Margarida del Regne Unit (comtessa de Snowdon)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La princesa Margarida.

Margarida del Regne Unit, comtessa de Snowdon (Castell de Glamis 1930 - Londres 2002). Princesa del Regne Unit amb el tractament d'altesa reial que ostentà per concessió de la reina Elisabet II del Regne Unit el comtat de Snowdon.

Nascuda al Castell de Glamis a Escòcia el dia 21 d'agost de l'any 1930 essent filla dels llavors ducs de York i després rei Jordi VI del Regne Unit i de lady Elisabet Bowes-Lyon. Margarida era néta per via paterna del rei Jordi V del Regne Unit i de la princesa Maria de Teck mentre que per via materna ho era del comte i de la comtessa de Strathmore i Kinghorne.

Com a néta d'un monarca britànica per via masculina rebé des del seu naixement el tractament d'altesa reial i el títol de princesa del Regne Unit. Sota els noms de Margarida Rosa fou batejada a la Capella privada del Palau de Buckingham essent apadrinada pel Príncep de Gal·les, la princesa Victòria del Regne Unit, la princesa Íngrid de Suècia, lady Rose Leveson-Gower i lord David Bowes-Lyon.

Durant la seva infància fou educada al costat de la seva germana, la futura reina Elisabet II del Regne Unit, sota les ordres de la seva àvia paterna, la reina Maria i sota la supervisió d'una institutriu, Marion Crawford. Els ducs de York i la seva família visqueren entre Londres i una finca de la Família Reial al comtat de Surrey.

L'any 1936, arran de l'abdicació del seu padrí i oncle, el rei Eduard VIII del Regne Unit, el seu pare esdevingué rei del Regne Unit amb el nom de Jordi VI del Regne Unit. Immediatament la família es traslladà al Palau de Buckingham. Tant la princesa Elisabet com la princesa Margarida participaren en els actes de coronació del seu pare l'any 1937.

L'any 1950, dos anys abans de la mort del seu pare, aparegué als mitjans de comunicació sensacionalista un idil·li entre la princesa Margarida i el capità Peter Townsend, un heroi de la Batalla del Regne Unit de la Segona Guerra Mundial. Townsend que era bastants anys més gran que la princesa era un home divorciat. Malgrat que Margarida hagués pogut casar-se amb Townsend, ella hagués perdut el seu títol, la llista civil i els altres drets inherents a la seva pertinença a la Família Reial. Sota una gran pressió, i aconsellada per l'arquebisbe de Canterbury, la princesa publicà un comunicat en què renunciava a un possible matrimoni amb el capità Townsend després d'haver sospesat el rol de la Corona i la seva convicció de la indissolubilitat del matrimoni cristià.

Posteriorment, l'any 2004 es conegueren paper dels Serveis secrets que asseguraren que encara que la princesa Margarida s'hagués casat amb el capità Townasend ella no hagués perdut el seu títol de princesa ni la seva llista civil. A més a més, senyalen les pressions que la família reial rebé arran d'aquesta possibilitat com a conseqüència de la possibilitat que es repetís un escàndol semblant del de l'any 1936, any en què Eduard VIII del Regne Unit abdicà per contraure matrimoni amb la divorciada estatunidenca Wallis Simpson.

Després de diferents idil·lis entre els quals cal senyalar el viscut amb John Turner, primer ministre del Canadà; el 6 de maig de l'any 1960, el Palau de Buckingham anuncià el casament de la princesa Margarida amb el fotògraf Antoni Armstrong-Jones, fill de Ronald Armstrong-Jones i de la comtessa de Rosse. La parella tingué dos fills:

  • SE lord David Armstrong-Jones, vescomte de Linley, nat el 1961 a Clarence House. Es casà el 1993 amb lady Serena Stanhope.

El casament de la princesa Margarida amb Athony Armstrong-Jones fou considerat el primer matrimoni modern de les Famílies reial europees, ja que fou la primera cerimònia retransmesa en directe per la televisió. Alhora, el casament evidencià un punt de fricció entre la família reial britànica i la resta de famílies reials europees molestes per la llunyania i el menyspreu amb què la família reial britànica tractava a les altres famílies reial; cap membre de famílies reials europees regnants acudiren a la cerimònia oferta a Londres.

L'any 1961, la reina Elisabet II del Regne Unit concedit el comtat de Snowdon i el vescomtat de Linley a Anthony Armstrong-Jones.

Des de ben jove la princesa Margarida participà activament en actes de la Corona entre els quals destaca les Noces de Plata del regnat dels seus avis, el rei Jordi V del Regne Unit i la princesa Maria de Teck, l'any 1935, i el casament del seu oncle el príncep Jordi del Regne Unit amb la princesa Marina de Grècia. Però fou a partir de l'any 1937, any en què fou coronat el seu pare, que la princesa començà a desenvolupar un major rol públic en el si de la família reial.

A partir de 1947, la princesa realitzà diversos tours per les colònies britàniques, visitant Sud-àfrica el 1947 o les colònies del Carib el 1955. La princesa també inicià un rol representatiu de la Corona en diverses celebracions d'independència de diferents colònies. La princesa sempre es mostrà gran amant de les causes caritatives, la música i el ballet.

La vida privada de la princesa Margarida fou durant molts anys centre de l'especulació de la premsa i de l'opinió pública britànica. Des del seu idil·li amb Peter Townsend o amb el primer ministre canadenc a les festes amb drogues que la princesa celebrava a la seva residència de l'illa de Mustique prengueren un gran ressò en el si de la societat britànica.

L'any 1970, les revelacions d'un idil·li de la princesa amb el jardí Roddy Llewellyn van provocar el divorci de la princesa del seu marit, i esdevingué aquest el primer divorci d'una princesa britànica des del de la princesa Victòria Melita del Regne Unit l'any 1901. La princesa inicià un seguit d'idil·lis entre els quals hom ha de destacar el mantingut amb Mick Jagger, Peter Sellers, Anthony Barton o Robin Douglas-Home que se suïcidà pocs mesos després que la princesa l'abandonés. A més a més, molts comentaris aparegueren sobre la possibilitat que la princesa mantingués relacions lèsbiques amb la filla d'un ambaixador a la Cort de Saint-James.

Gore Vidal afirma en un dels seus llibres: "Ella era molt més intel·ligent i avançada que allò que requeria el període en què visqué". Alhora recull un més que remarcable comentari de la Princesa: "És inevitable, quan en una família hi ha dues germanes i quan una d'aquestes és la Reina, aquesta és font d'honor i de tot allò que és bo mentre que l'altra és la germana dimoni, font de tot allò que és maliciós".

Fumadora empedreïda tota la seva vida, la princesa visqué els últims cinc anys de la seva vida enmig de malalties i ingressos hospitalaris. L'any 1998, la princesa Margarida es trencà el peu en un accident al lavabo de la seva finca de l'illa de Mustique la qual cosa li provocà importants problemes de mobilitat. Se li diagnosticaren problemes respiratoris greus que li causaren la mort el dia 9 de febrer de l'any 2002. L'última aparaició pública fou en les celebracions el mes de desembre de l'any 2001 del centenari del naixement de la seva tia, la Duquessa de Gloucester.

L'any 2006 els seus fills decidiren celebrar una subhasta pública a la Galeria Sotheby's de Londres amb els objectes personals de la princesa entre els quals hi destacaren la famosa Tiara Poltimore o un rellotge de Fabergé herència de la seva àvia paterna. El vescomte de Linley i lady Sarah Chatto obtingueren fins a vint-i-quatre milions de lliures esterlines per les nombroses peces familiars.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida del Regne Unit (comtessa de Snowdon)