Margarida de la nit

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Margherita della notte
Margarida de la nit

Fitxa tècnica
Direcció: Claude Autant-Lara
Direcció artística: Max Douy

Producció: Alain Poiré
Pierre Bochart
Cino Del Duca

Guió: Ghislaine Autant-Lara
Gabriel Arout,
adaptació de la novel·la homònima de Pierre Mac Orlan

Música: René Cloërec

So: Pierre Calvet
Pierre Bertrand

Fotografia: Jacques Natteau

Muntatge: Madeleine Gug

Vestuari: Rosine Delamare
Paulette Coquatrix
Léon Zay

Protagonistes: Michèle Morgan
Yves Montand
Jean-François Calvé

Dades i xifres
Països: França
Itàlia
Data d'estrena: 1955
Gènere: Drama poètic
fantàstic
Duració: 125 minuts

Companyies
Productora: Gaumont (França)
Cino Del Duca

Pàgina sobre “Margherita della notte a IMDb

Valoracions
IMDb 6.1/10 stars

Margarida de la nit (títol original en anglès: Margherita della notte) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Claude Autant-Lara i estrenada el 1955 a Itàlia i el 1956 a França. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2][modifica | modifica el codi]

A París, a la sortida d'una vesprada a l'òpera, el vell Doctor Faust és abordat per un cert Sr. Leon, enigmàtic i elegant individu que li ofereix una cigarreta, i encara que no fumi mai, Faust ho accepta i, estupefacte, s'adona que frisa sense consumir-se. Com sota la influència d'un encant, Faust segueix l'estrany personatge al cabaret Pigall's on torna a faltar als seus costums consumint l'alcohol que li proposa el Sr. Leon.

Al cabaret, el vell doctor és enlluernat per Marguerida, una seductora ballarina. Lamenta llavors amargament la seva vida d'asceta i la seva joventut que li ha fugit. No li cal més a Mefistòfil per treure's la màscara i li ofereix trobar els seus vint anys mitjançant un pacte amb el diable signat amb la seva sang. L'endemà, el jove doctor Georges Faust va al Pigall's per tornar a veure Margarida. Comença un idil·li, però quan l'ancià promès de Marguerite s'interposa, Faust el mata en la baralla que té lloc a continuació.

Els amants es refugien a casa del germà de Margarida, un sacerdot. Informat del pacte, i després de parlar amb el seu germà, Margarida troba Mefistòfil per redimirl 'anima de Faust. Mefistòfil no coneix més que un tracte: una anima a canvi d'una altra. Margarida signa llavors la seva pròpia condemna per alliberar el seu amant. Al tren que ha de portar Margarida cap a les tenebres eternes, Mefistòfil l'allibera del pacte, ja que s'ha educat espiritualment mentre que Faust és condemnat a acabar els seus dies a l'infern per la seva mediocritat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. esadir.cat. Margherita della notte (en català). esadir.cat. 
  2. «Margherita della notte». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema