Margalida Caimari i Vila
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Margalida Caimari Vila 1839 Cuba |
| Mort | 1921 (81/82 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | poetessa, escriptora |
Margalida Caimari Vila (Desconegut, 1839 - Palma, 1921) fou una poetessa de la Renaixença i benefactora social vinculada a Mallorca, Catalunya i Cuba.
Biografia
Nasqué i es casà dins la burgesia comercial liberal, fet que l'ajudà a tenir més instrucció i llibertat que les dones del seu entorn. Emparada pel renaixentista Pons i Gallarza, de ben jove no només escriví poesia sinó que les recità en públic en diferents moments i entitats, fet novedós en una dona devers 1869. Formà part d'un grup de joves escriptores que es mogueren dins l'Ateneu Balear i la tertúlia de Pons i Gallarza.[1]
La seva poesia més innovadora és la realista d'inspiració popular i la patriòtica; en la primera excel·leix explicant els sentiments de soledat i d'impotència de la dona que espera el marit emigrat a Cuba. En la segona, té molt clara la idea de pàtria catalana i admira la industrialització. Pogué dur una important activitat literària, amb la pròpia tertúlia, i de beneficència social perquè només tingué una filla. Publicà tant a revistes de Mallorca com del Principat.[1]
Abordà la qüestió social des del catolicisme segons les directrius de Lleó XIII, conegué de primera mà el treball de les obreres del tèxtil per l'empresa del marit, La Alfombrera, i fou molt activa fundant per als fills de les obreres els Bressols del Minyó Jesús, a imitació dels de Catalunya. Amb 71 anys inaugurava dins el Patronat Obrer les escoles diürnes graduades per a nins obrers. Reflectí el seu conservadorisme social en alguns poemes.[1]
Fou valorada com a poeta per Jeroni Rosselló, Miquel dels Sants Oliver, Sanchis Guarner, l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria però, constrenyits per l'estereotip, només li valoraren i reproduïren els poemes maternals.[1]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Margalida Caimari Vila». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 24 abril 2024].
Bibliografia
- Alomar, Magdalena i Peñarrubia, Isabel. De mi no en fan cas. Vindicació de les poetes mallorquines. En premsa per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Les Balears descrites pe la paraula i la imatge. Mallorca. Vol II. Palma: Grup Serra.
- Bonnín Socias, Catalina (2006). Poetes mallorquines del segle XIX. Col·laboració femenina a la Renaixença. Palma: Edicions Can Sifre.
- Costa i Llobera (1947). Doña Margarita Caimari. Necrología, 1922, dins Obres completes. Barcelona: Biblioteca perenne.
- Diversos (1999). Dones i Èpoques. Palma: La foradada.
- Diversos (1975). Les cinc branques. (Poesia femenina catalana). Barcelona.
- Miralles, Joan (2007). Antologia de textos de Les Illes Balears. Segle XIX, vol. III. 1a part. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- Oliver, Miquel dels Sants (1988). La literatura en Mallorca. Barcelona: Publicacions Abadia de Montserrat.
- Peñarrubia, Isabel (2004). La vida cantada per les poetesses vuitcentistes. Agenda 2004-2005. Palma: Institut Balear de la Dona.
- Poetas baleares. Siglo XIX (1873). Introducció de Jeroni Rosselló. Palma.
- Sanchis Guarner (1950). Els poetes romàntics de Mallorca. Palma: Moll.
- Corona d'amor que dedican a la Verge de Lluch els poetas mallorquins (1884). Palma: Tipografia Balear.