Margalló
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
015.jpg) Margalló
.jpg) Aspecte dels fruits madurs
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Chamaerops humilis L. |
||||||||||||||
El margalló, bargalló o garballó (a Mallorca) és un un vegetal dioic de la família de les palmeres. El seu nom científic és Chamaerops humilis. És una planta polígamo-dioica (generalment és dioica). Sovint fa rebrots a la base a conseqüència de la destrucció del tronc per acció humana o dels incendis, als quals és, però, molt resistent. Té fulles grosses, en forma de ventall (palmatisectes), amb pecíols proveïts d'espines vulnerants, flors grogues en raïms densos i fruïts semblants als dàtils.
Taula de continguts |
Distribució [modifica]
Es tracta de l'única espècie dins el gènere Chamaerops. Es troba al mediterrani occidental, des de Sicília fins al Marroc. Pel nord arriba a Còrsega i no ultrapassa, al sud, la zona d'influència mediterrània del Magrib. Es troba al llarg del territori continental i insular, i és molt freqüent en terres valencianes. Presenta una discontinuïtat en la distribució a Catalunya, on, pel sud, arriba fins al Garraf, però no reapareix, més al nord, fins al Baix Empordà, a la localitat de Torroella de Montgrí. A Mallorca, aquesta palmera apareix en parts del sud i el llevant de l'illa. A Menorca no es troba a l'extrem nord. Juntament amb la palmera de Creta (Phoenix theophrastii)[1], és l'única palmera autòctona d'Europa.
Pol·linització [modifica]
Entre els insectes que pol·linitzen el margalló hi ha el coleòpter Derelomus chamaeropsis, l'epítet específic del qual, chamaeropsis, fa referència al seu lligam amb el margalló (Chamaerops). Aquest coleòpter pon els ous a les flors dels peus masculins del margalló, ja que s'alimenta de pol·len, però els peus femenins imiten l'olor del pol·len i així atrauen els coleòpters, que, carregats del pol·len de les plantes mascle, faciliten la pol·linització.[2]
Utilitats [modifica]
La palma [modifica]
Les fulles del margalló són conegudes a les Terres de l'Ebre amb el nom de llatra, i al País Valencià, amb el nom de palma, i, tallades tendres i assecades posteriorment, s'usaven antigament per a la confecció d'escombres, estores, cabassos i altres estris domèstics. Cada estiu, els camperols procuraven abastir-se de fulles de margalló, que, després d'haver-les blanquejades amb sofre, entrellaçaven formant tires que cosien entre si per fer cabassos o barxes.
L'activitat de la palma estava molt estesa a les Terres de l'Ebre, i, fins i tot, al Mas de Barberans (Montsià), s'hi celebren demostracions d'aquesta artesania cada estiu al racó dels artesans.[3] També era una activitat molt comuna per tota la comarca alacantina de la Marina Alta, en pobles com Gata de Gorgos, Pedreguer o Xaló. En aquesta última localitat es conserva un ban de l'any 1852 en què es prohibia tallar palma a les muntanyes del terme, ja que la recol·lecció massiva havia posat en perill l'espècie. Com a material d'artesania, la palma té un tacte agradable, a diferència de l'espart, que punxa com una barba rasurada imperfectament.
Tronxo del margalló i el pa de rabosa [modifica]
La medul·la o tronxo del margalló és comestible i se sol prendre barrejada amb mel. També són bons per menjar els dàtils que produeix aquesta palmera nana i que al País Valencià reben la denominació de pa de rabosa perquè es diu que formen part de l'alimentació de les guineus. Aquests fruits maduren cap a les darreries de l'estiu i es caracteritzen per la seua dolçor asprívola.
Situació actual [modifica]
És una espècie protegida. Fou molt popular per a la preparació d'un plat típic nadalenc, cosa que n'accelerà el retrocés en el seu hàbitat.
El margalló és endèmic de les regions mediterrànies, com ara el vessant oriental de la península Ibèrica, Occitània, Itàlia, Malta, Tunísia, Algèria i Marroc, tot i que també es pot trobar a Portugal. És una planta pròpia del litoral i el prelitoral i és inexistent a les terres del interior.
Una qualitat particular del margalló és la seua resistència al foc: és una planta que rebrota amb molta facilitat després d'haver-hi hagut un incendi.
Referències [modifica]
- ↑ Oriol de Bolòs i Josep Vigo Flora dels Països Catalans Editorial Barcino Volum IV Barcelona 2001
- ↑ http://seedsaside.wordpress.com/2007/11/15/when-leaves-aspire-to-be-flowers/
- ↑ Ajuntament del Mas de Barberans
