Margalló
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Margalló
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Chamaerops humilis L. |
||||||||||||||
El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. Es una planta polígamo-dioica (generalment és dioica). Sovint fa rebrots a la base com a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis (als quals és però molt resistent). Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes) amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, de flors grogues en raïms densos i fruïts semblants als dàtils.
Taula de continguts |
[edita] Distribució
Es tracta de l'única espècie dins el gènere Chamaerops. Es troba al mediterrani occidental (des de Sicília al Marroc). Pel nord arriba a Còrsega i no ultrapassa, al sud, la zona d'influència mediterrània del Magrib.
Ala Països Catalans es troba al llarg del territori continental i insular (és molt freqüent al País Valencià). Presenta una discontinuïtat en la distribució a Catalunya des del Garraf fins que reapareix a l'Alt Empordà (a la localitat de Torroella de Montgrí). A Mallorca no apareix aquesta palmera a parts del sud i llevant de l'illa. A Menorca no es troba en l'extrem nord de l'illa.
[edita] Utilitats
[edita] La palma
Les fulles del margalló són conegudes a les Terres de l'Ebre amb el nom de llata i al País Valencià amb el nom de palma i, tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Cada estiu, els camperols procuraven abastir-se de fulles de margalló que, després d'haver-les blanquejades amb sofre, les entrellaçaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes.
L'activitat de la palma estava molt estesa a les Terres de l'Ebre i, al Mas de Barberans (Montsià), s'hi celebren demostracions d'aquesta artesania cada estiu al racó dels artesans.[1] També era una activitat molt comuna per tota la comarca alacantina de la Marina Alta (Gata de Gorgos, Pedreguer, Xaló, etc.), en aquesta última localitat es conserva un ban de l'any 1852 en què es prohibia tallar palma a les muntanyes del terme, ja que la recol·lecció massiva havia posat en perill l'espècie. Com a material d'artesania la palma té un tacte agradable, a diferència de l'espart que punxa com una barba imperfectament rasurada.
[edita] El tronxo del margalló i el pa de rabosa
La medul·la o tronxo del margalló és comestible i se sol prendre barrejada amb mel. També són bons per a menjar els dàtils que aquesta palmera nana produeix i que al País Valencià reben la denominació de pa de rabosa perquè es diu que formen part de l'alimentació de les guineus. Aquests fruits maduren cap a les darreries de l'estiu, i es caracteritzen per la seua dolçor asprívola.
[edita] El margalló a la cultura popular
[edita] Refranys
"Margalló amb mel, un tros de cel".
"El margalló vol mar i sol".
[edita] Nadala
"Pastorets, que li porteu
al Xiquet que està en la cuna?.
-Jo li porte margallons
i figues de la Llacuna".
[edita] Situació actual
És una espècie protegida. Fou molt popular per a la preparació d'un plat típic nadalenc, cosa que accelerà el retrocés en el seu hàbitat.
És endèmic de les regions mediterrànies com ara Espanya, França, Itàlia, Malta, Tunísia, Algèria i Marroc, també es pot trobar a Portugal. És una planta pròpia del litoral i el prelitoral i inexistent a les terres del interior. Una especialíssima qualitat del margalló és la seua resistència al foc: és una planta que rebrota amb molta facilitat després d'haver-se produït un incendi.
