Maria Teresa Cabré i Castellví

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:46, 15 oct 2016 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMaria Teresa Cabré i Castellví

Maria Teresa Cabré el 2015
Biografia
Naixement10 de febrer de 1947 (1947-02-10) (77 anys)
l'Argentera, Baix Camp
Presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans
3 juny 2021 –
← Joandomènec Ros i Aragonès Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLingüista
Activitatsegle XX-XXI
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona
Universitat de Barcelona
Universitat de les Illes Balears
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Coordinadora del DIEC (1995)
Estudiant doctoralKo Tazawa Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Teresa Cabré i Castellví (l'Argentera, Baix Camp, 1947) és una lingüista i filòloga catalana, doctora i catedràtica en filologia romànica. És especialista en lexicologia, lexicografia i terminologia.

El 1976 es va doctorar en filologia romànica, i n'és catedràtica des de 1993. Ha treballat com a professora a la Universitat de les Illes Balears entre 1970 i 1971, a la Universitat de Barcelona entre 1971 i 1993) i, des de 1994, a la Universitat Pompeu Fabra, on fa classes de lingüística i terminologia.[1]

Va ser la primera directora del TERMCAT, des de 1982 a 1988. Posteriorment ha dirigit l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat la coordinadora del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, editat el 1995, que substitueix el Diccionari General de la Llengua Catalana. És l'actual directora del Centre de Referència en Enginyeria Lingüística (CREL) del Pla de Recerca de Catalunya. Des de 2014 també és presidenta de la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.[2]

És membre fundadora de la Red Iberoamericana de Terminología (Riterm), de la qual ocupa la presidència del Comitè de direcció, de la Xarxa Panllatina de terminologia (Realiter), i del grup de lèxic de l'European Linguistic Research Association. Així mateix, forma part del Consell Assessor de l'AET, Termnet, Terminology, Sendebar, MOTS, entre altres.[3]

El 1996 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i el 2007 va rebre el premi internacional de Terminologia Eugen Wüster. El 2015 li fou concedida la Creu de Sant Jordi "En reconeixement a una trajectòria científica i docent que ha contribuït a prestigiar la llengua catalana"[4]

Publicacions

  • Ús lingüístic dels grups parlamentaris de 1931, 1979. 
  • Lexicologia i semàntica, 1985.  (amb G. Rigau)
  • Bases lingüístiques en logopèdia, 1992. 
  • La terminologia. Teoria, mètodes, aplicacions, 1992. 
  • Entorn de la paraula, 1994. 
  • La Terminología. Representación y comunicación, 1999. 

Referències