Maria Goretti

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Maria Goretti

Santa Maria Goretti en una pintura del 1929
verge, màrtir
Nom secular Maria Teresa Goretti
Naixement 16 d'octubre de 1890
Corinaldo (província d'Ancona, Itàlia)
Defunció 6 de juliol de 1902
Nettuno (província de Roma, Itàlia)
Enterrament Santuari de Santa Maria Goretti (Nettuno)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 27 d'abril de 1947, Roma per Pius XII
Canonització 24 de juny de 1950, Roma per Pius XII
Lloc de pelegrinatge Nettuno
Festivitat 6 de juliol
Iconografia Jove, com a grangera, amb catorze lliris o flors blanques; una punyal
Patronatge Castedat, noies adolescents, víctimes de violació i de maltractaments; joventut

Maria Teresa Goretti, esdevinguda Santa Maria Goretti (16 d'octubre del 1890 - 6 de juliol del 1902) és una santa catòlica romana, verge i màrtir, italiana.

És una de les més joves santes de l'Església Catòlica Romana. Va morir com a màrtir per preservar la seva castedat i fe i manifestar el seu amor a Jesús i la seva lleialtat als manaments de Déu.

La seva vida[modifica | modifica el codi]

Maria Goretti, va néixer el 16 d'octubre del 1890 al poble de Corinaldo, a la província d'Ancona. Filla de Luigi Goretti i Assunta Carlini, va ser la segona de sis germans (Mariano i Teressa són alguns d'ells). La família es va mudar a Nettuno, a treballar com temporers a la hisenda Li Ferriere del comte Giacomo Mazzoleni. Al costat de Santa Filomena va ser, des de petita, petita màrtir de la puresa. D'acord amb els testimonis de la seva família i la gent que la va conèixer, la jove Maria va prendre molt a la valenta la seva posició com la segona Conca, avui coneguda com a Borgo Montello.

Va viure en el si d'una família humil i va perdre al seu pare als deu anys degut al paludisme. Com a conseqüència de la mort del seu pare, la mare de Maria Goretti va haver de treballar deixant la casa i els germans menors a càrrec de Maria que li feia les obligacions amb alegria i cada setmana assistia a classes de catecisme.

Als onze anys va fer la seva primera comunió fent, des de llavors, el ferm propòsit de morir abans que cometre un pecat. A la mateixa finca on vivia Maria treballava Alejandro Serenelli, qui es va enamorar de Maria que en aquest llavors tenia dotze anys. Serenelli, degut a lectures impures, es va dedicar a buscar a Maria fent propostes que la santa rebutjava, fent que Serenelli es sentís menyspreat.

El 5 de juliol del 1902, mentre la família de Maria i el pare d'Alexandre treballaven collint vegetals, la nena es va quedar a casa cosint roba i cuidant de la seva germaneta de dos anys, Teresa. Alejandro, que s'havia cansat dels rebutjos de Maria, la va sorprendre i la va intentar violar, però Maria li va oposar resistència i va tractar de fer-ho raonar advertint a Serenelli que el que pretenia era pecat i que no accediria a les seves pretensions, Maria en veure que Alexandre no entenia explicacions, resignada, finalment li esmenta que preferia sempre morir abans d'ofendre a Déu.

Alejandro reaccionà a aquestes paraules amb descontrol complet, estripant el vestit i apunyalant-la salvatgement onze vegades amb una llima a la qual havia donat forma de picagel, quan Alejandro va veure la malferida María tractant d'arrossegar cap a la porta, la va apunyalar a l'esquena tres vegades més i va fugir. Maria va quedar llavors definitivament ferida de mort. A aquest pas, el pare d'Alexandre, va pujar a aquesta casa on es trobava Maria, en veure desnonada estesa a terra, va sortir de la casa i va cridar a la mare de Maria, dient que Maria havia mort.

L'assassí[modifica | modifica el codi]

Alejandro Serenelli va ser condemnat a 30 anys de presó on mai va donar mostres de penediment. Fins que després d'un somni on Maria li va dir que ell també era cridat al cel, Alejandro Serenelli va canviar completament tornant cap a Déu i oferint els seus treballs i sofriments en reparació dels seus pecats.

Després de 27 anys de presó va ser alliberat i immediatament va anar a demanar perdó a la mare de Maria, que no només el va perdonar sinó que el va defensar en públic al·legant que si Déu i la seva filla l'havien perdonat, ella no tindria perquè no perdonar.[1]

Mort[modifica | modifica el codi]

Maria va ser portada a l'Hospital de Nettuno; Sant Joan de Déu, on els metges la van operar sense anestèsia perquè no n'hi havia disponible i durant dues hores la santa va suportar el sofriment oferint a Déu els seus dolors. Va rebre els últims sagraments de part del rector de l'hospital, el Pare Temístocles Signori. Al seu llit de mort, entre altres coses, Maria va perdonar al seu assassí, quan li van preguntar si el perdonava, ella va respondre que sí, i va afegir que volia que Alejandro estigués amb ella al Paradís. Finalment, María va morir el 6 de juliol del 1902, a l'edat d'11 anys, 9 mesos i 21 dies.

La fama de Maria Goretti s'estenia cada vegada més i van anar apareixent les mostres de santedat, que va ser fruit de la seva proximitat a Déu i la seva devoció a la Mare de Déu. Després de nombrosos estudis, la Santa Seu la va canonitzar el 24 de juny del 1950 en una cerimònia que es va haver de realitzar a la Plaça de Sant Pere degut a la quantitat d'assistents que es calculaven en més de cinc-centes mil persones.

A la cerimònia de canonització va acompanyar Pius XII a la mare, dues germanes i un germà de Maria. La primera cerimònia del seu tipus al davant d'aproximadament un milió i mig de pelegrins, durant aquesta cerimònia Sa Santedat Pius XII exhaltà la virtut de la santa i els seus estudiosos afirmen que per la vida que va portar encara que no hagués estat màrtir hauria merescut ser declarada santa.

En un fet històric també allà present en aquesta mateixa cerimònia de canonització va estar el seu mateix assassí, Alejandro Serenelli.

Maria Goretti, en cinema i teatre[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Goretti Modifica l'enllaç a Wikidata