Marià Grandia i Soler
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1864  Vallcebre (Berguedà) |
| Mort | 24 juliol 1929 (64/65 anys) Madrid |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | filòleg, escriptor |
| Família | |
| Germans | Josep Grandia i Soler |
Marià Grandia i Soler (Vallcebre, el Berguedà, 30 de març de 1865 - Madrid, 24 de juliol de 1929) fou un filòleg i eclesiàstic.[1] Era fill de Joan Grandia i Magdalena Soler.[2] Tenia 11 germans,[2] entre els quals hi havia el carlí Josep Grandia, conegut com el Nai.[1]
La qüestió del seu segon cognom[modifica]
A l'Enciclopedia Espasa (1908) se l'identifica erròniament amb el segon cognom de Fígols,[2] tot i que el cognom matern és Soler i que Marià Grandia va emprar Soler en tots els documents oficials i en alguns dels seus llibres.[2] Aquest error s'ha anat arrossegant en enciclopèdies i obres posteriors.[2]
Biografia[modifica]
Marià Grandia va néixer a la casa de cal Nai de Vallcebre.[2] Amb deu anys va anar-se'n a Casserres per continuar els estudis eclesiàstics i després va estudiar al Seminari Diocesà de Solsona, on va ser ordenat sacerdot el 1888[2] a l'edat de 23 anys. A partir d'aquesta data fins al 1899 fou catedràtic d'aquell seminari.[2] Hi va professar matèries molt diverses, com ara lògica matemàtica, ètica, literatura, llengua grega, llengua hebrea, química, física i història natural. Durant aquests anys desenvolupà, successivament, els càrrecs de director del Col·legi de Sant Carles i secretari de cambra i govern de la diòcesi de Solsona, essent bisbe d'aquesta el doctor Riu i Cabanes.
Després estudià filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va obtenir la llicenciatura el 1905. Es traslladà a Madrid per fer el doctorat a la Universitat de Madrid, on el 1907 hi llegí la seva tesi Monografía lingüistica de Vallcebre.[2] El govern espanyol li atorgà una beca per anar a Alemanya a estudiar filologia hebrea, aprofitant el viatge per a estudiar àrab, siríac, etíop i assiri.[2]
Els seus estudis versaren especialment sobre etimologia de la llengua catalana; les seves idees vers aquesta matèria són estades molt comentades i discutides pels filòlegs catalans.[3] El 1906, quan Grandia i Soler ja havia aconseguida una càtedra de llatí a l'Institut General i Tècnic de Còrdova, càtedra que desenvolupà quasi fins al final de la seva vida, prengué part en les tasques del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a Barcelona. En aquest Congrés se'l nomenà vicepresident de la secció filològico-històrica.
Entre les seves obres filològiques en destaquen dues: Gramàtica etimològica catalana (1901)[4] i una Fonètica semítich-catalana seguida d'un vocabulari d'etimologies catalá-semítiques (1903).[5] Fou, a més, autor de diferents tractats i fullets per a ús dels estudiosos català, llatí, grec i hebreu, entre ells un Nuevo método de gramática hebrea, con un apéndice de caldeo, alguns dels quals foren adaptats com a llibres de text pel Seminari de Solsona. Va col·laborar en diferents publicacions catalanes, com Lo Pensament Català i La Renaixença. La seva darrera obra fou Gramática latina histórico-comparada.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Marià Grandia i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Felipó, Ramon; Perea, Maria Pilar. Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva "Monografia lingüística de Vallcebre". Barcelona: Llibres de l'Índex, 2014. ISBN 9788494288913.
- ↑ Ferrer, Bernat. «El filòleg que es va enfrontar a Fabra». Nació Digital. [Consulta: 10 desembre 2014].
- ↑ Gramàtica etimològica catalana (eBook gratuït). Sarrià-Barcelona: Escola tip. y Llibreria Salesiana, 1901, p. 565.
- ↑ Fonètica semítich-catalana seguida d'un vocabulari d'etimologies catalá-semítiques (pdf). Sarrià-Barcelona: Escola tip. y Llibreria Salesiana, 1903, p. 284.
Bibliografia[modifica]
- Felipó, Ramon; Perea, Maria Pilar. Notes biogràfiques de Marià Grandia i Soler i la seva "Monografia lingüística de Vallcebre". Barcelona: Llibres de l'Índex, 2014. ISBN 9788494288913.
- Noguera Canal, Josep «Industrialització i caciquisme al Berguedà 1868-1907 (Tesi doctoral)» (PDF). Tesis en xarxa, Vol. II - Annexes, Annex nº 60, 2013, pàg. 251-252 [Consulta: 28 gener 2015].
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 26, pàg. 1069 (ISBN 84-239-4526-X)