Maria Bàrbara de Bragança

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Bàrbara de Bragança
Maria Bàrbara de Bragança

Reina consort d'Espanya
Regne
1746 - 1758
Precedit per Isabel Farnese
Succeït per Maria Amàlia de Saxònia

Batejat Maria Madalena Bàrbara Xavier Elionor Teresa Antonia Josefa de Bragança
Naixement 4 de desembre de 1711
Lisboa, Portugal
Defunció 27 d'agost de 1758 (als 46 anys)
Aranjuez, Espanya
Consort Ferran VI d'Espanya
Dinastia Casa de Bragança Casa de Bragança
Pare Joan V de Portugal
Mare Maria Anna d'Àustria

Coat of Arms of Barbara of Portugal, Queen Consort of Spain.svg

Maria Bàrbara de Bragança - de nom complet Maria Magdalena Bàrbara Francesca Xaviera Elionor Teresa Antònia Josepa - (Lisboa, 4 de desembre de 1711 - Aranjuez, 1758) fou una infanta del Regne de Portugal i reina consort d'Espanya (1746-1758). Maria Bàrbara de Bragança era una dona culta, agradable de caràcter, dominadora de sis idiomes i gran amant de la música, arribant a ser deixeble de Domenico Scarlatti i protegint, posteriorment, al famós cantant Farinelli (castrat).

Família[modifica | modifica el codi]

Bàrbara de jove

Nasqué el 1711 a la Cort de Lisboa sent la filla primogènita del rei Joan V de Portugal i la seva esposa Maria-Anna d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria. Era néta per línia paterna del rei Pere II de Portugal i Maria Sofia de Neuburg, i per línia materna de Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic i Elionor del Palatinat-Neuburg.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Els seus pares es van casar el 1708, però durant gairebé tres anys la reina no va donar a llum als fills. El rei va fer una promesa a Déu que si naixia un hereu al tron, un convent seria construït per agrair-li. El 4 de desembre 1711, va néixer la infanta, i el convent de Mafra va ser construït.

Princesa del Brasil[modifica | modifica el codi]

Ella va néixer com a hereva de presumpció de successió al tron portuguès, però la seva condició d'hereva va caducar quan la reina va donar a llum un fill, Pere, dos anys després. El seu títol, mentre ella era l'hereva del tron era la princesa del Brasil o Princesa del Brasil en la seva versió portuguesa. Pere va morir a l'edat de dos anys, però un altre fill, Josep, havia nascut abans de la mort de Pere. Encara que Bàrbara mai va ser hereva de presumpció de nou, va ser segon en la línia de successió en la major part de la seva vida.

La princesa va ser batejada com Maria Madalena Bàrbara Xavier Elionor Teresa Antonia Josefa, els seus noms eren una sèrie de sants i familiars. Era normalment coneguda com a Bàrbara o Maria Bàrbara, un nom mai abans utilitzat entre els membres de la reialesa portuguesa, en honor de Santa Barbara, el sant del seu aniversari. Tingue una bona educació i gaudia la música. I era una estudiant de Domenico Scarlatti, el famós clavecinista i compositor, des de l'edat de 9 o 10 fins als 14 anys.

Reina consort d'Espanya[modifica | modifica el codi]

El 1729 als 18 anys, es va casar amb el futur rei d'Espanya Ferran VI, dos anys menor que ella. El seu germà Josep es va casar amb una germanastra de Ferran, amb la infanta Maria Anna Victòria d'Espanya. Scarlatti la va seguir a Madrid en el seu matrimoni i es va quedar amb ella, compon centenars de sonates per a ella. Durant el seu regnat, Barbara presideix concerts al Palau Reial d'Aranjuez, que va ser el seu refugi preferit.

Es casà el 20 de gener de 1729 a Badajoz amb el príncep d'Astúries, i futur rei, Ferran VI d'Espanya, fill de Felip V d'Espanya i la seva primera esposa Maria Lluïsa de Savoia. D'aquesta unió no nasqueren fills. Per voluntat de la reina consort Isabel Farnese, segona esposa del rei Felip V, la parella va viure completament aïllada de la cort reial.

A l'ascens del seu espòs al tron espanyol va realitzar una important tasca de mediació entre el rei de Portugal i Ferran VI.

Encara que no era bonica posseïa un aspecte acollidor, fet que impacta al príncep quan es va presentar per primera vegada a la seva esposa, es va unir molt a ella, compartint la seva passió per la música. La seva mort es deia que havia trencat el seu cor. No van tenir fills.

Barbara va patir d'asma greu la major part de la seva vida. Havia estat bella en la seva joventut, tot i que adquirí força sobrepès de més gran. Va morir al Palau Reial d'Aranjuez, als afores de Madrid, el 1758.


Precedit per:
Lluïsa Elisabet d'Orleans
Princesa consort d'Astúries
1711 - 1729
Succeït per:
Maria Lluïsa de Parma
Precedit per:
Isabel Farnese
Reina consort d'Espanya
1746 - 1758
Escut de Maria Bàrbara de Bragança
Succeït per:
Maria Amàlia de Saxònia


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Bàrbara de Bragança