Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)
Maria Lluïsa de Parma, per Goya (1789)

Reina consort d'Espanya
Regne
1788-1808
Precedit per Maria Amàlia de Saxònia
Succeït per Júlia Clary

Batejat Maria Lluïsa Teresa Anna
Naixement 9 de desembre de 1751
Parma, Ducat de Parma
Defunció 2 de gener de 1819 (als 67 anys)
Roma, Estats Pontificis
Consort Carles IV d'Espanya
Descendència
Dinastia Casa de Borbó Casa de Borbó
Pare Felip I de Parma
Mare Elisabet de França

Coat of Arms of Maria Luisa of Parma, Queen Consort of Spain.svg

Maria Lluïsa de Borbó-Parma (Parma, 1751 - Roma, 1819), també coneguda comunament com a Maria Lluïsa de Parma, va ser reina consort d'Espanya de 1788 a 1808 com esposa de Carles IV. És coneguda àmpliament gràcies als retrats on quedà immortalitzada pel pintor de cambra Francisco de Goya.

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Filla del duc Felip I de Parma i de la princesa Elisabet de França. Era néta de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese per línia paterna i de Lluís XV de França i de la princesa Maria Leszczynska per línia materna.[1]

Matrimoni i descendència[modifica | modifica el codi]

El 1765 va contraure matrimoni amb Carles IV, llavors príncep d'Astúries. El matrimoni tingué set fills que arribaren a l'edat adulta:

Reina d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Amb Carles IV en el tron des de 1788, la reina va demostrar jugar un paper fonamental en la política espanyola; amb una personalitat dominant, se situava al costat del seu espòs en el moment de rebre els ministres i va resultar ser tenir més capacitat, intel·ligència i ambició que el seu marit.[1] Tot i això, la seva persona es va veure esquitxada per una sèrie d'escàndols relacionats amb infidelitats dels quals la reina no se'n preocupava; el rumor d'infidelitat més conegut fou amb Manuel Godoy, del qual mai va haver-hi cap prova;[1] s'arriba a especular que l'infant Francesc de Paula era fill del favorit.[3] La introducció del favorit Godoy a la cort i el seu imparable ascens va crear crispació i la reina va ser l'objectiu de crítiques i rumors infundats; l'Església arribà a titllar-la de zorra mentre també encenia els ànims contra Godoy.[4]

Després de les abdicacions de Baiona, la reina seguí el seu marit a França i, finalment, a Itàlia. Els seguí Godoy, qui estava lligat sentimentalment a la reina,[1] si bé possiblement la seva relació mai va arribar a ser carnal.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Moreno Cullell, Vicente. «Maria Lluïsa de Parma». Sàpiens, 2012. [Consulta: 20 novembre 2013].
  2. Quevedo, José. Historia del real monasterio de San Lorenzo: llamado comunmente del Escorial, desde su origen y fundacion hasta fin del año de 1848, y descripcion de las bellezas artisticas y literarias que contiene (en castellà). Estab. de Mellado, 1849, p. 370. 
  3. Moral Roncal, Antonio Manuel. «El Infante don Francisco de Paula Borbón: masonería y progresismo a la sombra del trono». Investigaciones históricas: Época moderna y contemporánea, 20, 2000. ISSN: 0210-9425.
  4. 4,0 4,1 Carrón, Concha. «Ni Godoy fue un traidor, ni María Luisa de Parma "una zorra"» (en castellà). Público, 10/04/2008 [Consulta: 20 novembre 2013].


Precedit per:
Maria Bàrbara de Bragança
Princesa consort d'Astúries
1751-1765
Succeït per:
Maria Antònia de Borbó-Dues Sicílies
Precedit per:
Maria Amàlia de Saxònia
Reina consort d'Espanya
1788-1808
Escut de Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Succeït per:
Júlia Clary
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Borbó-Parma (reina d'Espanya)