Mare de Déu de Vladímir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mare de Déu de Vladímir

La Mare de Déu de Vladímir és una icona de principis del segle XII, una de les més cèlebres i venerades de Rússia. Des de 1930 es conserva a la Galeria Tretiakov de Moscou.

La icona va ser traslladada des de Constantinoble (Bizanci) a Kíev. El 1155 el príncep Andrei Bogolubski se la va endur a Vladímir, capital del nord-est de Rússia (a la qual deu el seu nom), on s'hi va conservar durant molt de temps. Després de la victòria dels russos sobre els tàrtars (que hom va adjudicar a l'ajut de la Mare de Déu) i amb l'enaltiment de Moscòvia, la icona va ser col·locada a la Catedral de la Dormició del Kremlin de Moscou.

Les capes més antigues de pintura es van conservar principalment en els rostres de la Mare de Déu i del Nen. Gairebé tota la resta és pintura posterior dels segles XIII al XVI.

La icona està pintada en taules amb pintura mineral i vegetal molt consistent, dissolta en rovell d'ou (tremp). Les figures de Maria i del Nen Jesús es troben unides per la suau línia del contorn. El rostre de la mare, afectuós i sever alhora, està pinzellat de manera bonica i amb delicadesa sorprenent, els canvis de color són gairebé imperceptibles. Ressalten els seus ulls grans, plens d'una profunda pena i una immensa angoixa pel destí del seu fill.

La imatge de la Mare de Déu de Vladímir va ser molt popular a la Rússia antiga. Els mestres russos van crear nombroses obres prenent com a model aquesta icona on l'Infant s'estreny a la galta de la seva mare en una muda carícia (a la iconografia russa aquesta manera de presentar la Mare de Déu porta el nom de «la Tendresa», Eleusa).

La Mare de Déu de Vladímir va ser molt venerada a Rússia, on hom li va donar el sobrenom de «Mare de Rússia» i, davant d'ella, com a protectora del país, era coronat el tsar i consagrats els patriarques.

Trasllats de la icona[modifica | modifica el codi]

La icona, aquesta antiquíssima obra mestra de la pintura bizantina del segle XI, en primera instància, en portar-la de Bizanci, es va guardar a Kíev. D'allà el príncep Andrei Bogoliubski el 1155 la va portar a Vladímir a la catedral de l'Assumpció; després, el 1395, sota el govern del príncep Basili I de Moscou, fill de Dmitri Donskoi, va ser enviada a Moscou i dipositada a la catedral de la Dormició. Des de 1930 es conserva a la Galeria Tretiakov de Moscou.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]