Maria Antònia París i Riera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
venerable Maria Antònia París

Retrat de la fundadora, 1915
religiosa, fundadora
Nom secular Maria Antònia París i Riera
Naixement 28 de juny de 1813
Vallmoll (Alt Camp)
Defunció 17 de gener de 1885
Reus (Baix Camp)
Enterrament Capella de les Missioneres Claretianes (Reus)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació Proclamada venerable en 1993, per Joan Pau II
Fets destacables Fundadora de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes
Orde Missioneres claretianes

Maria Antònia París i Riera (Vallmoll, Alt Camp, 28 de juny de 1813 - Reus, 17 de gener de 1885) fou una religiosa catalana, fundadora de la congregació de de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Vallmoll, on la seva mare, Teresa Riera s'havia refugiat fugint dels francesos. Va ser educada en un ambient cristià amb la seva germana Teresa París. Als 14 anys va sentir vocació religiosa i el 1841 va entrar a la Companyia de Maria, i va ser postulant durant 9 anys.

Va iniciar-se com a novícia el 1850 (amb el nom de Maria Antònia París de Sant Pere) i es va posar en contacte amb Antoni Maria Claret i Clarà, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria, coneguts com a Claretians, a qui va seguir a Cuba quan en fou nomenat bisbe, abandonant la Companyia de Maria el 1852. Allí va decidir portar a terme el que ja li rondava pel cap, de fer un nou orde amb una pràctica religiosa més fidel als evangelis.

Va enviar les seves propostes al Papa Pius IX, i el 25 d'agost de 1855 va fundar a Santiago de Cuba l'orde de Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, dedicat a l'educació de les nenes blanques i negres, amb preferència per les pobres. El 1859 va tornar a Catalunya i va fundar un noviciat a Tremp, i el 1867 constituí l'orde a Reus, amb el nom d'Institut de Maria Immaculada de l'Ensenyança. S'instal3Là al camí de Tarragona i es dedicà a l'ensenyament gratuït de noies pobres. Va morir a Reus el 1885[1]

La seva obra escrita comprèn: Autobiografía, Relación a Caixal, Recuerdos y notas, Diario, Puntos para la reforma de la Iglesia, El misionero apostólico, a banda de les constitucios i estatuts de la congregació i les cartes.

Veneració[modifica | modifica el codi]

En 1968 es va obrir el procés per a la seva beatificació. El 23 de desembre de 1993, Joan Pau II proclamà l'heroicitat de les seves virtuts, fent-la venerable.

És soterrada a Reus, a la cripta de la capella del convent de les Missioneres Claretianes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tricaz, Enric. Homes i dones pels carrers de Reus. Valls: Cossetània, 2010, p. 93. ISBN 9788497916929. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts i enllaços externs[modifica | modifica el codi]