Margeride

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Situació de la Margeride al Massís Central

La Margeride (en occità Marjarida) és una regió natural de França, situada al Massís Central, en els límits dels departaments de la Losera, el Cantal i l'Alt Loira.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Vista des de Ruynes-en-Margeride

Situació[modifica | modifica el codi]

El límit occidental amb els Monts del Cantal i de l'Aubrac pot ser situat a la Truyère. El límit oriental es troba a les gorges del riu Allier i el Massís del Devès. Al sud és el riu Lot el que separa la Margeride del Mont Lozère (Cévennes), al costat de la regió de les Grands Causses.

Ciutats i pobles principals de la Margeride[modifica | modifica el codi]

Cantal Alt Loira Losera Ciutats situades al costat del massís

Geologia i geomorfologia[modifica | modifica el codi]

Aquestes muntanyes formen part d'un massís granític dels més importants d'Europa en superfície, que comprèn a més de la Margeride, gran part de l'Aubrac, fins a l'altiplà de Viadène. Constitueix un testimoni de l'antiga serralada Hercinià, que atravessava antigament Europa.

Granit de la Margeride amb cristalls de feldespat

La roca que predomina a la Margeride és el granit amb grans de feldespat potàssic. Aquests cristalls de feldespat poden arribar als 10 cm de llarg, d'aquí que es parli de granit amb dents de cavall. També s'hi pot trobar un segon tipus de granit amb dos tipus de mica, la biotita i la moscovita, rica en turmalina a la regió de Saint-Chély-d'Apcher, d'Aumont-Aubrac i de Grandrieu).[1] També es pot trobar puntualment altres roques en filons.

La presència del granit es nota amb el paisatge amb la formació de caos, com a Rimeize per exemple) o altres aflorament granítics gastats per l'erosió, de la mateixa manera que es troba a alters parts d'euorpa com els Sudets, Harz o Dartmoor.

Cims principals[modifica | modifica el codi]

El cim més alt és el truc de Fortunio de 1551 metres sobre el nivell del mar.

Altres cims

Hidrografia[modifica | modifica el codi]

La línia que separa les conques de la Garona i del riu Loira travessa la Margeride. Els afluents del riu Allier i de l'Alagnon pertanyen a la conca del Loira, mentre que els afluents de la Truyère i del Lot formen part de la conca de la Garona.

La Truyère vista des de Chaliers
Afluents de l'Alagnon Afluents de l'Allier Truyère i afluents Affluents del Òlt

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és fred, però relativament sec. Els monts del Cantal i de l'Aubrac frenen les precipitacions que vénen de l'oest i permeten a la Margeride de gaudir d'una posició reparada. A l'hivern les temperatures s'assemblen a les del Massís del Jura, certament que han arribat a -30°C a l'hivern de 2006 a Saugues que només està a 900 m sobre el nivell del mar. El sud del massís rep les pluges que vénen de la Mediterrània, sobretot les tempestes de les Cévennes. A l'hivern les nevades són freqüents i quantioses, però inferiors a les que es poden recollir a les Cévennes.

Fauna i flora[modifica | modifica el codi]

La vegetació es compon, d'una part, per boscos de pins silvestres i de faigs, en els llocs més humits, així com plantacions artificials de coníferes. També hi ha prats i matolls. També es poden trobar plantes més estranyes com el bedoll nan o el saule dels lapons, un dels més interessants es troba a Lajo, prop de Saint-Alban-sur-Limagnole.

Història[modifica | modifica el codi]

Toponímia[modifica | modifica el codi]

En origen, el nom de "Margeride" s'aplicava únicament a una senyoria feudal i a un bosc situat a 1380 m d'altitud. L'indret estava situat a prop de Védrines-Saint-Loup, a la carretera que porta de Langeac a Saint-Flour. Una propietat de 800 hectàrees que tenia una fàbrica de vidre al segle XVIII i que rebia el mateix nom, a poc a poc, les muntanyes dels voltants van rebre el mateix nom. Va ser l'Office national des forêts qui va fer oficial el nom al segle XIX i el va atribuir a la part de la Losera del massís. Els geògrafs van estendre el nom a tot l'altiplà granític durant el segle XX.

La tradició agrícola[modifica | modifica el codi]

Al segle XVI a la Margerida hi havia un sistema agropastoril comparable al de Saint-Flour. Es basava en l'ús d'extensos terrenys de recorregut per als ramats, amb una agricultura cerealística al voltant dels pobles. La cria ovina tenia molta importància ja que ajudava al compostatge de les terres i els ramats es donaven a pastors professionals que cada dia els engegava.

Aquest sistema necessitava un sistema de tipus comunitari per assegurar uns ingressos mínims per als habitants i no permetia cap tipus d'estalvi ni luxe. Les dades permeten veure com era una economia de subsistència[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. J. Rouire et C. Rousset, Guides géologiques régionaux - Causses, Cévennes, Aubrac. Masson, 1980. Isbn=2225652740
  2. A. Fel, Les Hautes Terres du Massif central, thèse de géographie, 1962

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margeride