Margarida (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Margarida
Imatge de la descoberta presa pel telescopi Subaru.
Imatge de la descoberta presa pel telescopi Subaru.
Descobriment
Descobert per Scott S. Sheppard
i David C. Jewitt
Data de descobriment 29 d'agost del 2003[1][2]
Radi orbital mitjà 14.345.000 km[3][4]
Excentricitat 0,6608[4] (mitjana)
Període orbital 1687,01 d
Inclinació 57° (respecte a l'eclíptica)[3]
Satèl·lit de Urà
Característiques físiques
Radi mitjà 10 km (estimat)[5]
Àrea de superfície ~1.300 km2 (estimat)
Volum ~4.200 km3 (estimat)
Massa ~5,5×1015 kg (estimada)
Densitat mitjana ~1,3 g/cm3 (estimada)
Període de rotació desconeguda
Obliqüitat desconeguda
Albedo 0,04 (assumit)[3]
Temperatura ~65 K (estimada)

Margarida (en anglès Margaret), també conegut com Urà XXIII (designació provisional S/2003 U 3), és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà. Va ser descobert per Scott S. Sheppard et al. el 2003.[6]

Va ser anomenada en honor de Margarida, la servent d'Hero en l'obra de teatre Molt soroll per no res de William Shakespeare.[1]

Òrbita[modifica | modifica el codi]

Satèl·lits irregulars d'Urà.

Margarida és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà. El diagrama il·lustra els seus paràmetres orbitals, únics entre els satèl·lits irregulars d'aquest planeta; en l'eix vertical es representa la inclinació i l'excentricitat orbital es representa amb segments que s'estenen des del pericentre a l'apocentre.

La inclinació de 57º de Margarida està prop del límit d'estabilitat. Les inclinacions intermèdies entre 60º i 140º no s'han vist mai en cap lluna a causa de la inestabilitat de Kozai.[3]

El 2008, l'excentricitat de Margarida era de 0,7979.[7] Això el converteix en la lluna amb l'òrbita més excèntrica del sistema solar, tot i que l'excentricitat mitjana de Nereida és més alta.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Jennifer Blue. «Planet and Satellite Names and Discoverers». Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN), 2008-10-16. [Consulta: 19 de desembre del 2008].
  2. Scott S. Sheppard. «New Satellites of Uranus Discovered in 2003». Institute for Astronomy at the University of Hawaii. [Consulta: 19 de desembre del 2008].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Sheppard, Scott S.. «An Ultradeep Survey for Irregular Satellites of Uranus: Limits to Completeness». The Astronomical Journal, 129, 1, 2005, pàg. 518–525 [Consulta: 2 d'octubre del 2009]. «Table 3... ri (km)... 10... i Radius of satellite assuming a geometric albedo of 0.04.»
  4. 4,0 4,1 Jacobson, R.A. (2003) URA067. «Planetary Satellite Mean Orbital Parameters». JPL/NASA, 28 de juny del 2007. [Consulta: 32 de gener del 2008].
  5. Sheppard 2005, p. 523
  6. IAU Circular 8217
  7. «IAU-MPC Natural Satellites Ephemeris Service». IAU: Minor Planet Center. [Consulta: 26 de gener del 2008].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]