Maria Teresa d'Àustria (reina de França)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La infanta Maria Teresa d'Espanya, reina de França.

Maria Teresa d'Àustria (Monestir de l'Escorial, 10 de setembre de 1638Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser Infanta d'Espanya i reina consort de França, muller de Lluís XIV de França, des del 1660.

Filla del Felip IV de Castella i d'Isabel de França, era per part de mare néta del rei Enric IV de França. A França sempre va ser coneguda com a Maria Teresa d'Àustria (Marie-Thérèse d'Autriche), ja que era neboda d'Anna d'Espanya, mare de Lluís XIV.

El fet de fer família no va evitar que França ataqués Espanya a Flandes durant la Guerra de la Devolució, ja que els interessos estatals eren massa importants.

El 1660 va contraure matrimoni a Baiona amb el seu cosí, el rei Lluís XIV de França, dit el Rei Sol, en signar-se la Pau dels Pirineus. Amb aquest tractat de Pau, es cedien territoris de "la Catalunya nord" i oferia la infanta espanyola Maria Teresa en matrimoni al rei de França, fet que significava la renúncia d'aquesta als seus Drets de la Corona espanyola. Maria Teresa i Lluís XIV eren doble cosins pel fet que Lluís XIII de França era germà de la reina espanyola i Felip IV d'Espanya era germà de la reina francesa. Estimà profunda i sincerament al rei. La parella va tenir 6 fills però només el primer va arribar a l'edat adulta:

  • SAR la princesa Maria Anna de França nascuda i morta el 1664.
  • SAR la princesa Maria Teresa de França nascuda el 1667 i morta el 1672.
  • SAR el príncep Felip Carles de França nascut el 1668 i mort el 1670.
  • SAR el príncep Lluís Francesc de França nat el 1671 i mort el mateix any.

La reina Maria Teresa va dur una vida d'aïllament i resignació. Tret d'una breu regència el 1672, durant la campanya del rei contra les Províncies Unides, (avui Països Baixos), no va desenvolupar cap més activitat política.

Malgrat tot, el seu suposat domini espanyol (al qual va renunciar) va provocar la Guerra de Devolució, conflicte bèlic propiciat per la demanda dels territoris dels països baixos per part del marit de Maria Teresa, alegant que eren territoris de la seva dona.

Anys més tard el seu nét Felip d'Anjou, fill de Lluís el Delfí, es convertiria en Felip V i s'enfrontaria a l'arxiduc Carles d'Àustria com a successor de Carles II d'Espanya, germà de Maria Teresa d'Àustria.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Teresa d'Àustria (reina de França) Modifica l'enllaç a Wikidata