Maria Lluïsa d'Orleans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Lluïsa d'Orleans
Marie Louise Orleans Spain.jpg
La reina vers 1679; autor desconegut.
Reina consort de la Monarquia d'Espanya
1679-1689 –  
Dades biogràfiques
Naixement 27 de març de 1662
París, França
Mort 12 de febrer de 1689 (als 26 anys)
Madrid,Castella
Dinastia Casa d'Orleans Casa d'Orleans
Cònjuge Carles II de Castella
Pares Felip d'Orleans
Enriqueta d'Anglaterra

Escut d'armes de Maria Lluïsa d'Orleans

Maria Lluïsa d'Orleans[1] o de Borbó[2] (París 1662 - Madrid 1689) fou una princesa francesa pertanyent a la Casa de Borbó-Orleans. Esdevingué monarca consort d'Espanya pel seu casament amb el rei Carles II de Castella el 1679. Morí jove sense descendència.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Nasqué el 27 de març de 1662 al Palau Reial de París. Filla del duc Felip d'Orleans, germà petit del rei Lluís XIV de França, i de la princesa Enriqueta d'Anglaterra.[1] Era néta per línia paterna del rei Lluís XIII de França i de la infanta Anna d'Espanya, i per línia materna del rei Carles I d'Anglaterra i de la princesa Enriqueta Maria de França.

Matrimoni[modifica | modifica el codi]

Quan es signà la Pau de Nimega el 1678 entre França i Espanya, ambdues corones van formalitzar un matrimoni entre el rei Carles II de Castella i Maria Lluïsa. L'encarregat de les negociacions fou Pablo Spínolla Doria, enviat a París des de Brussel·les com a ambaixador extraordinari, rebut a la cort francesa el 7 de juny de 1679. Ben aviat s'anuncià la noticia de l'acord matrimonial, que arribà a Madrid el 15 de juliol. A Madrid es realitzaren celebracions per la noticia; es tenien grans esperances pel matrimoni pel fet de la seva joventut i llur fama de pietosa, de formosa i gràcil en els moviments.[3][4]

La parella es casà de presència el 19 de novembre de 1679 a Quintanapalla (Burgos).[5]

Regnat[modifica | modifica el codi]

Maria Lluïsa no fou ben rebuda a Madrid,[1] primerament a causa de qui era neboda, i segon per llur impossibilitat de quedar-se embarassada.[6] El retard en l'arribada d'hereus provocà la desesperació dels membres de la cort, que la varen sotmetre a uns mètodes molt perillosos per intentar curar la seva, suposada, infertilitat i ho feren a través de pocions i beuratges preparats per metges, astròlegs i nigromants. Durant segles es va considerar que l'esterilitat no era cosa d'homes sinó ben al contrari, la culpa requeia en les reines i en resultà aquesta situació.[6] D'altra banda, també corria una cobla per la ciutat:[7]

« (castellà) Paríd bella Flor de Lis
En afliccion tan estraña:
Si parís, parís à España;
Si no parís, à París.
(català) Pariu bella Flor de Lis
En aflicció tan estranya:
Si pariu, pariu a Espanya;
Si no pariu, a París
»
— Anònim

Finalment, la reina morí el 12 de febrer de 1689 sense haver proporcionat descendència a la monarquia. S'afirma que a causa d'una apendicitis, encara que no es descarta tampoc que morís d'indigestió a causa de tots els beuratges que li arribaren a subministrar per tal que aconseguís quedar-se embarassada.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 DD. AA. «Maria Lluïsa d'Orleans». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
  2. Flórez, 1790, p. 970.
  3. Flórez, 1790, p. 971.
  4. Flórez, 1790, p. 972.
  5. Pericot García, Luis (dir.); DD. AA. Ediciones Océano. Historia de España: La Casa de Austria. Barcelona: Instituto Gallach de Librería y Ediciones, 1983, p. 257. ISBN 84-7505-725-X. 
  6. 6,0 6,1 6,2 MATA, Jordi; ALCOVERRO, Augstí. «Totes les malalties de Carles II». Sàpiens. GrupCultura03 [Barcelona], Abril 2010, pàg. 30-34. ISSN: 1695-2014.
  7. Flórez, 1790, p. 982.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Marianna d'Àustria
Monarca consort d'Espanya
1669-1679
Escut de Maria Lluïsa d'Orleans
Succeït per:
Marianna de Neuburg