Mare de Déu del Claustre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'escultura de la Mare de Déu del Claustre és una imatge de pedra del segle XII conservada en una capella de la Catedral de Solsona, obra de l'escultor Gilabert de Tolosa. És una de les talles de pedra catalogades com una de les escultures més significatives del romànic universal.

La imatge mesura 105 cm d'alçada; està asseguda en un tron, amb l'Infant a la falda, i sota els peus estan representats dos monstres. La imatge és de pedra, i el pas dels anys l'ha ennegrida.

Actualment està considerada com la patrona de la ciutat de Solsona.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Catedral de Solsona
Homenatge a la Mare de Déu del Claustre a l'interior de la Capella de la patrona de Solsona

La talla fou creada al segle XII per un dels escultors més importants de l'època, Gilabert de Tolosa.

Marededéu trobada[modifica | modifica el codi]

Article principal: Marededéu trobada

Al segle XIII, amb l'arribada dels albigesos, tement per la integritat de la imatge, la van amagar dins el pou del claustre que estaven acabant de construir. La llegenda comenta que un nen jugava al claustre i que, en caure al pou, va ser salvat per la Mare de Déu.

Segons el que contempla i marca la tradició, fou descoberta per un nen al segle XIII al pou del claustre de la Catedral de Solsona, on anteriorment havia estat amagada pel perill iconoclasta dels albigesos.

Patrona de la ciutat[modifica | modifica el codi]

L'any 1653, l'ajuntament de la ciutat va nomenar la Mare de Déu del Claustre com a patrona del municipi, d'acord amb la creença d'haver deslliurat la ciutat de la pesta.

La festa principial se celebra cada any els dies 8 i 9 de setembre, durant la Festa Major.

Guerra Civil[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra Civil del 1936, les imatges religioses tornaren a perillar, i en aquesta ocasió va ser amagada a la caixa d'escala del campanar pels campaners Joan Augé Closa i Josep Porredon Vilana, i més tard la volgueren evacuar a França, però quedà dins una caixa en el palau episcopal de Vic; al garatge d'aquest palau és on, acabada la guerra, la trobaren els qui la retornaren a Solsona. La imatge va haver de ser restaurada, car la figura de l'Infant havia sofert algunes destrosses. La restauració la féu Enric Monjo i Garriga.

Coronació[modifica | modifica el codi]

L'any 1956 va ser coronada.

Cinquanta anys després, el 7 d'octubre de 2006 tingué lloc la Festa de la Coronació, per a celebrar l'efemèride.

Actualment[modifica | modifica el codi]

Avui dia, dins la Festa Major de Solsona (7, 8 i 9 de setembre), la festa en honor a la Patrona, "la festa del Claustre" presenta un dels esquemes tradicionals més antics i, alhora, valuosos del Principat, destacant, per damunt de tot, el seu extraordinari patrimoni folklòric; aquest està regit per un estricte protocol firmat per les tres entitats gestores de la festa (la Confraria del Claustre, l'Agrupació de geganters de la ciutat de Solsona i l'Ajuntament de la ciutat), que pretén protegir i marcar les pautes de la festa.

Confraria de la Mare de Déu del Claustre i la Vintiquatrena[modifica | modifica el codi]

La Confraria de la Mare de Déu del Claustre es va fundar pels volts de l'any 1475.[2]

Goigs[modifica | modifica el codi]

« Puix tant d'amor ens teniu
per ser la nostra patrona
De la ciutat de Solsona
els vostres fills protegiu.
»
— primers versos dels goigs

Així comencen els goigs dedicats a la Mare de Déu del Claustre.

Roger Mas, conegut cantautor solsoní, realitzà una adaptació dels goigs en un dels seus discos.[3]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Llorens i Solé, Antoni. La Mare de Déu del Claustre, 1966. 
  • Riu i Cabanas, Ramon. La Virgen del Claustro y Solsona (en castellà), 1891. 

Referències[modifica | modifica el codi]