Maria d'Aragó i d'Anjou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blasó de les monges dominiques

Maria d'Aragó i d'Anjou (1299Barcelona, 1347) fou princesa d'Aragó. Filla de Jaume II d'Aragó i la seva segona muller, Blanca de Nàpols es casà a l'església de Santa Maria la Major de Calataiud[1] amb Pere de Castella i de Molina, fill del rei Sanç IV de Castella. Fou la impulsora de la fundació del Monestir de Montsió de les monges dominiques.[2]

L'època en què va néixer coincideix amb un moment de prosperitat. D'acord amb el costum de les cases reials que consideraven les filles com a valuoses monedes de canvi, de seguida va ser promesa amb l'infant Pere de Castella, si bé el matrimoni no es va dur a terme fins passats uns anys, el 1312. Però poc li va durar aquest marit ja que va morir al cap de set anys lluitant contra els moros de Granada.

Encara era jove i podia haver-se tornat a casa, però Maria va escollir entrar al convent, i l'orde escollit va ser el de les comanadores de Sant Joan de Jerusalem. La tria de segur que devia estar influïda per la seva germana Blanca, que des de 1321 era priora de Sixena (Osca), un monestir d'aquest mateix orde hospitaler i un dels més importants del regne d’Aragó. També hi devia influir que les dues princeses, Maria i Blanca, eren nebodes de sant Lluís, bisbe de Tolosa, que pertanyia a l'orde franciscà agermanat amb el dels predicadors.

La regla que practicaven les hospitaleres era força permissiva i més encara si les seves integrants tenien llinatge reial. En certa manera era una prolongació de la cort. Els hàbits que vestien no tenien res d'austers. Era habitual que fessin servir la seda i lluïssin or o pedres precioses. A més, participaven en actes civils com a qualsevol dama noble. Consta, per exemple, que les dues germanes, l'any 1337, van assistir a Saragossa a les solemnes festes de la coronació del rei Pere III, el qual era el seu nebot.

El seguici palatí de celebracions va continuar a València. Maria i Blanca també i foren presents. Blanca agraïa el clima benèvol de la ciutat del Túria, que contrastava amb la insalubre humitat de Sixena. A València, Maria va tenir la intenció d'entrar en un convent de dominiques que ja hi existia o bé de fundar-ne un. A banda que el rei Pere li havia promès atorgar-li 30.000 sous anuals per a la fundació, cal tenir present que la princesa gaudia d'un important patrimoni que havia rebut de la seva família: els castells de Berlanga, Almazán, Aguilar i Monteagudo.

Monestir de Montsió, avui a Espluges de Llobregat

Però a València no va poder dur a terme el seu projecte, en part perquè van haver de tornar, ja que Blanca, sobretot, era reclamada per les hospitaleres; no era la primera vegada que la priora s'absentava del monestir.

El contacte i els ensenyaments rebuts de Nicolau Rosell, el cardenal que va ser confessor de Maria, van fer que augmentés l'afecte per l'orde dels predicadors i que pogués dur a terme el seu anhelat desig, el de fundar un monestir. Ja havia viscut l'estima dels seus pares per l'orde predicador quan van fundar el monestir de Santa Agnès de Saragossa (1300) amb sis monges de Pruille (França). Coincideix aquell moment amb l'estança a Barcelona de la seva germana Blanca, que residia a la casa de l'Ardiaca, perquè li concedís la llicència.

Comptava ja amb la corresponent butlla del papa Climent VI i, començada l'obra, no la va poder veure acabada perquè va morir l'any 1347 a Barcelona. D'acord amb les seves disposicions va rebre sepultura a la capella major del convent de Santa Catalina de pares dominics, fins que passats tres segles van ser traslladades les seves restes al monestir de monges predicadores que ella havia fundat. Això va passar l'any 1649. Al sepulcre de pedra es podia llegir la inscripció següent:

« <Sepultura de la Sereníssima Infanta Sor María, filla del Rey de Aragó Don Jaume lo segon y de Doña Blanca filla de Carlos Rey de Sicilia, muller que fou del Infant Don Pere Fill del Rey de Castella don Sancho, y després monja del Ordre de St. Joan del Hospital en el Monestir de Xixena, y finalment Religiosa de nostre Ordre de Predicadors i fundadora del Convent de Montesión desta Ciutat, mori per los anys del Senyor 1347 ans de veure acabada la obra de dit Monestir y així fou enterrada en lo present Convent.> »

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Universitat de Barcelona. Institut de Història Medieval d'Espanya. Anuario de estudios medievales, Volum 12, 1982. . Pàg. 507
  2. Ajuntament d'Esplugues. Catàleg del Monestir de Montsió. (2009)