Marià Fortuny i Marsal
De Viquipèdia
Marià Fortuny i Marsal (Reus, Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874), també conegut com Marià Fortuny i Carbó, fou un pintor i gravador català.
[edita] Biografia
El seu descobridor fou el seu avi, i el seu mestre el pintor reusenc Domènec Soberano. Desvetllat per l'èxit de la pintura, es creà un corrent pictòric d'abast europeu anomenat fortunyisme.
El 1852 es va traslladar a Barcelona i va estudiar Belles Arts gràcies a una pensió. El 1858 es va traslladar a Roma. El 1860 va esclatar la Guerra d'Àfrica i la Diputació de Barcelona va encarregar a Fortuny de pintar escenes de la victòria que es pressentia. El general Joan Prim, també de Reus, el va acollir. Fortuny va pintar obres magnífiques, entre d'elles La Batalla de Tetuán. Va tornar a Roma i es va casar amb Cecília de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Poc després va pintar el millor quadre: La Vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. Théophile Gautier el va alabar extraordinàriament i la seva fama va créixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbé, fins que el va revendre per 250.000 francs. Cap el 1870 es va traslladar a París, després a Granada, i va tornar més tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a París i a Londres, i després a Nàpols i Portici. Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista català en destacar internacionalment com a gravador (Hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya[1]). El 9 de novembre de 1874 va tornar a Roma on va morir el 21 de novembre. El seu cor va ser enterrat a Reus a la prioral de Sant Pere.
A Reus es va donar al seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i més tard a una avinguda.
El seu fill, Marià Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escenògraf i dissenyador.
[edita] Obra
Alguns dels seus quadres principals són:
- La vicaria
- L'odalisca (1861)
- L'odalisca (1862)
- El marroquí
- Dinar a l'Alhambra
- El venedor de tapissos
- Vell nu al sol
- Fantasia àrab
- El poeta
- Dom Quixot
- La dama de negre
- El pati de Lindaraja
- La sala dels Abencerrajes
[edita] Referències
Carlos González López i Montserrat Martí Ayxelà, Mariano Fortuny Marsal Barcelona : Diccionari Ràfols, 1989, 2 vols.
