Maria Anna Thekla Mozart

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Anna Thekla Mozart

Retrat a llapis (1777-1778) de Maria Anna Thekla Mozart
Naixement 25 de setembre de 1758
Augsburg
Mort 23 de setembre de 1841 (als 82 anys)
Bayreuth
Altres noms Bäsle (cosina)

Maria Anna Thekla Mozart (Augsburg, 25 de setembre de 1758 - Bayreuth, 23 de setembre de 1841) fou una alemanya, famosa cosina de Mozart.

La cèlebre i molt citada «Bäsle» (diminutiu de cosina en alemany), era filla de l'enquadernador Franz Alois Mozart d'Augsburg, es dir, una neboda de Leopold Mozart, el fill del qual la conegué el 1763. Només es tornaren a trobar el 1777. Llavors sorgí entre tots dos una alegre amistat que, pel to desimbolt de les cartes que s'escriviren, va donar peu a múltiples suposicions. Fou Bäsle qui, segons es diu, acompanyà a principis de 1779 al seu solitari cosí des d'Augsburg a Salzburg.

El most de capellà, com l'anomenava l'oncle Leopold, donà a llum el 1784 a una filla il·legitima, Josepha. Se suposava que Ludwig Berbier era el pare --en realitat o fou l'abat Theodor Franz Freiherr von Reibelt. Diu molt a favor de Bäsle i els seus pares el fet i la forma en que vi-viren mare i filla. L'elevat dot que el noble i clerical pare deixà a la seva filla convertiren a la criatura il·legitima i la seva mare en molt abellidores.

El 1802 Josepha es casà amb l'expedidor de cotxes de correu de la ciutat imperial F. J. Streibel. Junts es mudaren el 1812 a Kaufbeuren, on Streibel entrà al servei reial bavarès. El 1814 Bäsle es traslladà a Bayreuth, on morí als 83 anys d'edat.

Fou l'any 1914 quan sortí al coneixement general la existència de Bäsle per l'edició de les cartes de Mozart, dirigida per Ludwig Schiedermair. Les nou cartes a Bäsle de Mozart durant molt de temps divulgades d'amagat, ja fa molts anys que pertanyen al món de la ciència i es varen fer accessibles sense pudibundes supressions en el text.[1]

La penúltima carta de Mozart a Bäsle[modifica | modifica el codi]

« <<Salzburg, 10 de maig de 1779. ¡Bufam al clatell! ¡Esta bé: bon profit!

Estimadíssima, immillorable, preciositat, adorable i molt atractiva cosina o petit violoncel, a qui el seu cosí sempre fa enfadar. A una pregunta vull contestar, i és: si jo, Johannes Chrysostomus Sigismundus Amadeus Wolfgang Mozartus, estic realment en situació d'anular, moderar o aplacar la ira que en la atractiva bellesa de vostè (visibilia i invisivilia) s'ha aixecat segurament fins l'altura d'un bon taló de sabatilla. Diré, abans de tot, que aplacar vol dir portar suaument com si la conduesquin en una cadira de mà. Jo, per naturalesa, soc de caràcter molt suau -encara que prengui la mostassa amb carn de bou o d'au-. I, petit violoncel, escolti vostè, una dita profunda: Aquí un té la bossa i l'altra té els diners -i el que no té ambdues coses no té res ¡captaire!--. Res és igual que molt poc, -poc, no és gaire tampoc-; res molt menys que molt, i molt, doncs, més que poc. Això és així, era així i serà sempre així. Acabo la carta; cloc el sobre i l'envio al seu fi i destí. El seu obedient i sotmès servidor. P.D. Se'n ha anat ja la banda de gitanos? Digueu-m'ho vostè, apreciable cosina, li'n demano per Déu. ¡Ah!, ara vostè deu d'estar a Ulm, no és veritat?. ¡Oh!, convenci'm de què és realment així, li demano pel més sagrat. Els déus saben que soc sincer. Thuremichele, encara és viu?. I Vogt, com es comporta amb la seva esposa? (Tot això m'interessa) -- Diguem si alguna vegada ¡l'ha agafat pel coll--. Això són simples preguntes, el meu volgut violoncel. Records meus i de tots nosaltres pel seu senyor progenitor i senyora progenitora. Adéu, àngel meu. El meu pare li envia la seva benedicció d'oncle i la meva germana li envia mil petons de cosina. ¡Adéu, adéu, àngel meu!>>[2]

»

Totes les missives a Bäsle són del mateix estil, entre sardònic i alegre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Erich Valentin, Guia de Mozart, pàgs. 143-144, Alianza Editorial ISBN 84-206-0362-7
  2. Mozart por el mismo, pàgs. 108-109, Ediciones Ave, Diposit Legal B. 13.114-1965)