Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sa Majestat Catòlica
Maria Anna d'Àustria
Diego Velázquez - Queen Doña Mariana of Austria - WGA24462.jpg
Retrat de Maria Anna d'Àustria per Diego Velázquez (1652) conservat al Museu del Prado (Madrid)
Nom original Maria Anna von Habsburg
Monarca consort d'Espanya
7 d'octubre de 1649 – 17 de setembre de 1665
Regent d'Espanya
17 de setembre de 1665 – 6 de novembre de 1675
Designació de Felip IV de Castella
Minoria de Carles II de Castella
Dades biogràfiques
Naixement 23 de desembre de 1634
Viena, Baixa Àustria, Àustria
Mort 16 de maig de 1696 (als 61 anys)
Madrid, Castella, Espanya
Causa de mort Càncer
Sepultura Monestir d'El Escorial
Títol Arxiduquessa d'Àustria
Dinastia Habsburg
Cònjuge Felip IV de Castella
Fills

Escut d'armes de Maria Anna d'Àustria

Marianna d'Àustria (Viena, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).

Orígens[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 23 de desembre de 1634 a la població austríaca de Neustadt, a 45 quilòmetres de Viena.[1] Descendia dels Habsburg per les línies paterna i materna. Era filla de l'emperador germànic Ferran III i de la infanta Marianna d'Espanya. A més, tres dels seus avis eren també de la mateixa dinastia. Per via paterna era néta de l'emperador Ferran II i de Maria Anna de Baviera, i per via materna ho era dels monarques d'Espanya Felip III i Margarida d'Àustria.[2]

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Fou promesa del príncep d'Astúries Baltasar d'Habsburg, però aquest morí el 1646, i el 1649 Marianna contragué matrimoni amb el seu tiet Felip IV el 7 d'octubre de 1649, deguda la seva viudetat, per tal d'assegurar-se la descendència masculina. D'aquesta unió nasqueren:

Regència[modifica | modifica el codi]

La reina el 1671, vestida com a vídua. Oli sobre llenç de Juan Carreño de Miranda

Quan morí el seu marit el 1665, aquest deixà indicat en el seu testament que la seva esposa hauria d'exercir la regència del seu fill Carles, que llavors comptava quatre anys, fins a la seva majoria als catorze anys. La regència l'havia d'exercir conjuntament amb el president del Consell de Castella, el seu homòleg d'Aragó, l'Inquisidor General, l'arquebisbe de Toledo, el president del Consell d'Estat i un representant de la noblesa amb Grandesa d'Espanya. Felip IV ho preparà tot davant d'una reina inexperta en assumptes de govern i evitar també l'acumulació de poder en un noble a manera de valido neutralitzant a Marianna.[3]

Tot i els designis del seu marit en el testament, durant la primera etapa de regència, la reina confià en el seu confessor Juan Everardo Nithard, que l'havia acompanyada des d'Àustria quan es casà amb Felip IV, designant-lo membre de la Junta de Govern el 1666. Durant aquest període es produeix la Guerra de Devolució amb França, iniciada el 1667 i finida l'any següent en la pau d'Aquisgrà. El mateix any es reconeixia oficialment la independència de Portugal. Nithard, com a confessor, influí sobre Marianna. Aconseguí que la reina fes que el nomenessin Inquisidor general, però per la seva condició d'estranger i el ser jesuïta, li feren guanyar molts enemics. El seu major detractor fou el fill bastard de Felip IV, Joan Josep d'Àustria, allunyat de la cort per la pròpia Marianna després de la mort de Felip IV sota el temor que li pogués arrabassar la corona a Carles. Joan Josep, conjuntament amb el Partit Aristocràtic, intentà dues vegades eliminar a Nithard sense èxit i finalment retirà a Aragó, des d'on intentarà marxar sobre Madrid el 1669. La reina es veié obligada a cedir davant les pressions i destituí el jesuïta, que es veié obligat a sortir de territori hispànic.[3]

Després de la destitució de Nithard, el govern continuarà segons el testament de Felip IV fins a 1673, quan la reina es veurà necessitada d'una persona en qui recolzar-se i confiarà en Fernando de Valenzuela, cortesà de l'Alcàsser, que no recollia bones simpaties entre la noblesa.[3]

Govern de facto[modifica | modifica el codi]

El 1675 la reina renuncia a la regència i Carles II és proclamat oficialment rei. Malgrat tot, la seva mare continuà amb un govern de facto dos anys més, en què Valenzuela torna a la cort i és nomenant marquès de Villasierra, Gran d'Espanya i primer ministre el 1676. La noblesa en bloc s'hi oposà en l'anomenada Revuelta de los Grandes i amb Joan Josep d'Àustria tornaren a imposar-se sobre Marianna oferint al rei els seus serveis; Valenzuela es veurà exiliat a Filipines, i Marianna continua governant fins a 1677. Aquell mateix any es obligada a marxar a Toledo i Joan Josep es fa amb la situació aprofitant l'admiració que Carles sent pel seu germanastre; Marianna només podrà tornar a la cort, on tornarà a influir, després de la mort sobtada del germanastre del rei el 16 de maig de 1696.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pericot Garcia, 1983, p. 243.
  2. Flórez, 1790, p. 951.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 García Bourrellier, Rocío. «El ocaso de una dinastía». Muy Historia. G y J España Ediciones [Madrid], 9, 2007, pàg. 52-55. ISSN: 1885-5180.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV) Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Isabel de França
Reina consort de la Monarquia Hispànica
1649 - 1665
Escut de Marianna d'Àustria
Succeït per:
Maria Lluïsa d'Orleans
Precedit per:
Felip IV com a rei
Regent de la Monarquia
1665 - 1675
Escut de vídua de Marianna d'Àustria
Succeït per:
Carles II com a rei