Marguerite Long

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marguerite Long
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Marguerite Marie-Charlotte Long
Naixement 13 de novembre de 1874 Nimes, Llenguadoc-Rosselló
Lloc d'origen francesa
Defunció 13 de febrer, 1966, París, Illa de França
Ocupació Pianista
Instruments piano
Artistes relacionats Isaac Albéniz

Marguerite Long (Nimes, Llenguadoc-Rosselló, 13 de novembre de 1874 - París, Illa de França, 13 de febrer de 1966) fou una pianista francesa.

Estudià al Conservatori de la seva vila natal i al de París, on va tenir per mestre Gabriel Fauré. Es casà amb un militar (Joseph de Marliave), autor d'un llibre sobre els quartets de Beethoven; va perdre el marit durant la primera guerra mundial. Va tenir una bona amistat amb Isaac Albéniz, el qual li dedicà el seu concert per a piano, en sol major; pocs dies abans de la mort d'Albéniz el visità, al costat del seu marit, a Kanbo.

Era una intèrpret excel·lent dels autors francesos, especialment Fauré i Ravel, d'Albéniz i Chopin. Fundà una escola de piano, en la que va tenir alumnes tan coneguts més tard, com Witold Malcuzinsky i Jeanne Leleu entre d'altres. I el 1946 fundà el Concurs Internacional, per a intèrprets, que porta el seu nom i el de Jacques Thibaud (amb el que toca a duo moltes vegades). El govern francès contribuí a finançar tan important concurs i va donar caràcter més o menys oficial al que en principi era de caràcter privat.

És autora de les següents obres tècnic-literàries: Au piano avec Fauré, Au piano avec Debussy, Au piano avec Ravel i Mon piano. Fou nomenada comandant de la Legió d'Honor i de les Arts i Lletres. També li foren concedides la creu d'Isabel la Catòlica i la gran medalla de la ciutat de París.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]