Marfull

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Marfull
Flors de marfull
Flors de marfull

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Dipsacales
Família: Adoxaceae
Gènere: Viburnum
Espècie: V. tinus
Nom binomial
Viburnum tinus
L.

El marfull (Viburnum tinus) és un arbust mediterrani típic de l'alzinar litoral (la forma més típica del qual es coneix, precisament, com a alzinar amb marfull).

Característiques[modifica | modifica el codi]

Es un arbust perennifoli, que pot arribar a superar els tres metres d'alçada.

Fulles amples, ovades, enteres, perennes, coriàcies, persistents, amb un pecíol curt, d'un verd fosc intens, glabres a l'anvers i pubescents al revers (o sigui, sense pèls per la cara de sobre i vellutades per la de sota), i piloses al marge, que es disposen oposades.[1]

flors petites, blanques o lleugerament rosades i que es disposen formant corimbes. La floració es produeix a les darreries de l'hivern o a l'inici de la primavera, si bé pot començar força abans i acabar força més tard.

Els fruits són drupes que maduren al començament de l'hivern i tenen un color blavós metàl·lic.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Fulles de marfull

A Catalunya, és molt comú a les contrades marítimes plujoses del Principat, on es fa l'alzinar amb marfull i les màquies que en són la degradació, de les quals també forma part. També és present, però rar, al País Valencià i Mallorca, així com a la resta de Catalunya, excepte en dues zones de clima més extrem on no es troba: el Pirineu i la zona de clima més continental de la depressió central (les planes d'Urgell i de Lleida i el nord de la Ribera d'Ebre). És un arbust típicament mediterrani, que creix tant als països de l'Europa meridional com al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. Des de la conca mediterrània s'ha estès com a planta cultivada a altres parts del planeta amb un clima semblant.

Degut al fet que és molt utilitzat com a planta ornamental i per fer tanques, pot trobar-se en boscos diferents del seu habitat natural.[2]

Utilitats[modifica | modifica el codi]

Fitoteràpia[modifica | modifica el codi]

Els principis actius del marfull són la viburnina i els tanins. Els tanins poden provocar molèsties estomacals. Les fulles en infusió tenen propietats antifebrífugues. Els fruits s'han emprat com a porgants contra el restrenyiment. La tintura de marfull s'està fent servir darrerament en fitoteràpia com un remei contra la depressió.

Apicultura[modifica | modifica el codi]

Les abelles aprecien força les flors del marfull, per la qual cosa se'l considera un arbust mel·lífer.

Jardineria[modifica | modifica el codi]

El marfull també té utilitat en jardineria, ja que s'adapta perfectament als llocs més ombrívols i no requereix un sòl gaire mineralitzat. El marfull tampoc no té necessitat de regs abundosos. Després de la floració, cal retallar-li les branques més gruixudes a fi de permetre l'entrada d'aire i llum cap a la part central de l'arbust. Les branques més primes o debilitades convé esporgar-les.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BOLÓS, O. i cols. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic
  2. Rameau, J. C. i altres. Flore Forestière Française. Paris: Institut pour le devéloppement forestier, 1989, p. 695. ISBN 2-904740-16-3. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marfull
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.