també de 40 GB d'emmagatzematge a més d'un emmagatzematge en xarxa de 128 TB. Aquests nodes estaven repartits en 163 armaris (IBM els anomena BladeCenters) tenint cada armari 14 d'aquests blades.

Quan es va posar en marxa de forma definitiva es va mesurar de nou el seu rendiment i va obtenir el total de 27,91 GFLOPS, des dels anteriors 20,53 GFLOPS obtinguts en proves durant la construcció.

L'any 2006 es va ampliar,[3] superant per poc més del doble la seva capacitat de càlcul original. Els 4812 processadors mononucli van ser substituïts per 5120 processadors de doble nucli distribuïts en diversos nodes JS21 augmentant la capacitat de càlcul fins als 63,83 TFLOPS. La memòria es va augmentar fins als 20 TiB i l'emmagatzemament extern fins als 390 TB. Els processadors antics es van utilitzar per ampliar el supercomputador Magerit del CesViMa i crear una xarxa de supercomputadors distribuïts per tot l'Estat. El MareNostrum es va convertir, aleshores, en el major node de la Red Española de Supercomputación.

El novembre de 2012 el MareNostrum va protagonitzar la tercera actualització,[4] esdevenint 25 vegades més potent que el primer MareNostrum. Compta amb prop de 50.000 processadors sumant un total d'1,1 Petaflop/s.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

MareNostrum utilitza nodes BladeCenter JS20 amb processadors duals IBM PowerPC 970FX de 64 bits a 2.2 GHz i es basa en el sistema operatiu Linux. El superordinador té una capacitat de càlcul de 62,63 teraflops amb punts de 94,208 teraflops.[3]

El sistema compta amb 20 terabytes de memòria central,[5] 280 terabytes de disc i 10.280 processadors.

Els processadors de l'ordinador tenen una arquitectura de 64 bits. Els nodes es comuniquen entre si a través d'una xarxa Myrinet de gran amplada de banda i baixa latència.

Físicament es localitza a l'interior de l'antiga capella de la Torre Girona, al campus de la UPC de Barcelona, dins d'un prisma de cristall de 9 x 18 x 5 metres, ocupa una instal·lació de 160 m² i pesa 40.000 kg.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. TOP500 Novembre 2013 (anglès)
  2. TOP500 Novembre 2004 (anglès)
  3. 3,0 3,1 González, Montserrat. RES (Red Española de Supercomputación) & PRACE (Partnership for Advanced Computing in Europe). Jornadas de Difusión de la RES 26 y 27 de Septiembre, 2011, 2011, p. 12. 
  4. Actualització MareNostrum novembre de 2012 (anglès)
  5. Detalls del rendiment del MareNostrum al top500.org (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 41° 23.364′ N, 2° 6.9661′ E / 41.389400°N,2.1161017°E / 41.389400; 2.1161017