Maria Carratalà i Van den Wouver
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1899 Barcelona |
| Mort | 21 març 1984 (84 anys) Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Liceu Francès de Barcelona Conservatori Superior de Música del Liceu |
| Activitat | |
| Ocupació | traductora, crítica musical, musicòloga, pianista, compositora |
| Membre de | |
| Professors | Felip Pedrell i Sabaté, Modest Serra i Gonzàlez, Vicent Costa i Nogueras, Andreu Avel·lí Abreu i Boy i Francesc de Paula Sánchez i Gavagnach |
Maria Carratalà i Van den Wouver (Barcelona, 1899 - ) va ser una pianista catalana que es dedicà també a la pedagogia i a la crítica musicals.[1]
Biografia
Estudià a l'Escola Francesa de Barcelona i al Conservatori del Liceu[2] de Barcelona, i allí s'hi formà amb els mestres Modest Serra, Costa i Nogueras (piano), Avel·lí Abreu i Sànchez Cavagnach (teoria i harmonia). Acabà els estudis el 1916.
Als anys 20 començà a actuar a l'estranger, especialment a París, on amplià la seva formació amb Felip Pedrell. A mitjans de la dècada dels 20 s'especialitzà en el repertori hispànic, en un ventall cronològic que cobria d'Antonio de Cabezón fins a Manuel de Falla. Va fer concerts a Barcelona, com l'any 1926, quan donà a conèixer cinc sonates inèdites de Josep Gallés, i transcripcions de Pedrell d'obres de Francesc Guerau, Diego Pisador i Juan del Encina. Aquell mateix any també estrenà la versió per a piano de la innovadora Suite Intertonal de Jaume Pahissa; i el 1930 estrenà la Serenata a un infant, de Manuel Blancafort, amb text de López-Picó.
Com a compositora va ser autora d'una peça orquestral, Réverie, estrenada al Liceu el 3 d'abril del 1914; i també fou autora d'una fuga. Es dedicà a la musicologia, i publicà nombrosos articles de crítica musical en diverses revistes, com D'Ací i d'Allà, Art Novell, Meridià: Setmanari del Front, Boletín Musical (Còrdova)[3] i La Nova Revista (1927-1929), o el diari El Matí. La confiança que li tenia Jaume Pahissa es mostrà quan li confià la redacció de l'article "Pahissa" en el Diccionario de la Música Ilustrado que ell mateix dirigia.
Presentà l'obra Florentina al premi de teatre "Ignasi Iglesias" del 1938, i La mort al parapet al concurs d'obres en un acte inspirades en la guerra contra el feixisme. Com a traductora col·laborà estretament amb el director teatral Artur Carbonell i Carbonell, per a qui traduí peces de Cocteau, Pellerin, Goethe, Strindberg, Bernard[4] i Lenormand. Entre el 1929 i el 1935 va fer una quinzena de conferències sobre música, poesia i teatre. Va ser una de les fundadores del Lyceum Club de Barcelona, i el presidí[5] entre 1933 i 1935. Donà conferències, i impulsà l'activitat teatral, encarregant-se d'escollir (i traduir) obres estrangeres per representar en una funció que es feia anualment. En la postguerra va fer una conferència sobre Arte temporal y arte espacial: música y pintura (1950).[6]
Bibliografia
- Joan Llongueras, Joan Ramon i Maria Carratalà Pau Casals Barcelona: Llibreria Verdaguer, 1927
- Tristan Bernard, trad. de Maria Carratalà Antonieta o la tornada del marquès: sainet en un acte, publicat en el llibre d'Enric Lluelles et al. La Festa del carrer Barcelona: Bonavia, 1935
- Maria Carratalà Florentina, publicat a Pausa revista Sala Beckett 25 (desembre 2006), p. 71-95 ISSN 1699-6070
Referències
- ↑ Calendari 1999. Barcelona: Institut Català de la Dona, 1999.
- ↑ «Conciertos: Sala Aeolian». La Vanguardia, 30-05-1916, pàg. 9.
- ↑ «Colaboradores». Boletín Musical, núm. 5, Julio, 1928, pàg. 2.
- ↑ Ros, Félix «Teatros y conciertos: Estudio Masriera». La Vanguardia, 19-01-1914, pàg. 17.
- ↑ «Literatures, 6 / Traductores: de les disculpes a les afirmacions, al web de l'Associació d'Escriptors en Llengua catalana». [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «Llista d'articles i traduccions de Maria Carratalà, al web Traces de l'UAB». [Consulta: 1r març 2014].