Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Maria Teresa Bedós)
Infotaula de personaMaria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño
Biografia
Naixement(es) María Teresa Bedós García-Ciaño Modifica el valor a Wikidata
1907 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 agost 1988 Modifica el valor a Wikidata (80/81 anys)
Blanes (Selva) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Municipal de Blanes 
Activitat
Ocupaciópintora Modifica el valor a Wikidata
Família
PareFrancesc de Paula Bedós i Arnal Modifica el valor a Wikidata

Maria Teresa Bedós i Garcia-Ciaño (Sabadell, Vallès Occidental, 16 d’octubre de 1906 - Blanes, la Selva, 24 d'agost de 1988) fou una pintora catalana.[1][2]

Biografia[modifica]

Filla de Francesc de Paula Bedós, doctor en medicina, va iniciar els primers estudis de dibuix i pintura amb Francesc Gimeno, amic d'infantesa del seu pare. Va assistir a l'Escola de Belles Arts de Sabadell, on va tenir de professors Joan Vila Cinca i Antoni Vila Arrufat. Més tard, va realitzar tres cursos a l'Escola de Belles Arts de Barcelona amb Francesc Labarta.[3]

L'any 1930 va exposar a l'Escola de Belles Arts de Sabadell amb dibuixos i pintures on predominaven els paisatges sabadellencs. Després d'aquesta primera exposició, en seguiren moltes altres, individuals i col·lectives, entre les quals a les Galeries Syra de Barcelona i a la Galeria Foga-II.[4]

El 1931 s'establí a Blanes. El canvi de residència a Blanes va significar el canvi temàtic de les seves pintures, que es transformarien en temes tradicionals mariners i especialment en marines.[5]

Als anys quaranta va exposar en diverses ocasions en galeries barcelonines com les Galerías Augusta (1941), Pictoria (1942), Galeries Syra (1943 i 1945) o la sala Argos (1946, 1947 i 1949).[5] La seva participació en la vida pública va seguir tenint relleu a la dècada dels cinquanta. Va exposar a Sabadell, a Quint Galerías de Arte (1951), a les Galeries Syra (1954)[5] i l'any 1957 va obtenir el tercer premi a la II Biennal de Sabadell, va realitzar una exposició a Girona, segons informació del diari Los Sitios, va participar en La Costa Brava y sus pintores a Sant Feliu de Guíxols i en el II Concurso de Pintura y Escultura organitzat per la Diputació de Girona. Més endavant, el febrer de 1960, va participar en l'exposició Artistas gerundenses, que va tenir lloc a Girona, i va presentar la seva obra a la sala La Pinacoteca.[3] Als anys vuitanta va exposar a la galeria barcelonina Foga-2 (1980) i a la Galeria Intel·lecte de Sabadell.[5]

Va destacar també per la seva relació amb el món de la literatura i de la música. Pertanyia a l'Associació de la Música de Sabadell, a l'Esbart Dansaire de Sabadell i a l'Escola Cantorum. Es va dedicar a la docència de la dansa, sobretot d'arrel tradicional catalana, i també va realitzar l'estudi de les danses regionals, àmbit on va esdevenir especialista en la seva interpretació.

Obra[modifica]

Pictòrica[modifica]

Destacà pels paisatges i les marines. Va conrear l'oli i la pintura al fresc. Va pintar un fresc al·legoric a l'absis de l'Ermita de Sant Joan de Blanes. També realitzà murals a l'Església de la Sagrada Família de Blanes i a les cases Pirretas de Lloret de Mar i Roig-Serra de l'Ametlla del Vallès, entre altres.[4][6]

A part dels frescos, algunes de les seves obres es conserven al Museu d'Història de la Ciutat de Girona i al Museu d'Art de Sabadell, així com en col·leccions de Suïssa, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos, França, Anglaterra i Estats Units.[3][7][6]

Literària[modifica]

Exposicions[10][modifica]

Exposicions individuals[modifica]

Exposicions col·lectives[modifica]

  • 1942. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1943. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1944. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
  • 1953. Primer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell.
  • 1955. Segon Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell.
  • 1957. Tercer Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell.
  • 1959. Quart Saló Biennal de Belles Arts. Caixa d'Estalvis de Sabadell.

Referències[modifica]

  1. ↑ Necrològica a "La Vanguardia". Edició de divendres, 26 d'agost de 1988, pàgina 18
  2. ↑ Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar. Ricard Simó i Bach. Sabadell: Ed. Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 POUS TENAS, Rosa. "L'art a Girona als segles XIX i XX. Emprentes de creació femenina 1872-1960"[Enllaç no actiu] PDF
  4. ↑ 4,0 4,1 Santos Torroella, Rafael (Assessorament i supervisió). Diccionario Ràfols de Artistas Contemporaneos de Cataluña y Baleares. Barcelona: Edicions Catalanes S.A., 1989. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «L'empremta de les dones artistes a la Barcelona de postguerra | Museu Nacional d'Art de Catalunya». [Consulta: 1r maig 2022].
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 «Catàlegs d'exposicions individuals de Ma Teresa Bedós García-Ciaño, 1943-1988, CCUC / MNAC». Museu Nacional d'Art de Catalunya. Arxivat de l'original el 2022-04-30. [Consulta: 30 abril 2022].
  7. ↑ «Museus en línia». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 5 desembre 2019].[Enllaç no actiu]
  8. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 60
  9. ↑ Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. Fons 6B-Jocs Florals, Sèrie III-Pliques, any 1931, document 215
  10. ↑ Entre la continuïtat i el trencament. Art a Sabadell. 1939-1959. Sabadell: Museu d'Art de Sabadell, 2000, p. 141 i ss.. 

Bibliografia[modifica]

  • FERRER GIMENO, Fèlix. La pintura audaz y romántica de Maria Teresa Bedós. Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Alto Aragoneses, núm. 45-46, p. 139-144.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Teresa_Bedós_i_Garcia-Ciaño&oldid=32220251»