Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Antònia Munar i Riutort
8a Presidenta del Parlament de les Illes Balears
Mandat 27 de juny de 2007 – 2 de març de 2010
Precedida per	Pere Rotger i Llabrés
Succeïda per	Aina Rado Ferrando
5a Presidenta del Consell Insular de Mallorca
Mandat 7 de juliol de 1995 – 27 de juny de 2007
Precedida per	Joan Verger Pocoví
Succeïda per	Francina Armengol Socias
Naixement	16 de març de 1955 o --> 16 de març de 1955 (1955-03-16) Barcelona (Catalunya)
Partit polític	Unió Mallorquina
Professió	Advocada

Maria Antònia Munar i Riutort, doctora en dret per la Universitat de les Illes Balears, és una ex política balear nascuda l'any 1955 a Barcelona.

Durant la transició democràtica s'afilià a UCD partit amb el qual obtingué la batlia de Costitx l’any 1979 sent l’única batlessa de Balears i la més jove d’Espanya.

Davant la manca de pes polític que tenia UCD a Balears i les divisions internes, Jeroni Albertí decidí crear un partit regionalista. Maria Antònia Munar i altres dirigents contribuí a la creació d’Unió Mallorquina.

Com a membre d’Unió Mallorquina revalidà el càrrec de batllessa de Costitx de 1983 a 2007.

Fou diputada del Parlament de les Illes Balears entre els anys 1983 i 2010.

Entre els anys 1983 i 1987 fou presidenta de la Comissió de Cultura del Consell de Mallorca.

Del 1987 a 1992 fou consellera de Cultura del Govern de les Illes Balears en virtut d’un pacte polític entre l’Aliança Popular de Gabriel Cañellas i la Unió Mallorquina de Jeroni Albertí.

A l’abril de 1992, se celebrà un congrés d’UM on en sortí presidenta Maria Antònia Munar rellevant Antoni Pons.

Un any després, (1993) Unió Mallorquina celebrà un congrés de fusió amb Convergència Balear i Unió d’Independents de Mallorca. En aquest congrés s’aprovaren uns estatuts que definien el partit com a de centre, nacionalista i liberal.

Presidenta del Consell de Mallorca

Els 1995 i 1999 fou elegida presidenta del Consell de Mallorca gràcies al suport dels partits d'esquerra. Revalidà el càrrec l'any 2003 en virtut d’un pacte amb el Partit Popular, que havia obtingut majoria absoluta al Parlament de les Illes Balears.

Durant la seva etapa com a presidenta del Consell de Mallorca es realitzaren importants obres com ara el Parc de Tecnologies Ambientals, la Rehabilitació del Teatre Principal de Palma, la millora de tota la xarxa viària de Mallorca (revaloritzant-hi els seus elements patrimonials) i el Desdoblament de la carretera Palma-Manacor, la compra i inici de la rehabilitació de la finca de Raixa, la creació del Museu del l’Esport, la millora dels refugis de muntanya, la rehabilitació de les cases del Pare Ginard i la casa-museu Llorenç Villalonga.

També destaquen accions en matèria identitària com per exemple la declaració de La Balanguera com a himne de Mallorca, la proclamació de la Diada de Mallorca, la instauració dels Premis Mallorca de creació literària, la revalorització de la Bandera de Mallorca, el suport a fires temàtiques, la creació de la Direcció General de Política Lingüística, la declaració de la Sibil•lacom a Bé d’Interès Cultural Immaterial...

En matèria político-legislativa, destaquen l’aprovació del Pla Territorial de Mallorca, la iniciativa de la Llei de Consells Insulars, i la instauració dels debats de política general.

Donà suport a col•lectius específics com discapacitats, esportistes, gent gran, món del trot, i caçadors.

Presidenta del Parlament de les Illes Balears

En les eleccions autonòmiques del 2007, on cap partit assolí la majoria absoluta, Unió Mallorquina mantingué negociacions amb Jaume Matas i amb Francesc Antich, per a la formació del nou govern. Finalment decidí donar suport al segon, formant-se així un govern de centre-esquerra format per PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca, i Unió Mallorquina. En virtut d'aquest acord, Munar fou nomenada presidenta del Parlament. Dins els acords de governabilitat Unió Mallorquina no havia sol•licitat la presidència de cap institució.

Retirada

L’any 2004, per problemes de salut, Maria Antònia Munar anuncià a Unió Mallorquina, als consellers del Consell de Mallorca i a l’Ajuntament de Costitx que no seria candidata en les properes eleccions. Així succeí a la presidència del partit i a l’ajuntament; no obstant, les disputes entre els consellers i la manca consens intern va suposar que tornés a ser la candidata a les eleccions autonòmiques de 2007.

El 10 de novembre de 2007, a la celebració del 25è aniversari d'UM, Munar confirmà als assistents que no es presentaria a la reelecció com a presidenta del partit en el proper congrés. Un mes després, dia 15 de desembre de 2007, se celebrà el 10è Congrés d’UM en el qual Miquel Nadal i Buades fou elegit quart president amb una executiva i un consell polític fortament dividits per distintes tendències.

El 26 de febrer de 2010, Maria Antònia Munar dimiteix com a presidenta del Parlament i com a diputada, després que Miquel Nadal, assatjat per la justícia la impliqués dins de l'Operació Maquillatge. El seu l’objectiu de demostrar la seva innocència de les acusacions de Nadal. .