Mare Teresa de Calcuta

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
beata Teresa de Calcuta, o
Mare Teresa
Teresa de Calcuta durant una conferència sobre la família a Bonn (Alemanya
Religiosa, fundadora
Nom secular Agnes Gonxha Bojaxhiu
Naixement 26 d'agost de 1910, Skopje (República de Macedònia, llavors Imperi Otomà), en una família albanesa
Mort 5 de setembre de 1997, Calcuta (Índia)
Enterrament Casa Mare de les Missioneres de la Caritat, Calcuta
Venerat en Església Catòlica Romana
Beatificació 19 d'octubre de 2003, Roma per Joan Pau II
Canonització En procés
Santuaris principals Calcuta
Festivitat 5 de setembre
Fets destacables Fundadora de les Missioneres de la Caritat, Premi Nobel de la Pau 1979
Orde Missioneres de la Caritat
Iconografia Amb l'hàbit de les Missioneres de la Caritat (blanc amb franges blaves)
Patronatge Dia Mundial de la Joventut
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1979)

Mare Teresa de Calcuta, nascuda amb el nom d'Agnes Gonxhe Bojaxhiu ( Skopje, Imperi Otomà 1910 - Calcuta, Índia 1997 ) fou una religiosa catòlica d'origen aromanès guardonada amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1979.

Taula de continguts

[edita] Biografia

Va néixer el 26 d'agost[1] de 1910 a la ciutat de Skopje, en aquella època situada a l'imperi Otomà i que avui en dia és la capital de la República de Macedònia, en una família catòlica d'ètnia albanesa. Als 12 anys[2] va decidir que la seva vocació era ésser missionera instal·lant-se a la població de Darjeeling, prop de l'Himàlaia.

El 24 de maig de 1931 prengué el primers vots com a monja, adoptant el nom de "Mare Teresa", i s'establí a Calcuta. El 1948 va obtenir permís del Papa per viure com monja independent i es va nacionalitzar índia. El 7 d'octubre de 1950 va ser autoritzada pel Vaticà per fundar la congregació de les "Missioneres de la Caritat" i amb l'ajut de les autoritats índies va convertir un temple hinduista abandonat en hospici gratuït per als pobres, moribunds, cecs i, especialment, els leprosos. La seva congregació ràpidament guanyà adeptes i obrí diverses cases per a pobres a Veneçuela[3] (1965), i posteriorment a Itàlia, Tanzània i Àustria, per repartir-se arreu del món a partir de la dècada del 1970.

[edita] Reconeixement mundial

A principis de la dècada de 1970 va esdevenir mundialment famosa gràcies a un documental cinematogràfic "Quelcom bonic per Déu", l'autor del qual, Malcolm Muggeridge, es va convertir posteriorment al catolicisme.

El 1971 el Papa Pau VI li concedí el primer Premi de la Pau Joan XXIII per la seva dedicació a erradicar la pobresa, la seva caritat cristiana i els seus esforços per aconseguir la pau. Així mateix posteriorment li foren concedits el Premi Kennedy (1971), el Premi Internacional Albert Schweitzer (1975), el Premi Balzan (1979), l'Ordre del Mèrit del Regne Unit (1983), la Medalla Presidencial de les Llibertats dels Estats Units (1985) i la Medalla d'Or del Congrés des Estats Units (1994). El 1972 fou guardonada a l'Índia amb el Premi Nehru per la promoció de la pau internacional i el 1980 li fou concedida la Bharat Ratna, la més alta condecoració civil del seu país d'acollida.

El 1979 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau pel seu treball emprès en la lluita per a superar pobresa i els senyals de socors, que també constituïxen una amenaça per la pau. Refusà participar en el banquet concedit als guardonats de totes les categories dels Premis Nobel i preguntada sobre com es podia promoure la pau arreu del món, la Mare Teresa contestà: "Aneu a casa i estimeu a la vostra família". Així mateix cedí la quantitat monètaria rebuda en la concessió del premi pels pobres d'arreu del món.

Ferma contrària a l'avortament i el divorci participà en diverses accions per denunciar la fam a Etiòpia o en ajuda les víctimes de les radiacions de l'accident de Txernòbil ajudada per treballadors de la Creu Roja Internacional. El 1991 retornà al seu país originari, Albània, per obrir un centre de les Missioneres de la Caritat a Tirana.

[edita] Deteriorament de la seva salut

El 1983 la Mare Teresa va sofrir un atac de cor mentre es trobava a Roma visitant el Papa Joan Pau II. Desprès de tenir un segon atac de cor el 1989 li fou implantat un marcapassos. El 1991 després de sofrir una pneumonia durant la seva visita a Mèxic decidí renunciar a la direcció de la seva congregació, tot i que en una votació secreta les seves monges decidiren que continués al capdavant de la congregació.

L'abril de 1996 fou ingressada a conseqüència de l'afectació de malària, el que li comportà una fallada del ventricle esquerra del cor. El 13 de març de 1997 renuncià a la direcció de les Missioneres de la Caritat i morí el 5 de setembre del mateix any, a l'edat de 87 anys, a la ciutat de Calcuta. En morir fou enterrada per part del govern d l'Índia amb honors de cap d'estat en agraïment als serveis prestats.

[edita] Procés de beatificació

En morir la Mare Teresa la Santa Seu inicià el procés de beatificació, necessari per al procés de canonització que la societat demanava. La necessitat de l'existència d'un miracle va provocar que El Vaticà iniciés la recerca, i que el 2002 s'acceptés la intercessió de la Mare Teresa en la curació d'un tumor maligne en l'abdomen d'una dona índia, Monica Besra.

El 19 d'octubre de 2003 fou beatificada per Joan Pau II, i en l'actualitat continua el procés de canonització.

[edita] Reconeixements internacionals

[edita] Referències

  1. http://www.vatican.va/Mare Teresa
  2. Clucas, Joan Graff. Mother Teresa, (New York: 1988) p. 24.ISBN 1-55546-855-1.
  3. Spink, Kathryn. Mother Teresa: A Complete Authorized Biography. New York: HarperCollins, 1997, p. 82. ISBN 0-06-250825-3.
  4. Enciclopèdia Catalana (català)

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Mare Teresa de Calcuta