Maria Cristina d'Àustria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Maria Cristina d'Àustria (duquessa de Teschen)».
Maria Cristina d'Àustria
Reina consort d'Espanya i regent del regne
Maria Cristina d'Àustria
Maria Cristina d'Àustria vers 1880

Regne
1879 - 1885
Precedit per Maria de la Mercè d'Orleans
Succeït per Victòria Eugènia de Battenberg

Regent d'Espanya
Regne
1885-1902
Precedit per Alfons XII com a rei
Succeït per Alfons XIII com a rei

Naixement 21 de juny de 1858
Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi d'Àustria
Defunció 6 de febrer de 1929 (als 70 anys)
Madrid, Espanya
Consort Alfons XII d'Espanya
Dinastia Casa d'Àustria Casa d'Àustria
Pare Carles Ferran d'Àustria
Mare Elisabet d'Àustria

Coat of Arms of Maria Christina of Austria, Queen Consort of Spain.svg

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 1858 - Madrid, Espanya, 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII. Exercí de reina regent de 1885 - 1902 per la minoria d'edat d'Alfons XIII.

Família[modifica | modifica el codi]

Fou la primera filla de l'arxiduc Carles Ferran d'Àustria i de la princesa Elisabet d'Àustria-Este-Mòdena.[1] Descendent d'emperadors, era neboda de Francesc Josep I d'Àustria.[2]

Maria Cristina d’Àustria contragué matrimoni amb Alfons XII el 29 de novembre de 1879 a la Basílica d’Atocha de Madrid, que es realitzà amb tot de luxe i amb un seguici posterior per la capital fins al Palau Reial. La unió es produí poc després de la mort de l’anterior consort, que havia afectat profundament al monarca, davant de la necessitat de tenir un hereu.[2][3]

La parella tingué tres fills:[4]

Regència[modifica | modifica el codi]

Retrat de la Reina Regent Maria Cristina i del Rei Alfons XIII, pintat per Francesc Masriera i Manovens

En morir Alfons XII l'any 1885 Maria Cristina fou nomenada reina regent, càrrec que ocupà fins a l'any 1902, amb la majoria d'edat d'Alfons XIII, fill pòstum d'Alfons XII.[1] No obstant, la mort del rei obria una etapa d'inquietud política, car la reina encara estava embarassada i del sexe de la criatura depenia que fos el nou nat o Maria de la Mercè qui heretés el tron. L'obra de govern de Maria Cristina fou la d'aplicar i seguir el Pacte del Pardo de 1879 entre els líders dels partits dinàstics Antonio Cánovas del Castillo i Práxedes Mateo Sagasta, per tal de garantir la continuïtat del sistema i evitar inestabilitats polítiques.[6] Gràcies al pacte, que suposà l'abandó del govern conservador en favor del liberal, i l'actuació de Maria Cristina, Sagasta es convertí en l'home de la regència, que duria a terme les reformes i transformacions més importants de la Restauració.[7][1]

El 1888 inaugurà l'Exposició Universal de Barcelona,[1] que fou iniciativa de l'empresari Eugenio Serrano de Casanova i de l'alcalde Rius i Taulet. Tanmateix, tot fou fruit de la bona relació entre les classes dirigents de la ciutat i el govern central.[8]

Al llarg de la seva regència un seguit de qüestions polítiques afloraren definitivament en el si de la societat espanyola. En primer lloc, l'obrerisme i el socialisme que introduït tímidament durant la Primera República aconseguir consolidar-se durant la primera etapa de la Restauració. En segon lloc, la guerra de Cuba, conflicte que quedà conclòs l'any 1898 amb la pèrdua de les colònies de Cuba, Filipines i Puerto Rico per part d'Espanya. En tercer lloc, el sorgiment del catalanisme polític[1] que ja havia manifestat claríssimes expressions al llarg del regnat d'Alfons XII i que se succeïren durant la regència, per exemple les Bases de Manresa de 1892.

Malgrat que la regència de Maria Cristina és elevada per la majoria d'historiadors i polítics com un període de pau i estabilitat institucional, Maria Cristina no féu res més que ser la continuadora del sistema polític dinàstic de la Restauració.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Maria Cristina d'Àustria». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopèdia.cat. [Consulta: 18 octubre 2013].
  2. 2,0 2,1 «Alfonso XII y María Cristina: una boda de Estado» (en castellà). Hola, 30/01/2004 [Consulta: 18 octubre 2013].
  3. Pericot García 1983, p. 350.
  4. Pericot García 1983, p. 354.
  5. El Ejército nacional (en castellà). Imprenta Nacional, 1928, p. 252. 
  6. Pericot García 1983, p. 355.
  7. Pericot García 1983, p. 356.
  8. Roig, Josep L. «La Exposición Universal de 1888». A: El Periódico de Catalunya. Historia de Barcelona (en castellà). Ediciones Primera Plana. Grupo Zeta, 1995, p. 130-131. ISBN 84-8130-039-X. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Borbón (en castellà). Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983. ISBN 84-7505-725-X. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Cristina d'Àustria


Precedit per:
Maria de la Mercè d'Orleans
Reina consort d'Espanya
1879-1885
Escut de Maria Cristina d'Àustria
Succeït per:
Victòria Eugènia de Battenberg
Precedit per:
Alfons XII com a rei
Regent d'Espanya
1885-1902
Escut de vídua de Maria Cristina d'Àustria
Succeït per:
Alfons XIII com a rei