Maria Helena Vieira da Silva
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 juny 1908 Lisboa (Portugal) |
| Mort | 6 març 1992 (83 anys) París |
| Dades personals | |
| Altres noms | Vieira da Silva, Marie Helena Vieira da Silva, Maria Helena Silva, Vieira da Da Silva, Vieira Szenes, Marie Helena Vieira da Silva, |
| Formació | Universitat de Lisboa |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura |
| Ocupació | pintora, artista, artista gràfica, vitrallera, artista visual |
| Membre de | |
| Moviment | Escola de París |
| Professors | Henry de Waroquier |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Família | |
| Cònjuge | Arpad Szenès |
Premis | |
Signatura  | |
   | |
Maria Helena Vieira da Silva (Lisboa, 13 de juny de 1908 - París, 6 de març de 1992) va ser una pintora portuguesa que va desenvolupar la seva carrera a França.
Després de viatjar amb la família per diversos països d'Europa, en tornar a Portugal va iniciar la seva formació artística a l'Escola de Belles Arts de Lisboa, i va rebre classes d'anatomia a la Facultat de Medicina. El 1928, a l'edat de 20 anys, es trasllada a París, on es va matricular a l'Acadèmia de la Grande Chaumière, on va continuar els seus estudis d'art amb Bourdelle. Tot i haver començat, des d'anys enrere, amb la pràctica de l'escultura va reorientar la seva carrera cap a la pràctica de la pintura; per això fou alumna de Friesz, Léger i Bissière. Dos anys més tard contragué matrimoni amb el pintor hongarès Arpad Szenes. El pintor italià Massimo Campigli va ser el seu primer comprador -un oli de 1934- després de la seva primera exposició a la galeria de Jeanne Bucher (París).[1]
Quan esclata la Segona Guerra Mundial viatja al Brasil i hi viu fins a l'any 1947, que torna a París. La seva obra va ser molt valorada al país sud-americà, i va ser exposada a la galeria Askanasy (de Rio de Janeiro) i al Palau Municipal de Belo Horizonte. També en aquesta època es produí el reconeixement internacional, perquè el 1946, Jeanne Boucher organitzà la seva primera exposició individual a Nova York.[1]
Als anys seixanta va ser nomenada Cavaller de l'Ordre de les Arts i les Lletres. El 1963 va realitzar la seva primera vidriera, per a Saint-Jacques de Reims, i també va rebre el 1966 el Gran Premi Nacional de les Arts a París, essent la primera dona que l'obtenia.[2] A partir d'aleshores exposà a Nova York, Lisboa, Rouen, Marsella, Rotterdam, Oslo… A principis dels anys vuitanta va filmar, al costat d'Arpad Szenes, una pel·lícula sobre la seva obra. Portugal la va nomenar membre de l'Acadèmia Nacional de Belles Arts.[1]
Les seves primeres obres ens mostren paisatges reduïts a dissenys lineals i geomètrics que aconsegueixen l'efecte espacial sense recórrer als mètodes tradicionals per a crear la perspectiva. La seva obra es desenvolupa entorn de sèries temàtiques: biblioteques, ponts, tallers, bastides, estacions...; es dedica a l'estudi de les possibilitats de l'espai i mostra la preocupació per la profunditat.[3] Els seus quadres se situen a mig camí entre la pintura abstracta i la figurativa, l'interès pel primitivisme i el cubisme sintètic, i la seva obra constitueix una amalgama d'estils i d'idees, resultat d'una intensa reflexió gràfica.[1]
S'adscriu en l'anomenada Escola de París, i és considerada la pintora portuguesa més important del segle xx. El 1994 s'inaugurà a Lisboa la Fundació Arpad Szenes-Vieira da Silva, un museu en què s'exhibeix una gran col·lecció de tots dos artistes.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maria Helena Vieira da Silva» (en castellà). Concha Mayordomo, 2016. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Maria Helena Vieira da Silva: Abstracción y Escuela de París». Trianarts, 06-03-2017. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ Gelonch Viladegut, Antoni. 100 dones. Viena, març del 2018. ISBN 9788483309902.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Helena Vieira da Silva |
- Maria Helena Vieira da Silva a AWARE (anglès) (francès)