Maria Carolina d'Àustria (reina de les Dues Sicílies)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, reina de les Dues Sicílies.

Maria Carolina d'Àustria, reina de les Dues Sicílies (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814). Arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que es casà amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies.

Nascuda al Palau de Schönbrunn el dia 13 d'agost de l'any 1752 sent filla de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Maria Carolina era néta per via paterna del duc Leopold I de Lorena i de la princesa Elisabet Carlota d'Orleans i per via materna de l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic i de la duquessa Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel.

El dia 12 de maig de l'any 1768, a l'edat de 16 anys, contragué matrimoni amb el rei Ferran I de les Dues Sicílies, fill del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia. La parella establerta a Nàpols tingué sis fills que arribaren a l'edat adulta:

La família reial de les Dues Sicílies a la dècada de 1780.

El casament de Maria Carolina amb el rei de les Dues Sicílies responia als plans matrimonials de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria respecte als seus fills. Després de col·locar l'arxiduc Josep d'Àustria al tron imperial i a l'arxiduc Leopold d'Àustria al tron del Gran Ducat de Toscana, s'assegura que l'arxiduc Ferran d'Àustria es casés amb la princesa Beatriu d'Este, hereva del Ducat de Mòdena, i l'arxiduc Maximilià d'Àustria esdevingués bisbe elector de Wurzburg seguint la tradició austríaca. Maria Teresa col·locà a tres de les seves filles a les corts de Parma, de les Dues Sicílies i de França.

Maria Teresa ajudà a la seva filla a guanyar-se un rol polític en el si de la Cort de les Dues Sicílies a costa del caràcter despreocupat del rei Ferran I. Maria Carolina ràpidament dominà la Cort i esdevingué l'autèntica sobirana a l'ombra del Regne, influència que augmentà arran del naixement del duc de Calàbria, ja que fou nombrada Consellera d'Estat.

La reina Maria Carolina de Nàpols i de Sicília.

Maria Carolina que havia heretat gran part de la intel·ligència i l'audàcia política de la seva mare, també tenia una altra cara dominada per la crueltat i l'ambició per col·locar el Regne de les Dues Sicílies com una de les més importants potències europees.

En la primera etapa de la Revolució Francesa, la reina simpatitzà obertament amb els rebels fins que aquests aboliren la monarquia el dia 12 de setembre de l'any 1792. Amb l'abolició de la monarquia i la posterior execució del rei Lluís XVI de França i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Antonieta d'Àustria, germana de Maria Carolina, Maria Carolina i lògicament el Regne de les Dues Sicílies s'oposaren obertament a la Revolució. Maria Carolina integrà el Regne de les Dues Sicílies a l'anomenada Primera Coal·lició que declarà la guerra a França fins a l'any 1796, any en què es firmà la pau.

A principis de l'any 1799, les idees liberals i el malestar general de la població napolitana feren esclatar una revolució que derrocà la monarquia i creà la República Partenopea o República napolitana. El mes de juny de l'any 1799 les tropes del cardenal Ruffo esclafaren la revolució i retornaren el poder a la família reial. Abans que les tropes del cardenal Ruffo ocupessin Nàpols, la flota britànica commandada per lord Nelson, aliada de la monarquia, havia ocupat la Badia de Nàpols. La rendició dels republicans es firmà sota la tutel·la britànica i aportava garanties suficients perquè els republicans poguessin emigrar a França.

Una vegada restaurada la monarquia, la reina Maria Carolina dirigí una repressió sense pietat en contra dels republicans. Intentant esclafar el republicanisme latent en la societat napolitana, la reina ordenà l'apresonament i la posterior execució de centenar activistes republicans.

L'any 1806 les tropes de Napoleó Bonaparte feien la seva entrada al Regne de les Dues Sicílies ocupant tota la part continental obligant a la família reial a exiliar-se a l'illa de Sicília. La independència de Sicília fou garantida fins a l'any 1814 per la marina britànica. Els britànics imposaren certes mesures reformistes i de caràcter liberal a l'illa, tals com l'abolició del feudalisme (1812) i l'exili de Maria Carolina que hagué d'abandonar Sicília l'any 1812 establint-se a Àustria.

Maria Carolina visqué els dos últims anys de la seva vida a Àustria, la seva terra natal, fins que el dia 8 de setembre de l'any 1814 morí al Castell de Hetzendorf.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Carolina d'Àustria (reina de les Dues Sicílies) Modifica l'enllaç a Wikidata