Maria Lluïsa d'Espanya (reina d'Etrúria)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Lluïsa d'Espanya i el seu fill Carles Lluís, obra de Francisco de Goya (1800).

Maria Lluïsa d'Espanya o Maria Lluïsa de Borbó ( La Granja de San Ildefonso, Regne d'Espanya 1782 - Roma, Estats Pontificis 1824 ) fou una Infanta d'Espanya amb el tractament d'altesa reial per naixament que al contraure matrimoni esdevingué reina consort d'Etrúria i regent des del 1801 fins al 1807 i duquessa sobirana de Lucca des del 1814 i fins al 1824 en el moment de la seva mort.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nascuda a La Granja de San Ildefonso el dia 6 de juliol de l'any 1782 essent filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma que llavors ostentaven el títol de prínceps d'Astúries. Maria Lluïsa era néta per via paterna del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia mentre que per via paterna ho era del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França.

Maria Lluïsa fou germana de:

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Maria Lluïsa contragué matrimoni al Palau d'Aranjuez el 25 d'agost de l'any 1795 amb el seu cosí, el príncep hereu Lluís de Parma. La parella s'instal·là a Parma i tingueren dos fills:

Exili de Parma[modifica | modifica el codi]

Moneda de 10 lires de 1803 amb l'efígie de Maria Lluïsa d'Espanya i el seu fill Carles de Parma.

L'any 1801 Napoleó Bonaparte ocupà el territori del ducat de Parma, i immediatament assignà als ducs de Parma el territori del regne d'Etrúria format sobre l'antic Gran Ducat de Toscana. La compensació territorial es féu en tant que la família Borbó d'Espanya, de la qual era membre de la duquessa, era aliada de la causa bonapartista en aquell moment.

El regne d'Etrúria tingué una efímera vida i l'any 1807 aquest va desaparèixer. Malgrat tot, l'any 1803, el rei Lluís I d'Etrúria, marit de la infanta Maria Lluïsa, moria a l'edat de trenta anys. A partir d'aquest moment, la infanta Maria Lluïsa es féu càrrec de la regència del seu fill i exercí un govern destinat a suprimir les innovacions revolucionàries dels governs del seu marit tutel·lats per França. Maria Lluïsa restituí l'absolutisme l'any 1807 i immediatament foren expulsats dels tron per part de l'exèrcit napoleònic.

L'any 1807 la infanta Maria Lluïsa i els seus dos fills s'instal·laren a la cort de Madrid, i en una Cort profundament dividida a principis del segle XIX la infanta recolzà als partidaris del seu pare, el rei Carles IV d'Espanya, en contra del partit que recolzava al seu germà, el futur rei Ferran VII d'Espanya. Maria Lluïsa actuà d'intermediària entre els seus pares i el francès Joachim Murat. Intentà pressionar al seu pare i a Napoleó Bonaparte per tal d'obtenir un reialme de nova creació al nord de Portugal. Ara bé, Napoleó decidí confinar-la junt amb els seus pares després dels fets de Baiona pels quals França obtingué recloure la família reial. Durant el llarg confinament francès, la infanta i la seva descendència foren exclosos de la successió a la Corona per les Corts de Cadis com a mostra del rebuig a la seva conducta profrancesa.

El Congrés de Viena creà el ducat de Lucca pel duc Carles i hi establí una regència de la infanta Maria Lluïsa. Posteriorment l'any 1817 se li reconegué la potestat d'heretar el ducat de Parma de nou a la mort de l'arxiduquessa Maria Lluïsa d'Àustria, vidua de Napoleó.

La infanta morí el 13 de març de l'any 1824 a la ciutat de Roma, víctima de càncer, sent enterrada posteriorment al Monestir de l'Escorial.



Precedit per:
Lluís I d'Etrúria
Regent d'Etrúria
en nom de Lluís II d'Etrúria

18031807
Succeït per:
integració al
Primer Imperi Francès
Precedit per:
nova creació
Duquessa de Lucca
18141824
Succeït per:
Carles I de Lucca