Maria I d'Escòcia
Maria d'Escòcia, també coneguda com a Maria Stuard (8 de desembre de 1542 - 8 de febrer de 1587) fou reina d'Escòcia, filla de Jaume V i Maria de Guisa.
Va néixer poc abans de morir el seu pare. Quan el rei va morir Enric VIII d'Anglaterra proposà casar-la amb el seu fill, el futur Eduard VI, però els escocesos no ho acceptaren, i com a represàlia els anglesos cremaren Leith i atacaren Edimburg, alhora que devastaven la part sudoriental del país (1544-1545). Això provocaria una forta reacció antiprotestant. El bisbe David Bethune va fer cremar el 1546 el predicador protestant George Wishart, deixeble de Martí Luter i proanglès, però alhora Bethune fou assassinat per uns conjurats protestants dirigits per John Knox.
Mentrestant, Maria fou duta a França el 1548 sota la regència del bisbe Beton, i la hi casarien amb el futur rei de França Francesc II. Alhora, el nou regent lord Somerset va vèncer als anglesos a Pinkie (1548) i conquerí la fortalesa de Saint Andrew, refugi protestant dels seguidors de Wishart. Tots foren condemnats a galeres llevat el capitost, John Knox, qui aconseguí de fugir a Ginebra, on Joan Calví li va oferir aixopluc. El 1555 va tornar a Escòcia i fundà l'església presbiteriana; aconseguí convertir diversos nobles i el 1557 fundaren el primer covenant per a defensar-se dels catòlics.
El 1560 va morir Maria de Guisa i els francesos signaren el Tractat d'Edimburg, pel qual Maria renunciava a qualsevol pretensió sobre Anglaterra i els francesos abandonaven el país. Maria va tornar a Escòcia el 1561 i, pressionada pel comte de Lennox, es va casar amb el seu cosí Henry Stuard, lord Darnley el 1565, qui també era pretendent al tron anglès. Això i la seva vida íntima dissoluta provocaria que el 1567 fos acussada d'assassinar el seu marit per tal de poder casar-se amb el seu amant, el comte de Bothwell. Va rebre el suport del partit catòlic, però fou vençuda per les forces protestants del parlament a Carberry Hill i empresonada al castell de Loch Leven. Se n'escapà poc després i fou vençuda novament a Langside el maig del 1568. Per aquest motiu va fugir a Anglaterra i es refugià a la cort de la seva cosina i rival Elisabet I d'Anglaterra, qui la faria executar el 1587 sota el pretext de conspirar contra ella.
| Precedit per: Jaume V |
Reina d'Escòcia 1542–1567 |
Succeït per: Jaume VI |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria I d'Escòcia |
