Marià Fortuny i Marsal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Marià Fortuny redirigeix aquí. Per a altres significats, vegeu Marià Fortuny i de Madrazo.
Marià Fortuny i Marsal

Marià Fortuny (publicada a París el 1875)
Naixement 11 de juny de 1838
Reus, Baix Camp
Mort 21 de novembre de 1874 (als 36 anys)
Roma
Art Pintura
Moviment orientalisme
Influenciat per Claudi Lorenzale
Pau Milà i Fontanals


Obra destacada

Fortuny - La Vicaría (Museo Nacional de Arte de Cataluña, 1870. Óleo sobre tabla, 60 x 93,5 cm).jpg

La vicaria (MNAC)
Casa natal de Fortuny, en l'actualitat seu del Centre d'Amics de Reus
Monument a Fortuny al Barri del seu nom a Reus

Marià Fortuny i Marsal (Reus, Baix Camp, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874) fou un pintor, dibuixant i gravador català. Fortuny va ser una de les figures més excepcionals de la pintura catalana del segle XIX. Aquest pintor reusenc va tenir una vida breu, però va deixar una petjada molt destacada en la història de l'art. Fortuny no va ser indiferent a tot el que va veure i viure en els seus diferents viatges. I totes aquestes experiències vitals van traspuar en la seva obra.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu descobridor fou el seu avi, i el seu mestre el pintor reusenc Domènec Soberano. El 1852 es va traslladar a Barcelona, on va estudiar Belles Arts a l'Escola de la Llotja. Des de 1853 va assistir a classes privades de Claudi Lorenzale, qui amb Pau Milà i Fontanals són dos dels seus mestres més influents, exponents de la generació romàntica i del corrent natzarè. La influència d'aquests professors es podia palpar en les primeres obres d'un Fortuny que s'inspirava en els romàntics i els natzarens. Escollia temàtica històrica i el pinzell evocava una edat mitjana mitificada. El 1858 va obtenir una beca de la Diputació de Barcelona per ampliar estudis a Roma, amb l'obra de tendència natzarena Berenguer III portant l'ensenya de Barcelona al Castell de Fos. Allà va estudiar la figura humana a l'Acadèmia Giggi.

Durant l'estada a la ciutat italiana, el 1860, la Diputació de Barcelona li va encarregar la documentació gràfica de la Guerra d'Àfrica, encarregant-li pintar escenes de la victòria que es pressentia. El general Joan Prim, també de Reus, el va acollir. El viatge va influir, i molt, en la pintura de Fortuny. La seva retina va captar l'exotisme, la llum i els colors d'Orient i ho va traslladar a la tela. A partir d'aquest viatge, que va repetir més endavant, va iniciar la producció orientalista. El seu llenguatge va fer un gir i es va tornar més vigorós i expressiu. Orient també va inspirar la temàtica de la seva obra, com va ser el cas de L'odalisca o La Batalla de Tetuan.

De fet, l'orientalisme, al segle XIX, estava de moda. En bona part gràcies a l'exaltació que en feien escriptors com Chateaubriand o Lord Byron i la pintura de Delacroix. El somni oriental, que proposava una evasió de la realitat, era certament temptador i suggeridor i es va expandir cap a la pintura d'altres artistes com Josep Tapiró, deixeble de Lorenzale. Aquest coreligionari de Fortuny es va endinsar de ple en el món oriental i va pintar nombrosos retrats amb una tècnica precisa i virtuosa. La seva obra és un acurat relat de la societat de Tànger.[1]

Fortuny va tornar a Roma i es va casar el 1867 amb Cecília de Madrazo, filla de Federico de Madrazo. Poc després va pintar el seu millor quadre: La vicaria, inspirat suposadament en la vicaria de la seva parròquia a Madrid, però que molts identifiquen com la vicaria de la prioral de Sant Pere de Reus. El va exposar a París l'any 1870 a partir del contracte amb el galerista Goupil. Théophile Gautier el va lloar extraordinàriament i la seva fama va créixer. Goupil va comprar el quadre per 70.000 francs i no el va voler exposar per por de fer-lo malbé, fins que el va revendre per 250.000 francs. Goupil, un col·leccionista i marxant de l'època, li soluciona els temes econòmics a partir d'aquest moment. En aquesta època, el pintor va realitzar quadres detallistes de tema anecdòtic i realista, alhora que els viatges a Granada i Sevilla el van fer retornar a l'aire lliure i als temes orientalistes.[1]

Cap el 1870 es va traslladar a París, després a Sevilla i Granada, i va tornar més tard a Roma el 1873. Va viatjar breument a París i a Londres, i després a Nàpols i Portici. Moriria quatre anys després, però els temes que va tractar, l'evocació de la llum, el color i l'expressivitat del moviment, eren un preludi del que succeiria poc temps després, quan el 1874 un grup de pintors van exposar a París sota el nom d'impressionistes.[1]

El seu fill, Marià Fortuny i Madrazo va ser un notable pintor, escenògraf i dissenyador.

Obra[modifica | modifica el codi]

Extraordinari aiguafortista, va ser el primer artista català que va destacar internacionalment com a gravador (hi ha bones col·leccions de les seves estampes al Departament de Dibuixos i Gravats del MNAC i a la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya). El seu estil pictòric va ser molt influent per a altres pintors perquè va crear fins i tot una tendència, el fortunyisme.[2]

A Reus es va donar el seu nom a un teatre (Teatre Fortuny, encara existent), una plaça (Plaça del Pintor Fortuny però coneguda com a Plaça del Condesito, un dels personatges pintats per Fortuny) i més tard a una avinguda.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Llista de quadres de Marià Fortuny

Alguns dels seus quadres principals són:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992» 
  • GONZALEZ LÓPEZ, Carles i MARTí AYXELÀ, Montserrat, Mariano Fortuny Marsal. Barcelona : Diccionari Ràfols, 1989, 2 vols.
  • VIVES, Rosa. Fortuny, gravador: estudi crític i catàleg raonat. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1991. ISBN 847935061X

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marià Fortuny i Marsal Modifica l'enllaç a Wikidata