Maria Gaetana Agnesi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Gaetana Agnesi

Maria Gaetana Agnesi
Naixement 16 de maig de 1718
Milà, Ducat de Milà
Defunció 9 de gener de 1799 (als 80 anys)
Milà, República Cisalpina
Ocupació Matemàtica

Maria Gaetana Agnesi (Milà, Ducat de Milà, 16 de maig de 1718 - Milà, República Cisalpina, 9 de gener de 1799) fou una matemàtica milanesa, que es va distingir per la seva precocitat com a poliglota i polemista il·lustrada.[1]

Per a la història de les matemàtiques, Agnesi és important per la seva influència en la divulgació del càlcul. També és un dels personatges més citats en les reflexions sobre el paper històric de la dona a les matemàtiques, juntament amb Hipàtia.

Agnesi és notòria pel seu treball en el camp del càlcul diferencial. Quan tenia 7 anys dominava el llatí, el grec i l'hebreu, i a l'edat de 9 anys va publicar un discurs en llatí en defensa de l'educació elevada per a les dones. Durant la seva adolescència, va estudiar privadament les matemàtiques de Descartes, Newton, Leibniz i Euler. Va ser rebuda en reunions matemàtiques i científiques organitzades pel seu pare, Pietro Agnesi, on va causar sensació per la seva precocitat. La formació que va rebre a la seva infància i joventut va tenir sempre la religió al costat de la ciència, fet que la va fer profundament religiosa.

A l'edat de 20 anys va publicar les Propositiones Philosophicae, un tractat sobre filosofia. Durant la dècada següent, va treballar en el seu llibre de matemàtiques en dos volums Instituzioni analítiche ad uso della gioventù italiana, que es va publicar finalment el 1748 i que estava fortament influenciat pel Analyse démontrée de Charles René Reyneau.[2] A aquest manual se l'atribueix haver estat el primer llibre de text que va tractar conjuntament el càlcul diferencial i el càlcul integral. El volum 1 tracta de l'àlgebra i de les matemàtiques prèvies al càlcul, i el volum 2 aborda el càlcul diferencial i integral, les sèries infinites i les equacions diferencials. Traduïdes a l'anglès i al francès, les Instituzioni van tenir un gran impacte a l'ensenyament, ja que englobaven materials dispersos i heterogenis de matemàtics anteriors, mostrant per primera vegada una seqüència lògica i didàctica des de l'àlgebra fins a les equacions diferencials.

Els seus llibres de text inclouen un tractament de la corba cúbica coneguda ara com "La bruixa d'Agnesi" (la paraula bruixa és de fet una mala traducció del terme italià versiera, que pot significar o bé "corba" o bé "bruixa"). Les Instituzioni van rebre elogis immediats, i l'acadèmia de ciències de Bolonya la va escollir com a membre.

En 1749, el papa Benet XIV la va premiar amb una medalla d'or, i a l'any següent va ser proposada per ensenyar matemàtiques a la Universitat de Bolonya, un lloc extremadament estrany per a una dona a causa que a molt poques se les permetia ni tan sols anar a la universitat. Tanmateix, va declinar aquesta designació i després de la mort del seu pare dos anys més tard, va deixar per complet el seu treball científic. Agnesi dedicà els darrers quaranta-set anys de la seva vida a la cura de dones malaltes o moribundes a l'hospici en el qual ella mateixa va morir.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Maria Gaetana Agnesi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Blanco, Mònica. «Análisis comparativo de la comunicación del cálculo diferencial en el siglo XVIII». Llull. Sociedad Española de Historia de las Ciencias, Vol.30, Num. 66, 2007, pàg. 213-230. ISSN: 0210-8615.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pickover, Clifford A. Wonder of numbers. Adventures in Mathematics, Mind, and Meaning (en anglès). Oxford University Press, 2000. ISBN 978-0195157994. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Gaetana Agnesi