María Garralón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Garralón)
Infotaula de personaMaría Garralón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 agost 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1972 Modifica el valor a Wikidata –

Lloc webmariagarralon.es Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0307988 TMDB.org: 1032983 Modifica el valor a Wikidata

María Ángeles Garralón Pérez de Mendiguren (Madrid, 24 d'agost del 1953) és una actriu espanyola.

Biografia[modifica]

Tot i que sempre se l'associa amb el seu treball en la sèrie Verano azul, que va ser la que més popularitat li va donar, es tracta d'una actriu amb una trajectòria professional en altres mitjans, com el cinema i el teatre. De fet el seu debut, que va tenir lloc l'any 1974, va ser al cinema, de la mà del director Antonio Mercero, quan va participar en la seva pel·lícula Los pajaritos, a la qual va seguir, en aquest mateix any i amb el mateix director Don Juan. A l'any següent tornaria a treballar a les ordres de Mercero en el llargmetratge Manchas de sangre en un coche nuevo.

La seva carrera al cinema no és molt extensa, encara que sí considerable, i en la seva filmografia trobem, a part de les ja esmentades, altres pel·lícules com Soldadito espanyol, No te fallaré, Perro, El chocolate del loro, Náufragos o Los años dirán. En teatre va debutar l'any 1975, quan va participar en el muntatge de Enseñar a un sinvergüenza, obra que va estar en cartell fins a l'any 1998. L'hem vist també sobre dels escenaris representant diferents obres, com per exemple El galán fantasma, Los ladrones somos gente honrada, Los caciques, El señor de las patrañas o Trampa mortal, entre altres.

Pel que fa a la televisió va començar l'any 1976, en interpretar un paper en Este señor de negro, treballant posteriorment, l'any 1979, en algunes obres de teatre de les que s'emetien dins del programa Estudio 1, com Casilda o Al final de la cuerda. L'any 1981, malgrat l'extens treball realitzat ja anteriorment, va ser quan l'actriu va aconseguir una gran popularitat i que el seu rostre es convertís en un dels més coneguts del moment, en interpretar, a la sèrie Verano azul a Julia, la solitària pintora que es fa amiga de la colla protagonista i de Chanquete. Tal va ser la popularitat que l'actriu és recordada encara per aquest paper, i fins i tot molta gent, en referir-s'hi, ho fa amb les paraules "Julia de Verano Azul".

Més tard va intervenir en alguns episodis de la producció La comedia musical española, i, l'any 1990 es va incorporar a una altra sèrie d'èxit, Farmacia de guardia, on va donar vida a María Encarnación, l'agent de policia municipal companya del sergent Romerales. L'actriu va seguir participant en sèries molt conegudes i d'un alt índex d'audiència, ja que entre 1996 i 1998 va interpretar a Rosi en la sèrie Menudo es mi padre, i, des de 1998 fins a l'any 2002 va donar vida a Rocío, a la sèrie Compañeros.

L'any 2006 va ser Elvira Bravo a la sèrie El comisario, i, en aquest mateix any, Marga a Aquí no hay quien viva. L'any 2008 va treballar en una coproducció, Dos de mayo: La libertad de una nación, en la que va protagonitzar a Doña Catalina.[1]

Treballs[modifica]

Cinema
  • Los pajaritos (1974, curtmetratge)
  • Don Juan (1974, curtmetratge)
  • Manchas de sangre en un coche nuevo (1975)
  • Soldadito español (1988)
  • Stacatto (1996)
  • No te fallaré (2001)
  • Perro (2003)
  • El chocolate del loro (2004)
  • Náufragos (2005, curtmetratge)
  • Mejor solo(2007, curtmetratge)
  • Abrázame (2011)
  • La voz dormida (2011)
  • La venta del paraíso (2012)
  • Esto no es una cita (2013)
  • Los años dirán (2013, curtmetratge)
Televisió
  • Este señor de negro (1975-1976)
  • Estudio 1 (1979)
  • Verano azul (1981-1982)
  • La comedia (1983)
  • Escrito para TV (1984)
  • La comedia musical española (1985)
  • Página de sucesos (1985)
  • Turno de oficio (1986)
  • Farmacia de guardia (1991-1995)
  • Crónicas urbanas (1992)
  • Encantada de la vida (1994)
  • Una primavera fuera de serie (1996)
  • Menudo es mi padre (1996-1998)
  • Compañeros (1998-2002)
  • El comisario (2006)
  • Aquí no hay quien viva (2006)
  • Hermanos y detectives (2007)
  • Dos de mayo - La libertad de una nación (2008)
  • La última guardia (2010)
  • Raphael: una historia de superación personal (2010)
  • Arrayán (2011-2012)
  • Ciega a citas (2014)
  • El incidente (2015)
Teatre
  • Enseñar a un sinvergüenza (1975)
  • Feliz cumpleaños (1982)
  • No hay burlas con Calderón (1985)
  • Los ladrones somos gente honrada (1985)
  • El señor de las patrañas (1990)
  • Esto es amor y lo demás... (1992)
  • Una cartera de ida y vuelta (1996)
  • La bella dorotea (2005-2006)
  • La venganza de la Petra (2006)
  • La familia del chivo Froilán (2008-2009)
  • Trampa mortal (2010-2011)
  • Las de Caín (2011)
  • Las chicas del calendario (2013)
  • Tribulaciones de un gigoló (2013)
  • El hotelito (2013)

Referències[modifica]

  1. «Biografía de Maria Garralón» (en castellà). biografias. [Consulta: 5 gener 2015].

Enllaços externs[modifica]