Maria I d'Escòcia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Maria I
Maria I d'Escòcia

14 de desembre de 1542 – 24 de juliol de 1567 –  
Precedit per Jaume V
Succeït per Jaume VI
Coronació 9 de setembre de 1543

10 de juliol de 1559 – 5 de desembre de 1560 –  
Dades biogràfiques
Naixement 8 de desembre de 1542

[1]
Palau de Linlithgow, Linlithgowshire

Defunció 8 de febrer de 1587 (als 44 anys)[2]
Castell de Fotheringhay, Northamptonshire
Pares Jaume V
Maria de Guisa
Cònjuge Francesc II de França
m. 1558; † 1560
Henry Stuart, Lord Darnley
m. 1565; † 1567
James Hepburn, IV comte de Bothwell
m. 1567; † 1578
Fills
Signatura Signatura de Maria I d'Escòcia

Royal Arms of the Kingdom of Scotland (1559-1560).svg
Retrat de Maria d'Escòcia

Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuard (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) fou reina d'Escòcia, filla de Jaume V i Maria de Guisa.

Va néixer poc abans de morir el seu pare. Quan el rei va morir, Enric VIII d'Anglaterra proposà casar-la amb el seu fill, el futur Eduard VI, però els escocesos no ho acceptaren, i com a represàlia els anglesos cremaren Leith i atacaren Edimburg, alhora que devastaven la part sudoriental del país. Això provocaria una forta reacció antiprotestant. El bisbe David Bethune va fer cremar el 1546 el predicador protestant George Wishart, deixeble de Martí Luter i proanglès, però alhora Bethune fou assassinat per uns conjurats protestants dirigits per John Knox.

Mentrestant, Maria, que es refugiava al Castell de Dumbarton, fou duta a França el 1548 sota la regència del bisbe Beton, i la hi casarien amb el futur rei de França Francesc II. Alhora, el nou regent lord Somerset va vèncer als anglesos a Pinkie (1548) i conquerí la fortalesa de Saint Andrew, refugi protestant dels seguidors de Wishart. Tots foren condemnats a galeres llevat el capitost, John Knox, qui aconseguí de fugir a Ginebra, on Joan Calví li va oferir aixopluc. El 1555 va tornar a Escòcia i fundà l'església presbiteriana; aconseguí convertir diversos nobles i el 1557 fundaren el primer covenant per a defensar-se dels catòlics.

El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el Tractat d'Edimburg, pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí Henry Stuart (Lord Darnley) el 1565, qui també era pretendent al tron anglès. Això i la seva vida íntima dissoluta provocaria que el 1567 fos acussada d'assassinar el seu marit per tal de poder casar-se amb el seu amant, el comte de Bothwell. Va rebre el suport del partit catòlic, però fou vençuda per les forces protestants del parlament a Carberry Hill i empresonada al castell de Loch Leven. Se n'escapà poc després i fou vençuda novament a Langside el maig del 1568. Per aquest motiu va fugir a Anglaterra i es refugià a la cort de la seva cosina i rival Elisabet I d'Anglaterra, qui la faria executar el 1587 sota el pretext de conspirar contra ella.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bishop John Lesley said Mary was born on the 7th, but Mary and John Knox claimed the 8th, which was the feast day of the Immaculate Conception of the Virgin Mary (Fraser 1994, p. 13; Wormald 1988, p. 11).
  2. While Catholic Europe switched to the New Style Gregorian calendar in the 1580s, England and Scotland retained the Old Style Julian calendar until 1752. In this article, dates before 1752 are Old Style, with the exception that years are assumed to start on 1 January rather than 25 March.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria I d'Escòcia Modifica l'enllaç a Wikidata


Precedit per:
Jaume V
Estendard Reial d'Escòcia
Reina d'Escòcia

15421567
Succeït per:
Jaume VI
Precedit per:
Caterina de Mèdici
Escòcia
Reina consort de França

15591560
Succeït per:
Elisabet d'Àustria