Mare de Déu de Ger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mare de Déu de Ger
Mare de Déu de Ger
Anònim, Segona meitat del segle XII
Fusta policromada • romànic
15,5 × 51,8× 20,5 cm
Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona


La Mare de Déu de Ger és una talla de fusta romànica que procedeix de l'església parroquial de Santa Coloma de Ger pertanyent a la comarca de la Baixa Cerdanya i actualment es troba exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona, amb el número de catàleg 65503.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

La fusta va ser un dels materials més emprats per a les figures de devoció exemptes a l'època romànica, a l'igual de quan s'utilitzaven pedres, les fustes eren les pròpies del lloc i per a les imatges de les marededéus s'acostumaven a utilitzar dos blocs, un per a la Verge i un altre per al Nen, el treball s'acabava normalment amb l'aplicació de policromia per a les destinades a esglésies rurals i, per a grans monestirs o comitents es cobrien amb metalls preciosos i pedreria, deixant al descobert solament la fusta policromada dels rostres i mans.[2]

Aquesta imatge va ser traslladada per ordre del bisbe en la seva visita pastoral, des de l'església de Santa Coloma de la ciutat de Ger al palau episcopal de la Seu d'Urgell el 7 d'octubre de 1925. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya va ingressar l'any 1958 a través del llegat de Jaume Espona i Brunet. La talla es referència amb una sèrie d'imatges que es van desenvolupar en la comarca de la Cerdanya com les de Bastanist o Targassona.[3]

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un grup escultòric tallat en fusta d'àlber policromat, de la marededéu sedent amb l'infant a la falda, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté amb l'esquerra un llibre on hi la inscripció EGO SUM (Jo sóc), —aquesta inscripció es troba en obres coetànies com al Pantocrátor de l'absis de Sant Climent de Taüll-. Forma part de una tipologia coneguda amb el nom de Sedes sapientiae (Tron de la saviesa), en referència al tron de Salomó esmentat a l'Antic Testament i una de les invocacions en les lletanies lauretanes.[4] La seva realització està datada dintre del segle XII, i segons Noguera i Massa podria aproximar-se al segon terç del mencionat segle.[5]

Mare de Déu de Ger, vista de costat.

La imatge de la marededéu amb cara allargada i ulls en punta d'ametlla, es troba asseguda sobre un tron baix flanquejat per uns pilars y un coixí amb decoració. Vesteix una túnica vermella amb plecs ordenats simètricament per on li surten a la part inferior les puntes dels peus calçats. Té un vel vermell ornat amb flors, que deixa veure part dels seus cabells i que li cobreix les espatlles i arriba fins al nivell del colze, mostra trets d'haver tingut una corona, segurament posterior a la seva primitiva realització.[6] —Les marededéus romàniques rebien en generacions posteriors una corona metàl·lica, així com l'infant Jesús una altra més petita—.[7] Les mans reposen sobre els seus genolls, obertes en posició de protecció de l'infant sense arribar a tocar-lo, li falten algunes parts dels dits. L'infant es troba assegut al mig de la falda de la seva mare, també ha perdut la seva corona, deixant al descobert els seus cabells que li cauen al darrere de les orelles i va vestit amb túnica clara de flors ornada amb gal·ló a l'altura del coll, duu una toga vermella sobre les espatlles i té els peus descalços, mostra la mà dreta ben alta en actitud de beneir i l'esquerra sobre un llibre.[3]

Mare i fill tenen unes línies compositives verticals i simètriques, mostren els rostres molt semblants i tenen els ulls ametllats que semblen mirar fixament els espectadors. Eren imatges per provocar devoció i respecte que s'aconseguia amb una posició solemne de frontalidad i hieràtica i també amb la imatge del nen amb els trets que semblen més d'un adult, distanciaven la humanitat i les possibles distraccions a l'hora de la veneració per part dels fidels.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mare de Déu de Ger». Les col·leccions online del MNAC. [Consulta: 31 de juliol de 2012].
  2. Sureda 1988, p. 132-133.
  3. 3,0 3,1 Camps i Sòria 1992, p. 149.
  4. Esteban Lorente 1990, p. 214.
  5. Noguera i Massa 1977, p. 145.
  6. DDAA 1995, p. 141.
  7. Pijoan 2000, p. 335.
  8. Sureda 1988, p. 154.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. Catalunya Romànica VII-La Cerdanya. El Conflent. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995. ISBN 84-7739-951-4. 
  • Camps i Sòria, Jordi. «Departamento de arte románico:Imagen de la Virgen de Ger». A: Museu Nacional d'Art de Catalunya. Prefiguración. MNAC, 1992. ISBN 84-8043-004-4. 
  • Tim Heilbronner: Ikonographie und zeitgenössische Funktion hölzerner Sitzmadonnen im romanischen Katalonien, Hamburg 2013. ISBN 978-3-8300-6809-9.
  • Esteban Lorente, Juan Francisco. Tratado de Iconografía (en castellà). Madrid: Istmo, 1990. ISBN 84-7090-224-5. 
  • Noguera i Massa, Antoni. Les marededéus romàniques de les terres gironines (Art romànic, 5). Barcelona: Artestudi, 1977. 
  • Pijoan, José. Summa Artis. Historia General del Arte. Volum IX Arte románico (en castellà). Madrid: Espasa Calpe, 2000. ISBN 84-239-5209-6. 
  • Sureda, Joan. Historia Universal del Arte. La edad Media Románico Gótico Volum IV (en castellà). Barcelona: Planeta, 1988. ISBN 84-320-6684-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mare de Déu de Ger