Teresa de Calcuta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Mare Teresa de Calcuta)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Beata Teresa de Calcuta, o
Mare Teresa

Teresa de Calcuta durant una conferència sobre la família a Bonn (Alemanya)
Religiosa, fundadora
Nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu
Naixement 26 d'agost de 1910
Skopje (República de Macedònia, llavors Imperi Otomà), en una família albanesa
Defunció 5 de setembre de 1997 (als 87 anys)
Calcuta (Índia)
Enterrament Casa Mare de les Missioneres de la Caritat, Calcuta
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 19 d'octubre de 2003, Roma per Joan Pau II
Canonització En procés
Lloc de pelegrinatge Calcuta
Festivitat 5 de setembre
Fets destacables Fundadora de les Missioneres de la Caritat, Premi Nobel de la Pau 1979
Orde Germanes de Loreto (fins al 1950); Missioneres de la Caritat
Iconografia Amb l'hàbit de les Missioneres de la Caritat (blanc amb franges blaves)
Patronatge Dia Mundial de la Joventut
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1979)

Mare Teresa de Calcuta, nascuda amb el nom d'Agnes Gonxhe Bojaxhiu, (Skopje, Imperi Otomà, 1910 - Calcuta, Índia, 1997) fou una religiosa catòlica d'ètnia albanesa guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1979. Fundadora de les Missioneres de la Caritat, és venerada com a beata per l'Església Catòlica Romana. Ha estat elogiada per moltes persones, governs i organitzacions i criticada per dos investigadors americans per la manca d'higiene i recursos humans de les seves residències.[1][2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 26 d'agost[4] de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella època situada a l'imperi Otomà i que avui en dia és la capital de la República de Macedònia, en una família catòlica d'ètnia albanesa. Als 12 anys[5] va decidir la seva vocació com a missionera.

Ingressà a la congregació de les Germanes de Loreto i es formà a la Loreto House de Dublín, d'on fou enviada a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia. El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a germana de Loreto, adoptant el nom de Teresa (com a homenatge a Teresa de Lisieux), i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com a monja independent i es va nacionalitzar a l'Índia.

El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les Missioneres de la Caritat i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als pobres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela[6] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970.

Reconeixement mundial[modifica | modifica el codi]

A la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu", l'autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.

El 1972 el Papa Pau VI li concedí el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la seva dedicació a eradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforços per aconseguir la pau. Així mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Orde del Mèrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrés des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'Índia amb el Premi Nehru per la promoció de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la més alta condecoració civil del seu país d'acollida.

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu treball emprès en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que també constituïxen una amenaça per la pau. Refusà participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a la vostra família". Així mateix cedí la quantitat monetària rebuda en la concessió del premi pels pobres d'arreu del món.

Ferma contrària a l'avortament i el divorci participà en diverses accions per denunciar la fam a Etiòpia o en ajuda les víctimes de les radiacions de l'accident de Txernòbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retornà al seu país originari, Albània, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.

Deteriorament de la seva salut[modifica | modifica el codi]

El 1983 la Mare Teresa va sofrir un atac de cor mentre es trobava a Roma visitant el Papa Joan Pau II. Després de tenir un segon atac de cor el 1989 li fou implantat un marcapassos. El 1991 després de sofrir una pneumònia durant la seva visita a Mèxic decidí renunciar a la direcció de la seva congregació, tot i que en una votació secreta les seves monges decidiren que continués al capdavant de la congregació.

L'abril de 1996 fou ingressada a conseqüència de l'afectació de malària, el que li comportà una fallada del ventricle esquerre del cor. El 13 de març de 1997 renuncià a la direcció de les Missioneres de la Caritat i morí el 5 de setembre del mateix any, a l'edat de 87 anys, a la ciutat de Calcuta. En morir fou enterrada per part del govern d l'Índia amb honors de cap d'estat en agraïment als serveis prestats.

Procés de beatificació[modifica | modifica el codi]

En morir la Mare Teresa la Santa Seu inicià el procés de beatificació, necessari per al procés de canonització que la societat demanava. La necessitat de l'existència d'un miracle va provocar que el Vaticà iniciés la recerca, i que el 2002 s'acceptés la intercessió de la Mare Teresa en la curació d'un tumor maligne en l'abdomen d'una dona índia, Monica Besra. El 19 d'octubre de 2003 fou beatificada per Joan Pau II, i en l'actualitat continua el procés de canonització.

Reconeixements internacionals[modifica | modifica el codi]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Teresa de Calcuta ha sigut votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Larivée, Serge; Carole Sénéchal, Geneviève Chénard (1 de març de 2013). "Mother Teresa: anything but a saint...". Université de Montréal (UdeMNouvelles). 2013-03-01.
  2. Byfield, Ted (20 d'octubre de 1997). "If the real world knew the real Mother Teresa there would be a lot less adulation". Alberta Report/Newsmagazine 24 (45).
  3. «La mare Teresa de Calcuta no era qui semblava, segons un estudi». Ara.cat, 5 de març 2013. [Consulta: 7/3/2013].
  4. «Mother Teresa of Calcutta (1910-1997)», biografia de la web del Vaticà. (anglès)
  5. Clucas, Joan Graff. Mother Teresa, (New York: 1988) p. 24.ISBN 1-55546-855-1.
  6. Spink, Kathryn. Mother Teresa: A Complete Authorized Biography. New York: HarperCollins, 1997, p. 82. ISBN 0-06-250825-3.
  7. Enciclopèdia Catalana (català)
  8. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alpion, Gezim. Mother Teresa: Saint or Celebrity?. Londres: Routledge Press, 2007, ISBN 0-415-39247-0.
  • Bergadano, Elena: Madre Teresa. La donna più potente del mondo. Edizioni Paoline, 1997
  • Borghese, Annalisa: La donna delle beatitudini. Madre Teresa di Calcutta. Ancora, 2001
  • Chawla, Navin. Mother Teresa: The Authorized Biography. Diane Pub Co. març del 1992, ISBN 978-0-7567-5548-5.
  • Chawla, Navin. Mother Teresa. Rockport, Mass: Element Books, 1996, ISBN 1-85230-911-3.
  • Egan, Eileen i Kathleen Egan, OSB: Prayertimes with Mother Teresa: A New Adventure in Prayer. Doubleday, 1989, ISBN 978-0-385-26231-6.
  • Comastri, Angelo: Madre Teresa. Una goccia d'acqua pulita!,. Edizioni Paoline, 2003
  • Fernández de Córdova, María: Teresa di Calcutta. La madre dei più poveri. San Paolo Edizioni, 2003,
  • Gjergji, Lush: Vivere, amare, testimoniare, la spiritualità di Madre Teresa. VELAR, Bèrgam, Itàlia, 1997,
  • Gobbin, Marino: Amare con Gesù. Via crucis con Madre Teresa di Calcutta. Elledici, 2004
  • González-Balado, José Luis: Madre Teresa dei poveri. Una vita per gli altri. San Paolo Edizioni, 1997
  • Hitchens, Christopher: The Missionary Position: Mother Teresa in Theory and Practice. Londres, Gran Bretanya: Verso, 1996, ISBN 1-85984-054-X.
  • Kolodiejchuk, Brian (ed.): Mother Teresa: Come be My Light. Doubleday, 2007,ISBN 978-0-385-52037-9.
  • Laghi, Pio: Madre Teresa di Calcutta. Il Vangelo in cinque dita. EDB, 2003
  • Le Joly, Edward: Mother Teresa of Calcutta. San Francisco (Califòrnia, Estats Units): Harper & Row, 1983, ISBN 0-06-065217-9.
  • Muggeridge, Malcolm: Something Beautiful for God. ISBN 0-06-066043-0.
  • Oki, Morihiro: Madre Teresa. Amore senza limiti. Marietti, 1998
  • Paltro, Piera: Madre Teresa di Calcutta. Una grande storia d'amore. Edizioni Paoline, 2002
  • Rai, Raghu i Navin Chawla: Faith and Compassion: The Life and Work of Mother Teresa. Element Books Ltd. (desembre del 1996). ISBN 978-1-85230-912-1.
  • Savoldi, Valentino: Madre Teresa emblema di pace. Elledici, 2003.
  • Scott, David: A Revolution of Love: The Meaning of Mother Teresa. Xicago, Estats Units: Loyola Press, 2005. ISBN 0-8294-2031-2.
  • Sebba, Anne: Mother Teresa: Beyond the Image. Nova York, Estats Units: Doubleday, 1997. ISBN 0-385-48952-8.
  • Slavicek, Louise: Mother Teresa. Nova York, Estats Units: Infobase Publishing, 2007. ISBN 0-7910-9433-2.
  • Teresa, Mother et al.: Mother Teresa: In My Own Words. Gramercy Books, 1997. ISBN 0-517-20169-0.
  • Teresa, Mother & Kolodiejchuk, Brian: Mother Teresa: Come Be My Light. Nova York, Estats Units: Doubleday, 2007. ISBN 0-385-52037-9.
  • Vazhakala, Sebastian: Una vita con Madre Teresa. Elvetica, 2003.
  • Vitali, Franca: La vita di Madre Teresa. Edizioni Paoline, 2005.
  • Williams, Paul: Mother Teresa. Indianapolis, Estats Units: Alpha Books, 2002. ISBN 0-02-864278-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teresa de Calcuta