Maria Lluïsa de Savoia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa de Savoia
Maria Lluïsa de Savoia vers 1712

Regne
1701-1714
Precedit per Marianna de Neuburg
Succeït per Isabel Farnese

Batejat Maria Lluïsa Gabriela de Savoia
Naixement 17 de novembre de 1688
Torí, Ducat de Savoia
Defunció 14 de febrer de 1714 (als 25 anys)
Madrid, Espanya
Consort Felip V d'Espanya
Descendència
Dinastia Casa de Savoia Casa de Savoia
Pare Víctor Amadeu II de Savoia
Mare Anna Maria d'Orleans

Coat of Arms of Maria Luisa of Savoy, Queen Consort of Spain.svg

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia (Torí, Savoia, 17 de setembre de 1688 - Madrid, Espanya, 1714) fou una princesa de Savoia que va esdevenir reina consort d'Espanya (1701-1714), Nàpols (1701 -1707) i Sicília (1701 -1713).

Família[modifica | modifica el codi]

Casament de Felip V i Maria Lluïsa de Savoia l'any 1701 segons un almanac conservat a la Biblioteca Nacional de França.

Era filla del rei Víctor Amadeu II de Savoia i Anna Maria d'Orleans. Era néta per línia paterna del duc Carles Manuel II de Savoia i Maria Joana Baptista de Savoia-Nemours, i per línia materna del duc Felip d'Orleans i Enriqueta d'Anglaterra. Fou germana del també rei Carles Manuel III de Savoia i tieta del rei Lluís XV de França.[1]

El matrimoni es realitzà per poders a la Basílica del Sant Sudari a Torí,[2] i casats personalment a Figueres el 3 de novembre de 1701 amb Felip V. Pel fet de ser italiana, Lluís XIV li tingué desconfiança inicialment i nomenà a la princesa dels Orsini como la seva cambrera major, per tal que la controlés.[3] Tingué quatre fills:

Reina d'Espanya[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions de Catalunya i tampoc les dels altres regnes de la Corona d'Aragó; arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions.[3] El 1702 fou nomenada Governadora i Administradora General per la presència del rei Felip V al front bèl·lic de la Guerra de Successió Espanyola que l'enfrontava a l'arxiduc Carles d'Àustria.[4] Morí pocs mesos abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V.[3]

En convertir-se en reina d'Espanya, va viure sota el control de la seva cambrera major Marie-Anne de La Trémoille, la princesa d'Orsini, la qual estava sota ordres de Lluís XIV, i es va veure desposseïda de les seves dames i serventes savoianes per unes altres de franceses. Buscant controlar el seu servei, parlà amb Felip V, però malgrat els seus intents la princesa d'Orsini continuà al seu servei. Amb el temps, la seva cambrera esdevindria més fidel al rei espanyol i en un moment donat, l'ambaixador francès es presentà amb disposicions de l'avi de Felip V i Marie-Anne va rebutjar-les. Ràpidament fou cessada per Lluís XIV. Maria Lluïsa que havia acabat prenent estima a la d'Orsini, envia una missiva a Lluis XIV demanant el retorn de la seva cambrera i així es féu.[5]

Mort[modifica | modifica el codi]

Maria Lluïsa va morir de tuberculosi. La reina tenia prescrit repòs absolut per tal que pogués recuperar-se, però Felip V no va respectar aquest tractament i va agreujar la situació física de la reina visitant-la cada nit a les seves habitacions.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Saldívar, Gabriel. Saldívar codex, no. 4 (en anglès). M. Lorimer, 1987. ISBN 0961852704. 
  2. González Cremona 1998, p. 18.
  3. 3,0 3,1 3,2 AA. DD. «Maria Lluïsa Gabriela de Savoia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 juliol 2013].
  4. Rodríguez Campomanes, Pedro. Campomanes en su II centenario (en castellà). Real Academia de la Historia, 2003, p. 229. ISBN 8495983222. 
  5. González Cremona 1998, p. 20-24.
  6. Errazkin, Iñaki. Hasta la coronilla. Autopsia de la Borbones. Tafalla: Txalaparta, 2009, p. 26. ISBN 97-84-8136-539-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • González Cremona, Juan Manuel. Anecdotario real: de Felipe V a Alfonso XIII. Barcelona: Plaza & Janés, 1998. ISBN 84-01-55014-9. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Lluïsa de Savoia


Precedit per:
Marianna de Neuburg
Reina consort d'Espanya
1701-1714
Escut de Maria Lluïsa de Savoia
Succeït per:
Isabel Farnese