Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry.

Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, duquessa de Berry (Palau Reial de Caserta, prop de Nàpols, 5 de novembre del 1798 - Castell de Brunnsee (Àustria), 1870). Princesa de les Dues Sicílies amb el tractament d'altesa reial que esdevingué per matrimoni, princesa de França amb el títol de duquessa de Berry. També rebé el títol de comtessa de Rony pel rei Carles X de França l'any 1830.

Infantesa[modifica | modifica el codi]

Maria Carolina era filla del futur rei Francesc I de les Dues Sicílies, llavors duc de Calàbria i hereu al tron de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria. Maria Carolina era néta per via paterna del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria i per línia materna de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya.

Matrimoni i descendents[modifica | modifica el codi]

El dia 24 d'abril de 1816 es casà per poders a Palerm amb el príncep Carles Ferran de França, duc de Berry i posteriorment ho ratificà a la Catedral de Notre-Dame de París.

Carles Ferran era fill del futur rei Carles X de França i de la princesa Maria Teresa de Savoia i posseïa el títol de duc de Berry. Malgrat no ser l'hereu al tron de França, el duc de Berry tenia el ple suport del seu oncle, el rei Lluís XVIII de França i de la majoria de monàrquics legitimistes de França.

El matrimoni s'establí al Palau de l'Élysée, comprat pel patrimoni nacional francès per als ducs de Berry, i tingueren quatre fills:

La vida a la cort de París[modifica | modifica el codi]

Extremadament interessada per l'etiqueta, la moda i l'ostentació, però també per la cultura, la literatura i el teatre, esdevingué una gran mecenes de la cultura francesa durant el període de la Restauració. El seu caràcter destacà en contraposició al de la resta de la família reial.

La lluita contra els Orleans[modifica | modifica el codi]

Maria Carolina esdevingué una important figura pública durant el període de la Restauració i principalment després de l'assassinat, l'any 1820, del duc de Berry. El seu fill, el comte de Chambord, fou anomenat el nen miracle com a conseqüència de néixer després de la mort del seu pare i de ser l'única possibilitat de continuïtat dinàstica per la família dels Borbó.

Maria Carolina esdevingué, a partir de 1820, la gran defensora dels drets dinàstics del seu fill, el comte de Chambord, inclús encapçalà, l'any 1832, una revolta al sud de França, per derrocar al rei Lluís Felip I de França, de la branca dels Orleans i instaurar la monarquia borbònica de nou.

La presó i l'exili[modifica | modifica el codi]

Maria Carolina fou arrestada per la policia orleanista i tancada a la presó el mes de novembre de 1832. Allà tingué una filla el mes de juny de l'any 1833 i hagué de fer públic el seu casament el 1831 amb un aristòcrata sicilià, el comte Ettore Carlo Lucchesi Palli, distingit com a príncep de Campofranco i duc de la Grazia. Després d'uns anys a la presó, fou expulsada a Palerm. Finalment, la duquessa de Berry es reclogué al castell austríac de Brunse al costat del seu espòs, el comte Lucchesi, on morí l'any 1870.

La seva vida fou novel·lada en dues ocasions pel cèlebre escriptor francès Alexandre Dumas.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies (duquessa de Berry)