Maria Malibran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Malibran en el paper de Desdèmona a l'Otel·lo de Rossini el 1834.
Retrat de François Bouchot. Museu del Louvre.

María-Felicità García, anomenada la Malibran, (París, 24 de març de 1808 - Manchester, 23 de setembre de 1836) fou una cantant d'òpera francesa, d'origen familiar andalús, que gaudí d'una fama i renom inaudits en la seva època.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de Manuel García, cèlebre tenor de l'època, María-Felicità era germana de Pauline Viardot, i de Manuel Patricio Rodríguez Sitches, i per tant cosina de la també cantant i compositora Antonia Sitcher de Mendi. El seu pare li imposà un ensenyament severíssim, tant pel seu ritme com per la seva exigència, i la projectà cap a l'escena des de l'edat de sis anys.

El 1825, son pare l'enrola en una gira per Amèrica durant la qual ella fuig del jou patern gràcies al casament que li proposa un francès anomenat Eugène Malibran. Aquest casament de conveniència fou anul·lat alguns anys després a fi de permetre-li de casar-se amb el seu estimat, el violinista i compositor belga Beriot, del que tingué un fill el 1833. Aquest darrer, Charles Wilfrid Beriot, esdevingué un pianista virtuós.

La veu de "la Malibran", que hom qualificaria avui de mezzosoprano, la propulsà de dret fins al cim de la celebritat. Amb una tessitura excepcionalment extensa, es prestava a un virtuosisme molt en voga a la seva època. Però fou per la seva sensibilitat que ella encarnà perfectament la jove escola romàntica amb un repertori que comprèn Rossini i Beethoven, però també Bellini i Donizetti, i fins i tot Mozart. Tenia com a partenaire preferit en les seves actuacions el tenor anglès John Templeton.[1] El seu estil li proporcionà sòlids adversaris, però també el suport de Liszt i de Chopin.

Embarassada de pocs mesos, sofrí una caiguda d'un cavall durant l'estiu de 1836, tot i que intentà encara de complir amb el seu públic sobre l'escena. El setembre morí esgotada a Manchester, com a conseqüència d'aquell accident. Bériot féu repatriar el seu cos a Brussel·les i li va fer construir un mausoleu imponent al cementiri de Laeken.

Discografia[modifica | modifica el codi]

  1. Enciclopèdia Espasa Suplement dels anys 2007-08, pàg. 753 (ISBN 978-84-670-0659-9)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Malibran