Maria (emperadriu)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
retrat de Maria d'Alània

Maria fou una princesa georgiana filla del rei Bagrat IV i emperadriu bizantina, esposa de Miquel VII Ducas i de Nicèfor III Botaniates. Va tenir un fill que no va succeir el seu pare. Va ser mentora i amiga d'Anna Comnena, la qual li va dedicar un capítol a la seva biografia. Se la recorda per les seves obres benèfiques i per ser la protectora de literats.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Era filla del rei de Geòrgia, Bagrat IV, i de la seva segona esposa Borena. Fou batejada amb el nom de Marta.[nota 1] Com a princesa estava en la línia successòria després del seu germà Giorgi. L'any 1056, quan només tenia 5 anys d'edat, fou enviada a Constantinoble per ser educada a la cort sota la protecció de l'emperadriu Teodora. Aquesta, però, va morir poc després i Marta fou retornada a Georgia. El 1065 es va casar amb el futur emperador Miquel, fill del rei Constantí X. En aquesta cort l'anomenaven Maria. Quan el seu marit fou entronitzat l'any 1071 ella va ser nomenada emperadriu. El seu matrimoni va ser una excepció a la tradició, ja que la família reial de Constantinoble tenien per costum buscar esposa entre els grecs. Per ells casar-se amb un no grec equivalia a casar-se amb un estranger i això només havia passat en dues ocasions: Romà II amb Berta d'Itàlia i Justinià II amb Teodora of Khazaria.

imatge commemorativa del seu matrimoni amb Miquel VII

Govern amb Miquel VII[modifica | modifica el codi]

Aquest període de la seva vida va estar marcat per les derrotes del seu marit a Anatòlia contra els selèucides turcs, situació agreujada per la devaluació de la moneda, tot plegat va suposar una creixent insatisfacció social que va culminar amb un cop d'estat el 1078 que va deposar Miquel substituint-lo per Nicèfor III Botaniates. A Miquel el van obligar a ingressar en un monestir a Stoudios i Maria, amb el fill que havia tingut, va anar a viure al monestir de Petrion però no va esdevenir monja.

Segon matrimoni[modifica | modifica el codi]

imatge commemorativa del seu matrimoni amb Nicor III

L'esposa del nou emperador va morir poc després del seu ascens al tron i va anunciar la seva intenció de tornar-se a casar. Hi havia tres principals candidates: Maria, Eudòcia la sogra de Maria, i la filla d'Eudòcia anomenada Zoe. Nicèfor semblava inclinat a acceptar Eudòcia, però Maria va rebre un gran suport per part dels seus parents: entre els arguments a favor deien que era una dona bella i que, per ser estrangera, no interferiria en assumptes d'estat.[1] A més, amb aquesta elecció, es guanyava el favor dels fidels a l'antic emperador Miquel.[2]

Com que el primer marit encara era viu, el nou matrimoni era considerat adúlter per l'Església Ortodoxa, i Joan Ducas, un partidari seu va haver de degradar un sacerdot que es negava a celebrar la cerimònia nupcial, que finalment es va fer el 1078.[3] Com a part de l'acord matrimonial, a Maria se li va prometre que el seu fill, Constantí, seria nomenat hereu del regne. Nicèfor renegaria d'aquesta promesa temps més tard. Això no obstant, Maria fou tractada amb la dignitat que li corresponia i va rebre terres a nom seu. Nicèfor va voler estretir les relacions amb el germà de Maria, Giorgi, al qui va concedir el tracte de cèsar.[4]

Retirada a un convent[modifica | modifica el codi]

Amb el temps Maria es va anar carregant de ressentiment per la negativa de Nicèfor a reconèixer el seu fill Constantí com a hereu i va participar en un complot per enderrocar-lo.[5] El general Aleix I Comnè era qui va dirigir l'aixecament i es rumorejava que era l'amant de Maria. Aleix va forçar Nicèfor a abdicar i es va coronar ell mateix com a emperador el 1081. Després va proclamar Constantí com a successor i el va prometre en matrimoni amb la seva filla Anna. Aquesta situació va canviar dràsticament quan l'any 1087 Aleix va tenir un fill amb la seva esposa, llavors va trencar el compromís entre la seva filla i Constantí, i Maria fou obligada a ingressar en un convent. Malgrat tot, per respecte a la seva ascendència, Constantí va rebre l'estatus de coemperador, un títol superior al del germà gran de l'emperador, Isaac, mentre que a Maria se li va concedir garantia de seguretat personal.[6] A Maria se li va confiar la companyia de la princesa imperial Anna, l'antiga promesa del seu fill, les quals van esdevenir molt amigues.[7]

Retorn a Constantinoble[modifica | modifica el codi]

monestir d'Iviron Monastery, un dels monestirs patrocinats per l'emperadriu Maria

Després d'una temporada al monestir, a Maria se li va permetre tornar a Constantinoble, on va crear una cort alternativa en un palau al districte de Mangana. Duia vel i seguia vestint com a monja, feia actes de caritat i donacions a convents com el de Iviron al Mont Athos o el de Kappatha a Jerusalem, on també feia donatius la seva mare Borena. Era la propietària del monestir d'Hebdomon, on està enterrat Basili II.[8]

A la seva cort es va envoltar d'amants de les lletres i va protegir econòmicament alguns escriptors, entr ells: Joan Tzetzes, Teofilacte d'Ohrid i el filòsof neoplatònic Ioane Petritsi.


L'any 1096, després de la mort del seu fill, es va retirar voluntàriament a un convent del nord-est d'Anatòlia, on va morir. A la seva Georgia natal, està considerada una figura important per haver col·laborat a estretir lligams entre el seu país i la reialesa bizantina. Maria és també recordada per les seves obres de caritat.[9]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Segons la descripció que en va fer Anna Comnena, Maria tenia la pell blanca com la neu, era esvelta com un xiprer i la seva bellesa era comparable a la d'una flor en primavera. La seva mirada era radiant, tenia els ulls blaus i els cabells entre daurats i rogencs. Els qui la veien per primera vegada quedaven parats per l'impacte del seu encant personal. L'harmonia del seu aspecte era molt superior a la de qualsevol estàtua feta per un artista.[10]

Ancestres[modifica | modifica el codi]

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gurgen d'Ibèria
 
 
 
 
 
 
 
Bagrat III
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Gurandukht d'Abkhazia
 
 
 
 
 
 
 
Giorgi I
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Marta
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Bagrat IV de Geòrgia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Joan Senekerim II Artsruni, rei de Vaspurakan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Mariam de Vaspurakan
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Maria d'Alània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Borena d'Alània
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Segons consta a la llista dels assistents al Concili Eclesiàstic de Ruis-Urbnisi, organitzat pel seu nebot David IV el 1103, on fou aclamada amb al nom de Marta.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Anna Comnena, Alexias 3.2.3–5;Nicèfor Brienni "Història" 253-5;Joan Zonares "Epítom", 3.722;Joan Escilitzes "Constantinoble" 181
  2. Grierson. "Catalogue of the Byzantine Coins in the Dumbarton Oaks Collection and in the Whittemore Collection", volum 3.2, 1973, p. 829. 
  3. Joan Escilitzes "Constantinoble" 177-8, 181–2;Joan Zonares "Epítom", 3.722;Nicèfor Brienni "Història", 253-5
  4. Rapp Jr, S. "Imagining History at the Crossroads: Persia, Byzantium and the Architects of the Written Georgian Past" (dissertació del doctorat no publicada), 1997, p. 567–70. 
  5. Nicèfor Brienni "Història", 221;Anna Comnena, Alexias 3.2.1
  6. Anna Comnena, Alexias 3.4.6; Joan Zonares "Epítom", 3.733
  7. Anna Comnena, Alexias 3.1.4
  8. Anna Comnena, Alexias 2.4.6–7
  9. Joan Zonares "Epítom", 3.761
  10. Anna Comnena, Alexias, llibre III
  11. Dolidze, Kartuli samartlis dzeglebi, 126

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Garland, Lynda. "Byzantine Empresses: Women and Power in Byzantium AD 527–1204". Routledge, 1999, p. 180–186. ISBN 0-415-14688-7. 
  • Garland, Lynda. "Byzantine Women: Varieties of Experience, 800–1200", 2006, p. 91–124. ISBN 0-7546-5737-X. 
  • Hussey, JM. The Cambridge Medieval History, volum IV The Byzantine Empire, Part 1 Byzantium and Its Neighbours. Londres: Bentley House, The Syndics of the Cambridge University Press, 1966, p. 793. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria (emperadriu) Modifica l'enllaç a Wikidata