Teresa de Calcuta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mare Teresa de Calcuta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beata Teresa de Calcuta, o
Mare Teresa

Teresa de Calcuta durant una conferència sobre la família a Bonn (Alemanya)
Religiosa, fundadora
Nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu
Naixement 26 d'agost de 1910
Skopje (República de Macedònia, llavors Imperi Otomà), en una família albanesa
Defunció 5 de setembre de 1997 (als 87 anys)
Calcuta (Índia)
Enterrament Casa Mare de les Missioneres de la Caritat, Calcuta
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 19 d'octubre de 2003, Roma per Joan Pau II
Canonització En procés
Lloc de pelegrinatge Calcuta
Festivitat 5 de setembre
Fets destacables Fundadora de les Missioneres de la Caritat, Premi Nobel de la Pau 1979
Orde Germanes de Loreto (fins al 1950); Missioneres de la Caritat
Iconografia Amb l'hàbit de les Missioneres de la Caritat (blanc amb franges blaves)
Patronatge Dia Mundial de la Joventut
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1979)

Teresa de Calcuta (Uskub, Imperi Otomà —actual Skopje, Macedònia—, 26 d'agost de 1910-Calcuta, Índia, 5 de setembre de 1997), de nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu[1] (pronunciat [aɡˈnɛs ˈɡɔndʒa bɔjaˈdʒiu]) fou una monja catòlica d'ètnia albanesa,[2][3] naturalitzada índia,[4] que fundà la congregació de les Missioneres de la Caritat a Calcuta el 1950. Durant més de 45 anys va atendre pobres, malalts, orfes i moribunds, al mateix temps que guiava l'expansió de la seva congregació, inicialment a l'Índia i després en altres països del món. Després de la seva mort, va ser beatificada per l'Església Catòlica Romana pel papa Joan Pau II, que li atorgà el títol de beata Teresa de Calcuta.[5][1]

Agnes descobrí la seva vocació des de ben jove: el 1928 ja havia decidit que estava destinada a la vida religiosa. Va ser llavors quan va optar per canviar el seu nom a «Teresa» en referència a la santa patrona dels missioners, Teresa de Lisieux.[6] Tot i que va dedicar els següents 20 anys a l'ensenyança en el convent irlandès de Loreto, va començar a preocupar-se pels malalts i pels pobres de la ciutat de Calcuta, cosa que la va portar a fundar una congregació amb l'objectiu d'ajudar els marginats de la societat, primordialment malalts, pobres i persones que no tenien llar.

Durant la dècada de 1970 era coneguda internacionalment i havia adquirit una reputació de persona humanitària i defensora dels pobres i indefensos, en part pel documental i llibre Something Beautiful for God de Malcolm Muggeridge. Va obtenir el Premi Nobel de la Pau de 1979 i el més elevat guardó civil de l'Índia, el Bharat Ratna, el 1980, per la seva labor humanitària. A aquests s'hi van sumar una desena de premis i reconeixements de primer nivell, tant nacionals com a internacionals.

Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. No obstant això, va enfrontar també una sèrie de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú.[7] El 2010, en el centenari del seu naixement, va ser homenatjada al voltant del món i el seu treball fou reconegut per la presidenta índia Pratibha Patil.[8]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 26 d'agost[9] de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella època situada a l'imperi Otomà i que avui en dia és la capital de la República de Macedònia, en una família catòlica d'ètnia albanesa. Als 12 anys[10] va decidir la seva vocació com a missionera.

Ingressà a la congregació de les Germanes de Loreto i es formà a la Loreto House de Dublín, d'on fou enviada a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia. El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a germana de Loreto, adoptant el nom de Teresa (com a homenatge a Teresa de Lisieux), i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com a monja independent i es va nacionalitzar a l'Índia.

El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als pobres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela[11] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970.

Reconeixement mundial[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu", l'autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.

El 1972 el Papa Pau VI li concedí el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la seva dedicació a eradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforços per aconseguir la pau. Així mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Orde del Mèrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrés des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'Índia amb el Premi Nehru per la promoció de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la més alta condecoració civil del seu país d'acollida.

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu treball emprès en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que també constituïxen una amenaça per la pau. Refusà participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a la vostra família". Així mateix cedí la quantitat monetària rebuda en la concessió del premi pels pobres d'arreu del món.

Ferma contrària a l'avortament i el divorci participà en diverses accions per denunciar la fam a Etiòpia o en ajuda les víctimes de les radiacions de l'accident de Txernòbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retornà al seu país originari, Albània, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.

Deteriorament de la seva salut[modifica | modifica el codi]

El 1983 la Mare Teresa va sofrir un atac de cor mentre es trobava a Roma visitant el Papa Joan Pau II. Després de tenir un segon atac de cor el 1989 li fou implantat un marcapassos. El 1991 després de sofrir una pneumònia durant la seva visita a Mèxic decidí renunciar a la direcció de la seva congregació, tot i que en una votació secreta les seves monges decidiren que continués al capdavant de la congregació.

L'abril de 1996 fou ingressada a conseqüència de l'afectació de malària, el que li comportà una fallada del ventricle esquerre del cor. El 13 de març de 1997 renuncià a la direcció de les Missioneres de la Caritat i morí el 5 de setembre del mateix any, a l'edat de 87 anys, a la ciutat de Calcuta. En morir fou enterrada per part del govern d l'Índia amb honors de cap d'estat en agraïment als serveis prestats.

Procés de beatificació[modifica | modifica el codi]

En morir la Mare Teresa la Santa Seu inicià el procés de beatificació, necessari per al procés de canonització que la societat demanava. La necessitat de l'existència d'un miracle va provocar que el Vaticà iniciés la recerca, i que el 2002 s'acceptés la intercessió de la Mare Teresa en la curació d'un tumor maligne en l'abdomen d'una dona índia, Monica Besra. El 19 d'octubre de 2003 fou beatificada per Joan Pau II, i en l'actualitat continua el procés de canonització.

Reconeixements internacionals[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Teresa de Calcuta ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Blessed Mother Teresa». A: Enciclopedia Britànica (en anglès), 2007. 
  2. Spink, 1997, p. 16
  3. «Mother Teresa of Calcutta (1910–1997)» (en inglés). Vatican.va.
  4. «Mother Teresa» (en inglés). Lucidcafe.com.
  5. «Full house for Mother Teresa ceremony» (en inglés), 2011.</
  6. Greene, 2004, p. 19
  7. «La mare Teresa de Calcuta no era qui semblava, segons un estudi». Ara.cat, 5 de març 2013. [Consulta: 7/3/2013].
  8. DNAIndia.com, «Commemorative coin on Mother Teresa released» (en anglès)
  9. «Mother Teresa of Calcutta (1910-1997)», biografia de la web del Vaticà. (anglès)
  10. Clucas, Joan Graff. Mother Teresa, (New York: 1988) p. 24.ISBN 1-55546-855-1.
  11. Spink, Kathryn. Mother Teresa: A Complete Authorized Biography. New York: HarperCollins, 1997, p. 82. ISBN 0-06-250825-3.
  12. Enciclopèdia Catalana (català)
  13. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa de Calcuta Modifica l'enllaç a Wikidata



Precedida per:
Anwar el-Sadat i Menachem Begin
Nobel prize medal.svg
Premi Nobel de la Pau
1979
Succeïda per:
Adolfo Pérez Esquivel
Precedida per:
Andrei Nikolajewitsch Kolmogorow
Karl von Frisch
Joan XXIII
Paul Hindemith
Samuel Eliot Morison
Premi Balzan
1978
Succeïda per:
Ernest Labrousse i Giuseppe Tucci
Jean Piaget
Torbjörn Caspersson