Maria Montessori

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Maria Montessori
Naixement 31 d'agost de 1870
Chiaravalle (Ancona), Itàlia
Defunció 6 de maig de 1952 (als 81 anys)
Noordwijk, Països Baixos
Nacionalitat Itàlia Italiana
Educació Universitat de Roma La Sapienza
Ocupació Pedagoga
Coneguda per Creadora del Mètode Montessori per a l'educació

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk am See, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

És l’impulsora del conegut mètode Montessori, implantat arreu del món. A través d’aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l’activitat que realitza el seu fill, sempre i quan no interrompin el bon funcionament del mètode.

Tot i l’èxit d’aquest, no deixa de treballar per millorar-ne la seva implantació. Realitza conferències i cursos de formació per les principals ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia.

Als 26 anys, Montessori es converteix en la primera dona italiana que aconsegueix el certificat de metgessa. També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.[1]

Vida[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Chiaravalle, una província d’Ancona (Itàlia) el 31 d'agost del 1870.[2] Quan tenia 12 anys, la seva família es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educació. Tot i que els seus pares havien pensat que estudiés per ser mestra – de fet, l'única sortida oberta a dones – ella opta per estudiar medicina, pel que haurà de passar per nombroses dificultats de caràcter econòmic i social. Tot i així, als 26 anys, esdevé la primera dona italiana que obté el certificat de metge.[3] Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica.

Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí realitza una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nens amb retard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals.

A partir d'aquesta intervenció, el ministre d'educació, Guido Bacelli, la convida a realitzar una sèrie de conferències a Roma per presentar les seves idees sobre l'educació d'aquests nens. Posteriorment, es fundarà una escola estatal d'ortofonia, on Montessori exercirà com a directora entre el 1899 i el 1901.[4] Durant aquest trienni integra un grup de professors especialitzats en l'observació i l'educació d'infants amb retard.

Un temps més tard, es traslladà a Londres i a París per tal d'estudiar els mètodes estrangers. De retorn a Roma prosseguí amb les seves observacions, elaborà un mètode fonamentat en els principis de Jean Marc Gaspard Itard i de Édouard Séguin[5] i emprengué una sèrie de noves experiències en l'àmbit de la lecto-escriptura, aplicant aquest mètode resultà positivament amb nens retardats.[3] El conjunt de les seves troballes li dóna la possibilitat d'ocupar la càtedra d'antropologia pedagògica a la Universitat de Roma, on es dedicà a l'ensenyança durant diversos anys,.

Gradualment va desplaçant el seu interès inicial pels nens amb retard mental cap als infants en edat escolar. A partir d'aquest desplaçament, el mes de gener de 1907 Montessori funda la primera Casa dei Bambini,[6] un lloc on els nens tinguessin l'oportunitat d'aprendre seguint els seus innovadors mètodes.

De fet, la fundació d'aquest primer centre fou impulsada bàsicament per l’Instituto Romano dei beni stabili, un organisme social que pretenia impulsar la rehabilitació del barri de San Lorenzo de la capital italiana mitjançant la construcció de edificis moderns, ja que els habitants d'aquest barri vivien en una gran precarietat higiènica. El director d'aquest organisme E. Talamo coneixia les experiències de Montessori com a metgessa i com educadora i cregué oportú confiar-li la direcció d'un centre de formació per infants. En realitat el centre era una institució pedagògica orientada als nens de tres a sis anys que residien als immobles de l’Instituto Romano. Segons reconeix Montessori al seu llibre “Il Bambini”, el projecte inicial pretenia reunir als fills dels residents d'un edifici per tal d'impedir que s'equivoquessin d'escala, maltractessin els murs i sembressin el desordre. En acceptar, Maria Montessori es proposava dues metes: per una banda procurar una vida millor als residents basada en la higiene i l'harmonia familiar i social; per altra, perseguia una finalitat pedagògica. La principal innovació de la Casa dei Bambini era la d'oferir als petits un espai adaptat on podien viure tot el dia acompanyats d'una institutriu, els pares estaven convidats a entrar al centre i seguir el treball dels seus fills sempre que respectessin les maneres i la propietat dels nens. Pel que fa a la institutriu, tenia l'obligació de residir a l'edifici per tal de facilitar la cooperació amb els pares en la seva tasca d'educar als infants. Fou en aquest primer centre, després transportat com a model a tants altres arreu del món que Montessori començà a aplicar els resultats dels seus estudis, creant el que coneixem com a Mètode Montessori.[7]

D'aquesta petita escola fundada al carrer Marsi, a Roma, sorgí una obra que va tenir ressonància mundial en els mitjans educatius. En aquesta època, resultava extraordinari associar l'aspecte social i el pedagògic respecte a l'educació infantil, així com defensar els drets dels infants i defensar-los davant els adults.

El 1909, Montessori va publicar la seva obra fonamental sobre el mètode de la pedagogia científica aplicada a l'educació dels infants: “Il metodo della pedagogia scientifica applicato all’ educazione infantile nelle case dei bambini”. Les seves repercussions foren tan grans que l'obra fou traduïda amb gran rapidesa a molts idiomes,[8] L'èxit de la Case dei Bambini la va fer fundar quatre noves escoles a Roma, i deixà l'escola original per expandir el mètode,[9] i el 1913 organitza cursos internacionals a Roma als que assistiren un centenar d'educadors de gran varietat de països, confessions i afiliacions polítiques. Tots aquells professionals que conegueren el mètode, ja sigui a través del llibre com en algun dels seminaris, contribuïren a crear un clima favorable arreu d'on procedien. Com a fruit d'aquesta propagació, la Società Umanitaria va constituir la Case dei Bambini de Milà en acord als principis montessorians.[9]

Multiplicà els seus viatges arreu d'Europa, Amèrica i Àsia, dictant conferències i organitzant cursos de formació, participant en congressos, establint contactes amb personalitats. Roma, Milà, Londres, París, Berlín, Amsterdam, Barcelona, San Francisco, Madràs o Karachi són algunes de les ciutats on s'organitzaren tots aquests esdeveniments. Amb tot això arribà a formar personalment a més de cinc mil estudiants d'arreu del món.

Resulta difícil ordenar cronològicament tots els viatges que arribà a fer, així i tot, si és possible destriar aquells que tingueren una influència especial en el destí de la seva obra.

Durant la Primera Guerra Mundial es traslladà sovint als Estats Units on va fundar un col·legi per a mestres. Amb Alexander G. Bell, en aquell moment considerat l'inventor del telèfon, i la seva filla obren la primera Case dei Bambini als Estats Units. Allà, les escoles es multipliquen i es forma l'American Montessori Association que van encapçalar el mateix Alexander G. Bell i Margaret Wilson, filla del president Wilson.[10] L'entrada del mètode Montessori s'interromp degut a la intervenció del professor William Kilpatrick que, el 1914, escriu el llibre The Montessori System Examined en el qual declara que la teoria Montessori ha quedat obsoleta.[11]

El 1926 es funda la Real Escola del Mètode Montessori amb el suport de Mussolini, les escoles i els centres de formació a docents es multipliquen a Itàlia i s'escampen en països com Alemanya. Posteriorment, ella renuncia a l'ajuda de Mussolini degut a la seva voluntat d'adoctrinar als nens amb una finalitat feixista, principi que resulta incompatible amb el concepte de llibertat, tan fonamental en el mètode. Mussolini mana tancar totes les escoles, així com Adolf Hitler fa el mateix a Alemanya.[12]

Quan esclata la Guerra Civil Espanyola, Montessori torna a emigrar per establir-se en els Països Baixos el 1936, any en què el govern feixista l'obliga a l'exili. Holanda, concretament Amsterdam, ciutat que l'acollí, esdevingué la seu de l’Associació Montessoriana Internacional.[13]

Durant la Segona Guerra Mundial, Montessori es refugia a l'Índia, on desenvolupa el treball amb nens majors de sis anys, iniciant la primària Montessori. El 1946, en apaivagar-se el conflicte torna a integrar-se en el cercle Europeu, fent una primera estada a Europa per tornar després a Amsterdam, on viu a Noordwijk Aan Zee fins al 1952, any en què mor als 82 anys.[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Noms propis, personatges històrics de la Mancomunitat de Catalunya [Consulta: març 2014].
  2. Historia y perspectiva actual de la educación infantil (en castellà). Grao, 2010, p. 210. ISBN 8478279679. 
  3. 3,0 3,1 Historia y perspectiva actual de la educación infantil (en castellà). Grao, 2010, p. 211. ISBN 8478279679. 
  4. Saettler, Paul. The Evolution of American Educational Technology (en anglès). IAP, 2004, p. 61. ISBN 1593111398. 
  5. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 77.
  6. Isaacs, Barbara. Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice. 2a ed. (en anglès). Routledge, 2010, p. 8-9. ISBN 0203850793. 
  7. Isaacs, Barbara. Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice (en anglès). Routledge, 2010, p. 8. ISBN 0203850793. 
  8. O'Connor, Juliet. (en anglès). The Museum of Modern Art, 2012, p. 250. ISBN 0870708260. 
  9. 9,0 9,1 Gutek, Gerald Lee. The Montessori Method: The Origins of an Educational Innovation (en anglès). Rowman & Littlefield, 2004, p. 20. ISBN 0742519120. 
  10. Povell, Phyllis. Montessori Comes to America: The Leadership of Maria Montessori and Nancy McCormick Rambusch (en anglès). University Press of America, 2009, p. 103-104. ISBN 0761849297. 
  11. Heard Kilpatrick, W, Arno Press Inc. 1971
  12. Jessen, Lynn Lillard. Montessori from the Start: The Child at Home, from Birth to Age Three (en anglès). Random House LLC, 2008, p. 198. ISBN 0307558037. 
  13. Associació Montessoriana Internacional (anglès)
  14. The 100 Most Influential Women of All Time (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2009, p. 215. ISBN 1615300589. 

Bibliografia sobre l'autora[modifica | modifica el codi]

  • Standing, EM The Montessori revolution in education (1966)
  • De Bartolomeis, F Maria Montessori e la pedagogia scientifica (1961)
  • Dimitrios, Y Montessori (1989)
  • Morales Ruiz, J J; García Dueñas, L J María Montessori (2009)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Montessori